¡°Per qu¨¨ continuen els desnonaments?¡±
La crisi habitacional a Catalunya, al capdavant dels desallotjaments a tot Espanya, s¡¯accentua malgrat les diverses lleis aprovades al Parlament
El 15 de juliol va arribar una carta a la redacci¨®. Un divendres. M¨¦s o menys cap a les nou de la nit. Potser per aix¨° no la vaig llegir fins al cap de gaireb¨¦ tres dies. A la missiva, gaireb¨¦ al comen?ament, s¡¯hi podia llegir aquesta frase lac¨°nica: ¡°Estic en una situaci¨® que per desgr¨¤cia ¨¦s comuna en aquest pa¨ªs¡±. Eren les primeres paraules de B. A., una dona de 53 anys que explicava la hist¨°ria d¡¯un desnonament. Cal dir que aleshores encara no s¡¯havia fet efectiu. De fet, des del 2020, la seva mare i ella havien aconsegu...
El 15 de juliol va arribar una carta a la redacci¨®. Un divendres. M¨¦s o menys cap a les nou de la nit. Potser per aix¨° no la vaig llegir fins al cap de gaireb¨¦ tres dies. A la missiva, gaireb¨¦ al comen?ament, s¡¯hi podia llegir aquesta frase lac¨°nica: ¡°Estic en una situaci¨® que per desgr¨¤cia ¨¦s comuna en aquest pa¨ªs¡±. Eren les primeres paraules de B. A., una dona de 53 anys que explicava la hist¨°ria d¡¯un desnonament. Cal dir que aleshores encara no s¡¯havia fet efectiu. De fet, des del 2020, la seva mare i ella havien aconseguit paralitzar-lo en sis ocasions. Per¨° la carta deixava entreveure que el que havia de venir era inevitable. ¡°Hem d¡¯enfrontar-nos a la realitat que ben aviat que ens quedarem al carrer¡±, continuava B., que sempre va preferir mantenir-se aix¨ª, amb les inicials, en el cas que la seva hist¨°ria s¡¯arrib¨¦s a publicar.
Aviat vam intercanviar correus. Aquell mateix dia vam parlar per primera vegada per tel¨¨fon. Vivia a Barcelona: la capital de Catalunya s¡¯ha habituat a encap?alar les estad¨ªstiques de desnonaments a tot l¡¯estat durant els ¨²ltims anys. La salutaci¨® va ser t¨ªmida, tal com comen?ava la carta, que es publica amb la seva aprovaci¨® al final d¡¯aquest article. La seva veu primer gaireb¨¦ amagada, despr¨¦s fent circumloquis, finalment enfilant-se amb determinaci¨®. Va ser durant aquella conversa que em va fer la pregunta, aparentment senzilla, encara que oculta pel vel del que s¡¯ha imposat com la normalitat des de la crisi econ¨°mica del 2008. Com un cop de puny al buit, com si ja no li qued¨¦s for?a, m¡¯ho va deixar caure: ¡°Per qu¨¨ continuen els desnonaments?¡±
Els desnonaments, avui
Durant aquelles setmanes s¡¯havia publicat un estudi elaborat per diferents entitats socials que analitzava els efectes d¡¯una llei: la llei catalana antidesnonaments, t¨¨cnicament anomenada ¡°de mesures urgents per afrontar l¡¯emerg¨¨ncia habitacional i la pobresa energ¨¨tica¡±. Molts l¡¯anomenen, simplement, la 24/2015. Es va aprovar ara fa poc m¨¦s d¡¯un lustre.
L¡¯informe sostenia que les mesures que havien impulsat les entitats socials, entre les quals la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) i l¡¯Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica (APE), havien aconseguit paralitzar anualment uns 1.000 desnonaments, a m¨¦s de 200.000 talls de subministrament d¡¯energia des del 2015.
Aquest havia estat el cas de B. La norma, amb l¡¯objectiu d¡¯escap?ar els desnonaments de fam¨ªlies reconegudes com a vulnerables, s¡¯aplicava al seu cas: la seva mare havia abandonat el seu negoci per un c¨¤ncer i, malgrat reincorporar-se al mercat laboral un cop recuperada, va ser acomiadada del seu lloc de treball com a recepcionista el 2018. L¡¯¨²nica font d¡¯ingressos de la fam¨ªlia es tallava. Pel que fa a B., que tenia una formaci¨® t¨¨cnica en ci¨¨ncies i havia cotitzat fins el 2009, quan va perdre la feina amb l¡¯inici de la crisi va desenvolupar una discapacitat permanent (certificada per l¡¯administraci¨®) que dificultava el seu retorn al mercat laboral. (Uns mesos despr¨¦s, quan ja havia hagut de marxar de casa, explicar¨¤ el motiu d¡¯aquella discapacitat, una baula m¨¦s en la cadena d¡¯esdeveniments que la van dur fins a aquest punt.)
Mentre que la mitjana europea de parc p¨²blic d¡¯habitatge ¨¦s del 9%, a Espanya ¨¦s nom¨¦s del 2%
Al llarg del per¨ªode que cobreix l¡¯estudi (2015-2021), a Catalunya es van fer uns 84.456 desnonaments, segons el registre del Consell Superior del Poder Judicial. Aix¨° suposava un 20% dels que es van fer a Espanya en la mateixa etapa (375.592), situant Catalunya al capdavant a tot l¡¯estat. Malgrat tot, des de l¡¯aprovaci¨® de la norma, s¡¯havia produ?t una disminuci¨® en la s¨¨rie hist¨°rica: dels 15.000 el 2015 s¡¯havia passat al voltant de 12.000 el 2019, abans de la pand¨¨mia, moment en qu¨¨ els desnonaments van caure a tot Espanya.
