2010-2019: Deu anys en qu¨¨ tot ha estat possible

Han passat, aix¨ª, tan r¨¤pid, els anys 10. La d¨¨cada que acaba va comen?ar amb un somni fet real el juliol de 2010, i, sempre encadenat, un final d¡¯¨¨poca, el final d¡¯una il¡¤lusi¨®. Dos mesos abans del seu final, un keni¨¤ amb unes sabatilles at¨°miques, el non va plus de la tecnologia, va c¨®rrer 42,195 quil¨°metres, una marat¨®, en menys de dues hores, 1h 59m 40s. Va anunciar el final d¡¯uns temps, l¡¯alba d¡¯altres, i tots es van sentir amb ganes d¡¯opinar, perqu¨¨ s¡¯entreveu el futur. Se¡¯n van 10 anys en qu¨¨ tot ha estat possible. Escamna el que arriba, la tercera d¨¨cada del segle XXI, que fa olor de pessimisme tecnol¨°gic i vital.

Els anys 10 es van obrir amb el gol amb qu¨¨ tot Espanya somiava des de feia 80 anys, un gol que proclam¨¦s la selecci¨® nacional campiona del m¨®n de futbol, un concepte que fins a molt poquets anys abans entrava dins de la categoria d¡¯ut¨°pic. Va ser l¡¯11 de juliol de 2010 quan ja estaven a punt de tocar les 11 de la nit. Va ser el gol d¡¯Iniesta a la pr¨°rroga, l¡¯1-0 que va derrotar Holanda a la final de Johannesburg, Sud-¨¤frica.

El mateix dia, 11 de juliol, unes sis hores abans, uns milers de quil¨°metres al nord, gaireb¨¦ 13.000, als Alps francesos, Alberto Contador fa comprendre als aficionats que tindria complicat guanyar el seu tercer Tour de Fran?a. Malgrat tots els seus intents d¡¯atac, en l¡¯etapa que puja de Morzine-Avoriaz, l¡¯escalador de Pinto sucumbeix davant d¡¯Andy Schleck. Efectivament, el Tour el va tenir tan complicat Contador que malgrat arribar de groc a Par¨ªs dues setmanes m¨¦s tard amb uns segons d¡¯avantatge el va perdre uns mesos despr¨¦s per uns picograms de clenbuterol.

El positiu de Contador va ser la can?¨® que anunciava el final de festa, l¡¯arribada de la sobrietat del ciclisme espanyol al Tour despr¨¦s de dues d¨¨cades consecutives, la d¡¯Indur¨¢in, els 90, i la seg¨¹ent, en qu¨¨ ciclistes espanyols havien guanyat nou dels 20 Tours disputats, i dels 13 atorgats, descomptats els set perduts per Armstrong despr¨¦s de la sanci¨® imposada per l¡¯UCI el 22 d¡¯octubre de 2012.

En els 10 que se¡¯n van s¡¯acaben Armstrong, Contador, Bolt i Phelps; ressuscita Tiger Woods; brilla en el seu apogeu Simone Biles; romanen, sempre, Nadal i Federer, Messi i Cristiano, Valverde; sorgeixen Curry, que transforma el b¨¤squet de l¡¯NBA, i Marc M¨¢rquez; s¡¯apaga Michael Schumacher. La Champions ¨¦s mig espanyola; el ciclisme, colombi¨¤; l¡¯NBA, global amb accent espanyol, i Espanya, campiona del m¨®n de futbol perqu¨¨ es va fer propiet¨¤ria de la pilota i Iniesta, d¡¯Albacete i del Bar?a, va fer un gol.

La utopia tecnol¨°gica, aquesta fascinaci¨® est¨²pida per tot el que ¨¦s nou, com si el progr¨¦s fos aix¨°, i els progressistes, aix¨ª, li ha robat la imaginaci¨® a l¡¯esport, part de la seva capacitat per emocionar, el cor de la q¨¹esti¨® per a molts aficionats: sabatilles, VAR, submissi¨® al big data a l¡¯hora de prendre decisions t¨¤ctiques i t¨¨cniques, estadis amb aire condicionat, wearables amb dades fisiol¨°giques immediates perqu¨¨ l¡¯esportista dubti i no s¨¤piga com posar a prova el seu organisme... L¡¯orellera i els potenci¨°metres o els guanys marginals de l¡¯Sky, el diable per a molts, es queda en res en un m¨®n que es crea per ser, sense m¨¦s ni m¨¦s, contemplat en una pantalla, i amb alentiment si ¨¦s possible.

