Els millors moments teatrals del 2024

Abans dels galets, les neules i els torrons, ja sabeu quin men¨² ens toca: resums, llistes i r¨¤nquings. El 2024 s¡¯acaba d¡¯aqu¨ª a quatre dies, i tot i que el teatre funciona per temporades i no per anys naturals, l¡¯aparici¨® d¡¯un article com aquest sembla inevitable, com si es tract¨¦s d¡¯un fenomen meteorol¨°gic. El periodisme tamb¨¦ ¨¦s un x¨¤fec inesperat. No parlarem de tot el que s¡¯ha fet ni tampoc destacarem totes les propostes que ens han agradat aquests darrers dotze mesos. Aix¨° pret¨¦n ser un passeig per alguns dels moments esc¨¨nics que m¨¦s ens han marcat aquest any. Algunes coses quedaran nom¨¦s a la ment del cr¨ªtic. El misteri tamb¨¦ ¨¦s sexi.

1. Albert Arribas

La Gleva. Sala Atrium

Albert Arribas ¨¦s un dels creadors real?ment m¨¦s radicals, hiperactius i treballadors del nostre teatre. Si tancava el 2023 amb El gos, un text de Llu??sa Cunill¨¦ al Teatre La Gleva, encetava el 2024 amb Al contrari!, una obra de la mateixa autora a la Sala Atrium. Arribas tamb¨¦ ha tingut temps d¡¯estrenar Les Bacants (a La Gleva) i Verbag¨¤lia, a la renovada (i molt m¨¦s c¨°moda) Sala Atrium. Cunill¨¦, Eur¨ªpides i Catal¨¤: hat-trick a la ciutat comtal. Int¨¨rprets de nivell, propostes agosarades, rigor absolut a l¡¯hora de tractar el text i l¡¯escena. Et pot agradar m¨¦s o menys, per¨° ¨¦s indubtable que el senyor Arribas fa els deures. Quants directors poden afirmar el mateix?

2. El d¨ªa del Watusi

Teatre Lliure de Gr¨¤cia

Les adaptacions de novel¡¤les al teatre, ja ho sabeu, de vegades no surten tan b¨¦ com voldr¨ªem. Si la tardor del 2023 La pla?a del Diamant va conv¨¨ncer, durant la primavera del 2024 El d¨ªa del Watusi va v¨¨ncer. L¡¯adaptaci¨® de la novel¡¤la de Francisco Casavella que Iv¨¢n Morales va dirigir al Lliure de Gr¨¤cia va triomfar abans i tot de l¡¯estrena: totes les entrades exhaurides. L¡¯aficionat al teatre de Catalunya viu en un perenne estat d¡¯angoixa vital: les entrades s¡¯esfumen i les exhibicions continuen sent igual de curtes. Morales va aixecar un muntatge viu, ¨¤gil i vibrant, amb unes interpretacions d¡¯altura i una veritat esc¨¨nica que ens explicava a tots plegats, catalans. Coses que passen al nostre tea?tre: aquest espectacle (un ¨¨xit de cr¨ªtica i p¨²blic) ni es va prorrogar ni s¡¯ha programat aquesta temporada. A veure si la vinent tenim m¨¦s sort.

3. Nodi: de gossos i malditos

El Mald¨¤

Als cr¨ªtics ens encanta ¡°descobrir¡±, sigui companyies, autors o int¨¨rprets. Amb el petit espectacle Nodi: de gossos i malditos, alguns de nosaltres vam con¨¨ixer una jove companyia (La Moukhles & Sent¨ªs) que t¨¦ les coses clares i moltes ganes de dir-les. A m¨¦s, oh miracle, ens van presentar un espectacle cuinat a foc lent durant m¨¦s de dos anys, en qu¨¨ la dramat¨²rgia d¡¯Albert Boronat i Maria Donoso estaven al servei d¡¯una proposta entre el teatre documental i l¡¯autoficci¨®: Joan Sent¨ªs, Miriam Moukhles i Ferm¨ª Delfa ens van parlar de la contracultura dels anys setanta amb la mirada verge d¡¯aquells que no l¡¯han viscut i, alhora, reconeixen que probablement han idealitzat aquella ¨¨poca. ?s un gust veure gent jove que no ens parla de xarxes socials, salut mental i canvi clim¨¤tic. Aquest ¨¦s el di¨¤leg intergeneracional que volem.

