¡®Artemi, el cambrer abstemi¡¯. Vida de bar

Quan apareix una companyia nova en el nostre panorama esc¨¨nic, s¡¯inicia un combat entre teatres per veure qui ¨¦s el m¨¦s r¨¤pid a assimilar-los i posar-se la medalla. El Col¡¤lectiu Pedant i a Missa Repicant va irrompre la temporada passada al Mald¨¤ amb un espectacle estrany i personal¨ªssim: Sant Pere el farsant barrejava la hist¨°ria b¨ªblica de les tres negacions de Pere amb anarquistes i llenties. I l¡¯invent va acabar b¨¦. La jove companyia sembla que hagi sortit dels anys setanta, ja que practica un teatre amb can?onetes i titelles que ¨¦s Comediants o La Claca en estat pur. Tres membres del grup musical La Ludwig Band formen part del col¡¤lectiu, que mescla la innoc¨¨ncia del folk amb unes lletres gal¨¤ctiques a mig cam¨ª entre Bob Dylan, Jaume Sisa i Albert Pla.

Artemi, el cambrer abstemi ¨¦s la seva ¨²ltima creaci¨®, i Oriol Broggi i la gent de La Perla 29 els han acollit al teatre La Biblioteca. Aquesta ¨¦s la hist¨°ria d¡¯un bar, que l¡¯Artemi hereta molt a desgrat i on es veur¨¤ immers en una hist¨°ria de contraban, llimones i amor. Quim Carandell fa de narrador, molt a la brechtiana manera, i ens anir¨¤ relatant els detalls d¡¯aquesta hist¨°ria, una faula et¨ªlica i innocent com un conte infantil. Precisament, la candidesa de la companyia ¨¦s la mostra de la seva gran autenticitat: no imiten els de sempre i pequen d¡¯amateurisme, que compensen amb molt bona voluntat. L¡¯espai del Teatre La Biblioteca els queda gran en dos sentits: la imponent nau de pedra g¨°tica empetiteix la seva proposta, i el context tampoc ¨¦s l¡¯adequat. Aquest espectacle funcionaria millor en una sala m¨¦s petita, alternativa o canalla: aqu¨ª l¡¯establishment teatral de Barcelona s¡¯ha precipitat en les seves ¨¤nsies de fagocitaci¨®.

Lluc Valverde (que firma la dramat¨²rgia al costat de Quim Carandell) ¨¦s un Artemi encantador i camallarg, un bohemi fora de lloc que perd el cap per amor. Louise Good interpreta amb gran seducci¨® l¡¯empres¨¤ria amb abric de vis¨® que l¡¯enredar¨¤ en un negoci fosc, i Helena Barba enganya a primera vista. Si en la primera part de l¡¯espectacle fa patir en el seu rol de cambrera sense text, en el bingo musical de la segona es revela com una magn¨ªfica cantant i actriu, una Guillermina Motta del segle XXI que ent¨¦n molt b¨¦ l¡¯espectacle on habita. Artemi, el cambrer abstemi funciona especialment quan es converteix en un cabaret desacomplexat, ja que a la proposta li sobra text i li falta m¨²sica. La can?¨® del contraban ¨¦s pur Brecht (podria apar¨¨ixer a L¡¯¨°pera dels tres rals) i ens quedem amb ganes d¡¯escoltar m¨¦s vegades el tema de l¡¯obra (¡°Ai, Artemi, cambrer abstemi / mai provis el que vendr¨¤s¡±). Com veure un grup de nens que juguen a disfressar-se amb la roba dels avis, de vegades l¡¯espectacle ens pot fer ruboritzar. Per¨° la personalitat i l¡¯autenticitat de la companyia s¨®n impagables. Aix¨° s¨ª: dues hores s¨®n massa, estimats.