¡®Breu introducci¨® al western¡¯: Balada trista i masculina

Quan era petit odiava el western, el g¨¨nere cinematogr¨¤fic m¨¦s mascul¨ª que existeix, amb perm¨ªs del b¨¨l¡¤lic. Aquelles pel¡¤l¨ªcules de cowboys rudes, cavalls cansats i pobles polsegosos de mala mort em despertaven una barreja de rebuig i sopor. A Breu introducci¨® al western, Joan Yago agafa aquest g¨¨nere com a excusa per parlar de la masculinitat: ens trobem davant d¡¯una fam¨ªlia de quatre homes tristos que, com marca el c¨¤non, tenen problemes per expressar les seves emocions. El dramaturg i director Ll¨¤tzer Garcia ¨Cun altre amant de les pel¡¤lis d¡¯indis i vaquers¨C dirigeix la funci¨® amb la seva sensibilitat habitual: tant el text com la posada en escena discorren sense estrid¨¨ncies i deixen un p¨°sit que es quedar¨¤ uns quants dies en la nostra mem¨°ria.

Pepo Blasco ¨¦s un funcionari que ha estat agredit al seu lloc de treball, i alhora ¨¦s el causant involuntari d¡¯una petita revoluci¨® social. Jan Serra interpreta el seu fill, un jove arquitecte sobradament preparat i a l¡¯atur, s¨ªmbol d¡¯una joventut desconcertada i sense il¡¤lusi¨®, que afirma que escriu una tesi doctoral. Oriol Guinart ¨¦s l¡¯oncle, personatge de mirada desorbitada i calma aparent, que busca en el ioga o l¡¯artter¨¤pia les respostes que no troba a la seva vida anodina. Finalment, Eduard Benito interpreta l¡¯avi (bigoti i barret de cowboy), un policia retirat i amb inici de dem¨¨ncia, a qui nom¨¦s les escapades a la Filmoteca amb el seu net li insuflen una mica de vida. Davant d¡¯aquest panorama, les redu?des proporcions de la Sala Flyhard es converteixen alternativament en un pis i en un cinema (escenografia d¡¯Anna Tantull), amb una fila de butaques vermelles i una paret plena de cartells antics: Duelo al sol, R¨ªo Bravo, Grupo salvaje...

La hist¨°ria bascula entre els di¨¤legs familiars i la incomprensi¨® generacional, amanida amb apunts hist¨°rics pronunciats al micr¨°fon per Benito, com un vell genet solitari amb esperit did¨¤ctic. La febre de l¡¯or, les matances, Bou Assegut i Buffalo Bill s¨®n el contrapunt hist¨°ric d¡¯aquests duels dial¨¨ctics, projectes de car¨ªcies i topades entre homes que s¡¯estimen, per¨° que no s¡¯entenen. Fracassos personals i col¡¤lectius, cassolades a l¡¯exterior, r¨¤bia acumulada, tristesa i desassossec. Breu introducci¨® al western ¨¦s com una d¡¯aquelles can?ons que sempre apareixen a les pel¡¤lis de cowboys: una balada melanc¨°lica, aparentment senzilla i banal, que retrata un m¨®n en estat de crisi permanent. ?s a dir, el de la masculinitat i el nostre.