4. Glengarry Glen Ross

Heartbreak Hotel

Quan ?lex Rigola va inaugurar la sala Heartbreak Hotel, va culminar un per¨ªode d¡¯investigaci¨®: si L¡¯home de teatre havia sigut tota una declaraci¨® de principis, Glengarry Glen Ross va demostrar que el ¡°m¨¨tode Rigola¡± funciona. I encara m¨¦s si fem l¡¯exercici de comparar-lo amb el muntatge que ell mateix va dirigir al Lliure fa 21 anys (¨¦rem tots m¨¦s joves i ten¨ªem m¨¦s cabells). Quan el text i els actors s¨®n bons, no cal gaire cosa m¨¦s. El teatre no necessita escenaris giratoris ni aparatoses superproduccions: dos tamborets ja s¨®n suficients. El capitalisme salvatge i la testosterona del text de David Mamet van ser compensats per Rigola amb la pres¨¨ncia de dues actrius: Miranda Gas i Sandra Moncl¨²s (i el seu ¡°menja¡¯m el rabo¡± antol¨°gic) servien de mirall davant d¡¯aquesta masculinitat rid¨ªcula i desesperada. Estic segur que Mamet no aprovaria aquest espectacle.

5. Del fandom al troleig. Una s¨¤tira del bla bla bla

Sala Beckett

L¡¯obsessi¨® dels mitjans de comunicaci¨® per trobar ¡°noies joves¡± que s¡¯erigeixin en portaveu de la seva generaci¨® ¡ªi que atreguin, no ho oblidem, a nous p¨²blics¡ª tamb¨¦ es produeix en el m¨®n del cinema i, evidentment, el teatre. Berta Prieto s¡¯autoproclama orgullosament ¡°la nena mimada de la Sala Beckett¡±, i amb Del fandom al troleig. Una s¨¤tira del bla bla bla (un dels t¨ªtols m¨¦s dif¨ªcils de recordar de tota la temporada) ens va presentar un espectacle que era una astracanada amb moltes capes. Diferents personatges, hist¨°ries i tons interpretatius es barrejaven amb can?ons molt taral¡¤lejables (¡°Fada, fada, fada...¡±), humor i molta mala llet. La inesperada profunditat del mem feia acte de pres¨¨ncia amb una proposta que, no ho oblidem, no es prenia seriosament ni a ella mateixa i que, cosa estrany¨ªssima en aquest ?pa¨ªs, podia conv¨¨ncer tant la gent a qui li agrada el teatre com a tots aquells que el detesten. Esperem amb candeletes el seg¨¹ent de la Prieto.

6. Pura passi¨®

Teatre Akad¨¨mia

En la lliga dels radicals tamb¨¦ juga la Lucia del Greco, la directora italiana que amb Pura passi¨® ens ha demostrat que una novel¡¤la curta pot llegir-se de moltes maneres diferents. El t¨ªtol hom¨°nim d¡¯Annie Ernaux es convertia en una proposta blanca com un quir¨°fan i freda com una sala de dissecci¨®, per¨° de manera totalment autoconscient: altres espectacles no poden afirmar el mateix. Una Cristina (ullassos) Plazas executava el paper de g¨¨lida narradora, mentre anava desmuntant un motor de motocicleta. L¡¯espai de Pol Roig, la llum de Cube, el vestuari de Pau Aul¨ª i la m¨²sica de Pere Jou & Aurora Bauz¨¤ anaven tots en la mateixa direcci¨®, sumant capes a la proposta. Cosa que, encara que sembli mentida, passa molt menys del que vol?dr¨ªem als nostres escenaris.

7. Postdata, ¡®Gola¡¯

TNC

Aquest article arriba a la seva fi mentre Oriol Pla encara est¨¤ fent funcions de Gola al TNC (amb totes les entrades exhaurides) i encara esperem les darreres estrenes de l¡¯any. Ser¨¤ Reiterat Rei Tarat la gran sorpresa de la temporada? Es convertir¨¤ El dia de la marmota en el nou Mar i cel? Aix¨° no ho sabem i, a hores d¡¯ara, no t¨¦ cap mena d¡¯import¨¤ncia. Com tot el que he escrit fins aqu¨ª, en realitat. Bones festes a tothom, i estigueu bonets i bonetes.