De tot el que ha passat, 17 moments poden valer de resum.

Gol d¡¯Iniesta (Johannesburg, 11-7-2010)

El futbol espanyol va trobar el seu estil, que va n¨¦ixer hereu del futbol total holand¨¨s i amic de la pilota i el risc, un tiki-taka m¨¦s hum¨¤ que f¨ªsic, sense f¨²ria, abans que del catenaccio i la comptabilitat, el futbol mundial ho va demanar com a model, i els espanyols van trobar una data i una hora de les quals puguin dir: tots ens recordem d¡¯on ¨¦rem i amb qui i el que f¨¨iem aquell diumenge lluny¨¤ i tan calor¨®s a prop de mitjanit, tan fabul¨®s. Va parar Iker, va cridar Iniesta.

Grand Slam de Rafa Nadal (Nova York, 13-9-2010)

Una nit de setembre calorosa a Nova York, el primer any de la d¨¨cada, amb 24 anyets acabats de complir, Rafa Nadal va derrotar Novak Djokovic i va assolir una altura que molt pocs tennistes en la hist¨°ria havien assolit. L¡¯US Open que s¡¯apuntava era el des¨¨ gran de la seva carrera, i amb el t¨ªtol novaiorqu¨¨s ja en tenia un, almenys, de cada Grand Slam, sis Roland Garros, dos Wimbledon, un Austr¨¤lia, un or ol¨ªmpic i tres Copes Davis: l¡¯assortiment complet. Per¨° no es va parar aqu¨ª, va cr¨¦ixer i va continuar creixent, evolucionant, canviant el seu joc, com animat per un desig de desmesura inimitable, evitant la maledicci¨® de tots els grans, el futur dels quals sempre es va sentir acoquinat pel passat. El 2019, Nadal va modificar el seu servei i ara guanya m¨¦s punts gaireb¨¦ que ning¨² amb ell, que li permet estalviar temps de joc i energies, i ja t¨¦ 33 anys. L¡¯esquerr¨¤ de Manacor tanca la d¨¨cada encara famolenc, amb 19 t¨ªtols de Grand Slam, a nom¨¦s un dels 20 de Federer, i nom¨¦s pensar¨¤ a retirar-se si ho fan abans Djokovic i el su¨ªs. Ser¨¤ llavors el primer esportista espanyol, i potser sempre l¡¯¨²nic, que arribi al cel.

Accident de Schumacher (M¨¦ribel, 29-12-2013)

Un any despr¨¦s de retirar-se per segona vegada dels circuits, el millor pilot de F¨®rmula 1 de la hist¨°ria es va donar un cop amb una pedra esquiant a M¨¦ribel [als Alps francesos] un Nadal i sobreviu amb greus lesions cerebrals. ?s el comiat social salvatge d¡¯un conductor que va trencar tots els r¨¨cords ¡ªset t¨ªtols mundials, 91 grans premis victoriosos, 13 grans premis en una sola temporada, la de 2004, la que el va fer heptacampi¨®. Signe dels temps, potser, el dest¨ª amb crueltat ha privat Schumacher, que complir¨¤ 51 anys el 3 de gener, d¡¯un comiat de la vida conforme amb la seva grandesa esportiva, una mort com la d¡¯Ayrton Senna, pilotant, que l¡¯hauria convertit en mite etern

Champions: Final Atl¨¨tic-Reial Madrid (Lisboa, 24-5-2014)

