El fil

M¡¯agradaria parlar amb la meva ¨¤via sobre Lana del Rey. No m¡¯hagu¨¦s estat dif¨ªcil aconseguir que pug¨¦s al tren de l¡¯adoraci¨®. Del Rey reuneix molts dels atributs que segons el seu criteri feien que un artista fos digne d¡¯inter¨¨s. ?s viva (no com l¡¯execrable Picasso); nord-americana (sempre un element a favor); i t¨¦ un ¨¨xit monumental fent en tot moment el que li rota. Escoltar-la amb intenci¨® ¨¦s una experi¨¨ncia for?a similar a la missa, la preg¨¤ria o la meditaci¨® zen, tot d¡¯experi¨¨ncies que duen el seu segell d¡¯aprovaci¨®.

No em cal mirar l¡¯Spotify wrapped per saber que la meva can?¨® m¨¦s escoltada dels ¨²ltims temps ha estat The Grants. Grant ¨¦s el cognom familiar real de Del Rey, i la can?¨® ¨¦s un gospel a la familia, la mort i la mem¨°ria. Les veus a capella del principi podrien ser el cor d¡¯una esgl¨¦sia evangelista. ¡°El meu pastor em va dir/Que quan marxem l¡¯¨²nic que ens enduem/S¨®n els nostres records/I jo m¡¯endur¨¦ els teus (o els vostres) amb mi¡±. Tamb¨¦ es podria llegir com l¡¯intent de preservar a la mem¨°ria un amor perdut ¡ªque el you sigui alhora plural i singular facilita l¡¯ambig¨¹itat¡ª per¨° la distinci¨® no ¨¦s massa rellevant. Del Rey parla de l¡¯amor com un absolut, i vol preservar el record dels qui estima fins i tot despr¨¦s de la mort.

A Did you know that there¡¯s a tunnel under Ocean Blvd, la can?¨® que d¨®na nom al disc, la preocupaci¨® personal per l¡¯oblit i la perman¨¨ncia ressona per la hist¨°ria dels Estats Units. Del Rey evoca un t¨²nel abandonat amb ¡°sostres de mosaic i rajoles pintades a terra¡±, una rel¨ªquia dels anys vint ara tapiada que travessava l¡¯Ocean Boulevard i desembocava a la platja. Es pregunta quan arribar¨¤ el seu torn de caure en l¡¯oblit. El don¡¯t forget me (¡°no m¡¯oblidis¡±) que ressona amb intensitat creixent cont¨¦ el terror l¨²cid de saber-se transit¨°ria com el t¨²nel: prega al seu p¨²blic (al seu amant?) que no la deixi enrere com ho ha fet amb aquell tros del passat de Los ?ngeles.

Potser per temperament, comparteixo l¡¯obsessi¨® de Del Rey per l¡¯oblit, i per aix¨° la malaltia m¨¦s terror¨ªfica sempre m¡¯ha semblat l¡¯Alzheimer. Especialment des que vaig comen?ar a veure com prenia els records a la meva ¨¤via, ens convertia als seus familiars en desconeguts, i l¡¯abocava a una decad¨¨ncia lenta. Una terapeuta em va arribar a dir que la neurosi sentimental que m¡¯ocupava en aquell moment era nom¨¦s un mecanisme d¡¯evasi¨® per no haver-me d¡¯enfrontar al seu r¨¤pid declivi; de la mateixa manera que en els seus ¨²ltims dies de vida m¡¯he distret escrivint un article.

A The Grants, els records que planeja endur-se Del Rey inclouen ¡°la primera filla de la meva germana¡± i ¡°l¡¯¨²ltim somriure de la meva ¨¤via¡±. El fil que conecta la bes¨¤via amb la neboda ¨¦s la l¨ªnea de vida a la qual s¡¯aferra com una liana cap al m¨¦s enll¨¤. Si hi fos a temps, li diria a la meva ¨¤via que la veig cada dia als ulls de la meva filla; que el fil continua, com en l¡¯himne de Lana del Rey, que tant b¨¦ li hagu¨¦s caigut.