¡®A fuego¡¯, poesia esc¨¨nica a foc lent

El teatre en vers ¨¦s postdram¨¤tic per definici¨®. L¡¯artifici i la impostura de les rimes situen el text fora de la realitat, l¡¯allunyen o l¡¯estranyen a la manera brechtiana. Que una companyia jove com La Bella Otero opti per un mon¨°leg en vers demostra que els cl¨¤ssics no moren mai, i que els sonets encara molen. Pablo Macho Otero ha escrit i protagonitza A fuego, mon¨°leg que barreja la mitologia amb l¡¯autoficci¨® i els jocs de paraules, com si fos el fill que Sergio Blanco i Jordi Oriol no han tingut mai. Sota la direcci¨® d¡¯Emma Arquillu¨¦ i d¡¯ell mateix (autodirecci¨®), la pe?a bascula entre la confer¨¨ncia performativa i l¡¯exercici sem¨¤ntic, jugant amb la claredat en la posada en escena (espai de Yaiza Ares) i les floritures en el verb.

L¡¯av¨ªs perqu¨¨ apaguem els m¨°bils ja forma part de l¡¯espectacle i, evidentment, est¨¤ rimat. La figura d¡¯Her¨°strat d¡¯Efes, que va ser acusat d¡¯incendiar el temple d¡¯Artemisa, li serveix a Macho Otero per parlar de l¡¯actor i de la seva vanitat, d¡¯ell mateix i de les seves ganes de passar a la posteritat. Transitant per una feli? esquizofr¨¨nia entre les seves m¨¤scares d¡¯autor i d¡¯actor, reflexiona en veu alta sobre la nostra societat d¡¯aparador, likes i mems, i descobrim que el seu any d¡¯Erasmus a Par¨ªs va tenir tr¨¤giques conseq¨¹¨¨ncies. El foc recorre tota la pe?a, com el xup-xup d¡¯un bon estofat, i l¡¯humor i l¡¯acudit la fan ideal per a tota mena de p¨²blics.

Una audici¨® per interpretar-se a si mateix o un muntatge de Cal¨ªgula dirigit per Mario Gas converteixen A fuego en una reflexi¨® metateatral i juganera, on l¡¯ego dels actors, el seu narcisisme i les seves ganes de deixar empremta es parodien amb empatia i afecte. Pablo Macho Otero ¨¦s actor, ¨¦s a dir, un seductor nat, i la seva fascinaci¨® pel foc, els llumins i la gasolina l¡¯emparenta directament amb la catalana m¨¦s universal. Rosal¨ªa cantava a Sakura, com a tancament de Motomami i davant d¡¯un p¨²blic ficcionalitzat (tot molt meta): ¡°Las llamas son bonitas porque no tienen orden / y el fuego es bonito porque todo lo rompe¡±. Cremem-ho tot, doncs, i quedem-nos observant les flames com qui mira un bonic capvespre.