Florentino P¨¦rez busca la creaci¨® d¡¯una Superlliga Europea, la competici¨® que hauria d¡¯acabar amb l¡¯altipl¨¤ d¡¯esc¨¤s creixement en el qual es mouen els drets televisius. Potser al president del Madrid l¡¯inspira tant el tremend domini que els clubs espanyols van exercir sobre la Champions gran part de la d¨¨cada com el desespera el monopoli dels clubs anglesos en la passada edici¨®, amb una final pura Premier, la competici¨® que m¨¦s diners ingressa per televisi¨®. Potser els moments m¨¦s significatius del domini espanyol ¡ªsis de les 10 Champions, quatre del Madrid, que va portar a 13 el seu total, dues del Bar?a¡ª van ser les dues finals que van enfrontar el Reial i a l¡¯Atl¨¨tic, dos derbis madrilenys amb vict¨°ria blanca en tots dos. La m¨¦s dura per als matalassers va ser, segurament, la primera, la del 14, en qu¨¨ van estar m¨¦s a prop encara que el 1974 de tocar per primera vegada la copa gr¨¤cies a un gol de God¨ªn. En el minut 93, el gol de Ramos Va tornar a fer trista veritat la maledicci¨® atl¨¨tica, la que fa que la realitat acabi sempre imitant la ficci¨®.

Salt germans Gasol (Nova York, 15-2-2015)

La pilota de b¨¤squet ¨¦s la lluna al Madison Square Garden i dos germans de Barcelona, molt alts, Pau i Marc Gasol, salten per assolir-lo, per tocar-la. S¡¯avan?a el m¨¦s gran, Pau: el b¨¤squet espanyol, ja acostumat a finals ol¨ªmpiques i a t¨ªtols mundials, arriba m¨¦s alt que mai; l¡¯NBA deixa, ja, de ser un espectacle local de visi¨® obligada per a la resta de l¡¯univers per convertir-se en un espectacle global per a un p¨²blic universal. No es van quedar aqu¨ª els germans. Despr¨¦s del salt inicial del partit All Stars de 2015, Marc es va apropar finalment a Pau, amo de dos anells de campi¨®, i va aconseguir, l¡¯estiu del 19, l¡¯anell de campi¨® amb els Raptors i un segon t¨ªtol mundial liderant la selecci¨® espanyola.

Lorenzo-Rossi-M¨¢rquez (Xest, 8-11-2015)

Incrustat entre els sis t¨ªtols de Moto GP de Marc M¨¢rquez brilla el tercer de Jorge Lorenzo, el de 2015, la temporada que resumeix millor que cap tot el drama i el conflicte de la d¨¨cada motociclista. Va ser l¡¯any de l¡¯¨²ltim al¨¨ de Valentino Rossi, que va lluitar pel t¨ªtol fins a l¡¯¨²ltim GP, Yamaha contra Yamaha, a Xest; va ser, i tampoc no se sabia llavors, l¡¯¨²ltim t¨ªtol de Lorenzo, que s¡¯ha retirat, jove, fa unes setmanes; i tot va passar potser per voluntat de M¨¢rquez, que, despr¨¦s d¡¯aquell any no va donar treva a ning¨². Tot van deixar d¡¯existir tret del pilot catal¨¤ d¡¯Honda.

Garbi?e Muguruza guanya Serena (Par¨ªs, 4-6-2016)

Arantxa va guanyar a Roland Garros, i tres vegades, i a Nova York, per¨° mai no va poder amb Wimbledon; Conchita va guanyar en l¡¯herba de Londres, per¨° sempre se li va entravessar la terra de Par¨ªs. Dues d¨¨cades m¨¦s tard, Garbi?e Muguruza ho va fer: va guanyar, en anys successius, Roland Garros i Wimbledon. El car¨¤cter tant tit¨¤nic com simb¨°lic de les vict¨°ries de Muguruza reflecteix el nom de les rivals derrotades, una darrere l¡¯altra, en ambdues finals, les germanes Venus i Serena Williams, una cosa aix¨ª com la Graf i la Navratilova del segle XXI. Despr¨¦s de perdre davant de Serena la final de Wimbledon 2015, Muguruza va derrotar la menor de les Williams a la final alliberadora de Roland Garros el 2016 (i li va impedir d¡¯igualar llavors el r¨¨cord de 22 t¨ªtols individuals de Graf: va tardar dos anys a superar-la, ja amb 23) i Venus a Wimbledon el 2017.

Curry-LeBron (Oakland, 19-6-2016)

Curry balla i tira de lluny i tots els equips de l¡¯NBA volen ser com els seus Warriors, i la bomba at¨°mica, l¡¯arma de destrucci¨® massiva, ja no ¨¦s un pivot que pica la cistella sin¨® aguts, lleugers, h¨¤bils encistelladors de cistelles de tres punts. Curry i LeBron han marcat la d¨¨cada com Magic i Bird van marcar la dels 90. No hi ha obusos sin¨® fletxes, per¨° s¨ª just¨ªcia po¨¨tica, vells guerrers que no es rendeixen, i LeBron amb els seus Cavaliers li va guanyar a Curry la final de les finals, la de 2016 amb una de remuntada que sempre es recordar¨¤.

Phelps, l¡¯¨²ltima bra?ada (Rio de Janeiro, 13-8-2016)

A T¨°quio no hi haur¨¤ Michael Phelps, i ser¨¤ la primera vegada al segle que en uns Jocs no hi participar¨¤ el gran depredador de Baltimore, que va fer la seva ¨²ltima bra?ada ol¨ªmpica el 13 d¡¯agost del 16 a la piscina d¡¯aig¨¹es verdes de Rio. La seva abs¨¨ncia deixa orfes els comptables, que des d¡¯Atenes 2004 ho tenien f¨¤cil amb el nedador nord-americ¨¤, m¨¤xim medallista en els ¨²ltims quatre Jocs. ?s l¡¯ol¨ªmpic m¨¦s premiat de la hist¨°ria. Ell solet, un animal ol¨ªmpic ¨²nic, amb l¡¯ajuda en els relleus d¡¯alguns de secundaris, ha guanyat m¨¦s medalles d¡¯or (23) que tot l¡¯esport espanyol (19) des de 2004.

Espanyoles, 9 de 17 (Rio, 21-8-16)

La d¨¨cada va comen?ar amb l¡¯enderrocament de Marta Dom¨ªnguez del pedestal i del s¨ªmbol de l¡¯esportista espanyola (operaci¨® Llebrer, sanci¨® per dopatge) i va acabar amb la mort de Blanca Fern¨¢ndez Ochoa, la pionera, la primera medallista ol¨ªmpica espanyola, que es va fondre amb la seva muntanya una nit estrellada d¡¯agost. La gl¨°ria de l¡¯esportista ¨¦s ef¨ªmera, per¨° no el seu exemple ni la seva empremta. El record roman com l¡¯olor a les mans despr¨¦s de netejar peix, i creix encara en una d¨¨cada que podria ser tamb¨¦ batejada com la de la lluita constant de la dona esportista per l¡¯espai que l¡¯home li nega, la d¨¨cada de Caster Semenya, l¡¯atleta que no deixen competir com la dona que ¨¦s, la d¨¨cada dels Jocs de Rio, on les dones espanyoles van guanyar m¨¦s de la meitat de les medalles de tot l¡¯equip (9 de 17) i quatre d¡¯elles (Maialen Chourraut, Ruth Beitia, Carolina Mar¨ªn i Mireia Belmonte) van tornar amb l¡¯or. I el desembre del 19, amb Megan Rapinoe com a estrella global, encara segueix la baralla de les dones futbolistes per obtenir un conveni col¡¤lectiu que reconegui que poden quedar embarassades, i els respectin el dret.

Adeu de Bolt (Londres, 13-8-2017)

Entre Rafa Nadal (quatre) i Usain Bolt (tres) han acaparat 7 dels 10 t¨ªtols de millor esportista mundial de l¡¯any del diari L¡¯?quipe, i aix¨° que els grans, grand¨ªssims anys, de l¡¯atleta jamaic¨¤ pertanyen a la d¨¨cada anterior, al 2008 i 2009, quan va batre dues vegades cadascun, en dues grans finals, un Mundial i uns Jocs, els r¨¨cords mundials de 100m i 200m. Bolt no va tornar a batre uns r¨¨cords impossibles fins i tot per a ell, per¨° es va convertir en la gran estrella dels dos ¨²ltims Jocs, Londres i Rio, i tamb¨¦ va ser capa? de demostrar que no podia m¨¦s, i no va poder ni acabar la seva ¨²ltima carrera, l¡¯¨²ltima posta del relleu a Londres 17. Els aficionats, privats de tornar a sentir l¡¯emoci¨® de veure uns 100m sabent que l¡¯impossible pot acabar sent possible, i sempre meravell¨®s.

Ronaldo-Messi, ¨²ltim cl¨¤ssic (Camp Nou, 6-5-2018)

Fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada que Messi sorpr¨¨n; i com a Nadal l¡¯engrandeix que els seus rivals es diguin Federer i Djokovic i siguin tan persistents com ell, a Messi l¡¯engeganteix la permanent comparaci¨® amb l¡¯altre fenomen contemporani, Cristiano Ronaldo. L¡¯esquerr¨¤ argent¨ª va guanyar aquesta tardor la seva sisena Pilota d¡¯Or; Cristiano n¡¯acumula cinc, i si ha estat m¨¦s vol¨¤til i viatger, Messi no s¡¯ha mogut del Bar?a, un equip que ja no ¨¦s el Bar?a de Guardiola, sin¨® el Bar?a de Messi, que tot ho fagocita i que fa jugar a tothom com ell vol que juguin. El 6 de maig de 2018, sense que ning¨² pogu¨¦s imaginar-s¡¯ho, es van enfrontar en el seu ¨²ltim cl¨¤ssic, el duel espanyol que ambd¨®s van portar al terreny individual. Van empatar els equips, ells tamb¨¦: cada un va marcar un gol.

Valverde, irisat als 38 (Innsbruck, 30-9-2018)

Seria f¨¤cil descriure Valverde com un dinosaure, un f¨°ssil que respira, un supervivent de la gran glaciaci¨® de l¡¯esport que va acabar amb el vell i la seva cultura en l¡¯anterior canvi de d¨¨cada. Tanmateix, quan va guanyar el Mundial de ciclisme a ?ustria als 38 anys, i ning¨² m¨¦s vell no ho ha fet mai, Valverde, que carrega amb tot el pes del ciclisme espanyol, va demostrar una tremenda capacitat per reinventar-se, una barreja ¨²nica d¡¯esperit i voluntat juvenils amb experi¨¨ncia i coneixement. I el seu somriure de nen feli?, i les seves ll¨¤grimes, reapareixeran segurament al costat del mont Fuji aquest juliol als Jocs.

El cinqu¨¨ Masters del Tiger (Augusta, 14-4-2019)

Pot m¨¦s el desig d¡¯un nen que tota la vida bruta i grisa, i els seus revessos i trampes, o aix¨ª devia pensar Tiger Woods, que tot just comen?ar a caminar en un cartell sobre el seu llit va escriure tots els t¨ªtols, els 18, de Jack Nicklaus en tornejos del Grand Slam, i una promesa: jo en guanyar¨¦ 19. Es va posar a la tasca el segle passat, el 1997, guanyant el seu primer Masters tot just complir els 21 anys, i 11 anys m¨¦s tard, el 2008, ja anava per 14. Impossible no pensar que el r¨¨cord de Nicklaus cauria inevitablement. Tanmateix, entre un esperit i un cap que el van portar al joc, a la hiperactivitat sexual i al risc d¡¯addicci¨® als opiacis, i diverses lesions d¡¯esquena i genoll que amena?aven de deixar-lo inv¨¤lid abans dels 40, la d¨¨cada que va seguir va ser pur desastre. I, com en els contes moralitzants, quan ja ning¨² no creia en ell, ni en els seus somnis, Tiger Woods va tornar a ser Tiger Woods, el golfista m¨¦s complet de la hist¨°ria. Si el cos es va rebel¡¤lar, el cap es va refor?ar i l¡¯abril passat, 11 anys despr¨¦s del seu ¨²ltim gran, va afegir un 15 slams a la seva carrera, la seva cinquena jaqueta verda. Ha complert els 44, per¨° pocs aposten en contra seu.

Egan i el triple colombi¨¤ (Par¨ªs, 28-7-19)

Entrant sense por i en bloc per la porta que va entreobrir Nairo Quintana el 2013 (segon en el seu primer Tour), el ciclisme colombi¨¤ (i una mica equatori¨¤) ha aconseguit el poder mundial en la d¨¨cada. No hi ha gran carrera per etapes en qu¨¨ no triomfi un colombi¨¤. La vict¨°ria del joven¨ªssim Egan Bernal en l¡¯¨²ltim Tour, la carrera que m¨¦s se¡¯ls va resistir malgrat que all¨¤, als anys 80, va comen?ar a escriure Lucho Herrera la llegenda dels escarabats, va completar un grand slam cicl¨ªstic i va culminar l¡¯apoteosi d¡¯un moviment que va encendre Nairo, amb els seus triomfs al Giro del 14 i la Vuelta del 16, i va continuar Carapaz, del vein¨ªssim Equador, amb el Giro del 19.

Maratonauta Eliud Kipchoge (Viena, 12-10-2019)

Lamentaven els romans que ja llavors, al segle I, el teatre nom¨¦s era repetici¨®, decad¨¨ncia, i ploraven quins temps els dels grecs. Tots els joves diuen que quan arribin a vells mai diran el que els deien els seus avis, aix¨° d¡¯en els meus temps tot era millor. Per¨° una cosa semblant passa quan Kipchoge, maratonauta al Prater de Viena, escenari futurista, va arribar a la Lluna, o l¡¯Everest, de la marat¨® en menys de dues hores (1h 59m 40s). Els m¨¦s vells van lamentar l¡¯ajuda d¡¯unes sabatilles sobre les quals m¨¦s que c¨®rrer botava incansable; alguns veterans deien que ja no hi ha esperan?a, que l¡¯¨²ltim gran r¨¨cord de l¡¯atletisme ser¨¤ el dels 800m d¡¯un altre keni¨¤, David Rudisha, qui a la final de Londres 2012 es va quedar a res de trencar la barrera dels 100 segons (1m 40,91s), i ho va fer sense llebres i sense sabatilles m¨¤giques. Un front runner incontenible; els m¨¦s joves no entenen com els vells s¨®n sempre igual de rondinaires i es preparen per a d¡¯aqu¨ª a 20 anys poder dir, comentant un r¨¨cord bi¨°nic, que l¡¯atletisme ha perdut l¡¯autenticitat dels anys de Kipchoge. Per¨° els romans tenien ra¨®.

La revoluci¨® Biles (Stuttgart, 13-10-2019)

Gervasi Deferr parlava meravellat de Simone Biles, gimnasta, a Rio 16. El millor gimnasta espanyol de la hist¨°ria elogiava els m¨²sculs i la for?a de la nord-americana que batia tots els r¨¨cords, i del seu talent i del seu art, el d¡¯una Comaneci, deia, que salta mig metre m¨¦s, que fa rutina del que a d¡¯altres els ¨¦s impossible. Deferr parlava aix¨ª , i semblava que exagerava, per¨° es quedava curt. Biles era aix¨° i molt m¨¦s, com el m¨®n sorpr¨¨s va contemplar a Stuttgart el pont del Pilar de 2019, que la gimnasta nord-americana, de 22 anys, va aprofitar no nom¨¦s per afegir cinc medalles d¡¯or a la seva collita en campionats del m¨®n, i ja en s¨®n 19 (25 medalles en total perqu¨¨ els jutges sempre li neguen el ple, el sis¨¨ or de la barra, encara que reinventi l¡¯aparell), m¨¦s que cap i cap en la hist¨°ria, i quatre ors ol¨ªmpics tamb¨¦, sin¨® per demostrar la seva aud¨¤cia sense l¨ªmit i incre?ble capacitat de millora. Despr¨¦s d¡¯un 18 sab¨¤tic, en qu¨¨ va haver, de totes maneres, de suportar la pressi¨® que li va suposar declarar que ella, tamb¨¦ com la majoria de les seves companyes, havia patit abusos sexuals, el 19, als Biles 1, el seu doble en planxa, i el salt Biles 2, la gimnasta, que va canviar d¡¯entrenadors per buscar nous l¨ªmits, va posar el seu cognom a dos exercicis ¨²nics m¨¦s i gaireb¨¦ inabastables per a les altres, el Biles 3 (el triple doble a terra, doble mortal amb tres piruetes) i el Biles 4, la sortida de barra amb un doble mortal amb dues piruetes. Biles s¡¯acomiadar¨¤ de tots com a reina de T¨°quio, i patentant dos exercicis m¨¦s. En aix¨° treballa, ja nom¨¦s rendida a l¡¯aud¨¤cia, sense c¨¤lcul ni por, i nom¨¦s desitjaria en la vida sortir del seu cos per ser testimoni del que aquest fa, que ni ella no es creu.