Interpretacions jur¨ªdiques, baralles pol¨ªtiques
Durant aquell per¨ªode els expedients es van acumular a les taules dels jutjats, en espera de ser executats. Aix¨ª ho descriu el magistrat Jos¨¦ Mar¨ªa Fern¨¢ndez Seijo. Entre el 2011 i el 2012, durant els anys m¨¦s durs de la gran crisi econ¨°mica, s¡¯havia fet c¨¨lebre per dictar unes sent¨¨ncies a Barcelona que van dur el Tribunal Superior de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea a obligar Espanya a modificar la seva llei hipotec¨¤ria. El 2021, tanmateix, els desnonaments van remuntar, amb Catalunya superant els 9.000 casos.
Coincidint amb l¡¯increment exponencial de desallotjaments, el passat mes de febrer es va aprovar una nova llei al Parlament de Catalunya. La norma, tramitada amb car¨¤cter d¡¯urg¨¨ncia, va trigar vuit mesos a aprovar-se. Entre els motius del retard hi havia les esmenes de Junts a la norma (malgrat figurar entre els seus promotors, al costat d¡¯ERC, la CUP i els comuns) o la paralitzaci¨® de l¡¯activitat parlament¨¤ria amb motiu de la inhabilitaci¨® d¡¯un diputat independentista. Per¨° aix¨° era nom¨¦s la punta de l¡¯iceberg dels vaivens a qu¨¨ les pol¨ªtiques d¡¯habitatge catalanes s¡¯han enfrontat dins i fora de la comunitat.
La nova llei buscava recuperar les mesures que, per mitj¨¤ d¡¯un decret, havia tirat endavant l¡¯executiu catal¨¤, llavors liderat per l¡¯expresident Quim Torra, i que havien estat anul¡¤lades pel Tribunal Constitucional el 2019 despr¨¦s d¡¯un recurs d¡¯inconstitucio?nalitat del Partit Popular. Aquell decret pretenia refor?ar lleis d¡¯habitatge anteriors, aix¨ª com ampliar la 24/2015.
Com altres juristes que van ser consultats, Fern¨¢ndez Seijo havia mostrat els seus dubtes sobre l¡¯aplicaci¨® satisfact¨°ria de la nova norma. La llei naixia ¡°amb bona voluntat¡±, per¨° considerava que no es podria desenvolupar en tant que els jutges la podien interpretar com una ¡°invasi¨® de compet¨¨ncies¡± respecte de la norma estatal. (Despr¨¦s de la seva aprovaci¨®, els desnonaments han continuat a Catalunya, amb gaireb¨¦ 5.000 casos durant el 2022.) Segons la resoluci¨® del desnonament que B. mostraria temps despr¨¦s, el jutjat havia optat per atenir-se al reglament estatal. El seu cas hauria estat cobert per la norma catalana.
Hi ha milers de pisos buits, per¨° la llista d¡¯espera per accedir a un pis p¨²blic pot superar els tres anys
¡°Catalunya sempre ha tingut bones lleis en mat¨¨ria d¡¯habitatge des de l¡¯¨¨poca de Carme Trilla¡±, va sintetitzar despr¨¦s Fern¨¢ndez Seijo, ¡°per¨° per una ra¨® o per una altra no s¡¯han complert¡±. Carme Trilla havia estat directora general i secret¨¤ria d¡¯Habitatge de la Generalitat entre el 2004 i el 2011, durant els governs de Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla. En aquell per¨ªode es va impulsar la llei 18/2007 de dret a l¡¯habitatge i el Pacte Nacional per l¡¯Habitatge 2007-2016.
El Pacte Nacional, que va comptar amb la participaci¨® dels diferents actors implicats (institucions, entitats financeres, promotors i administradors de finques, partits pol¨ªtics i moviments socials), va ser l¡¯¨¤mbit que va fer possible l¡¯aprovaci¨® de la llei, segons descriu Trilla durant una entrevista telef¨°nica. Era una norma m¨¦s ¡°general¡±, que establia les bases per a una pol¨ªtica habitacional en un context inflacionista propi de la bombolla immobili¨¤ria que es vivia llavors. Aix¨° la diferenciava de les lleis m¨¦s recents, ¡°enfocades a problemes concrets que han sorgit a partir de la crisi, com la vulnerabilitat residencial¡±.
El pacte, tot i aix¨ª, ¡°es va trencar¡± el 2011, amb l¡¯inici del seg¨¹ent govern, liderat per Artur Mas. ¡°Tant a Catalunya com a la resta de l¡¯Estat es va considerar que no era necess¨¤ria una pol¨ªtica d¡¯habitatge i el pressupost va caure en picat¡ Aix¨° ha suposat deu anys d¡¯abandonament, una falta de responsabilitat i de visi¨® de futur per part de les administra?cions¡±. Van ser aquestes circumst¨¤ncies les que van portar Ada Colau, antiga portaveu de la PAH, a l¡¯alcaldia de Barcelona. La promesa de posar fi als desnonaments, amb unes partides pressupost¨¤ries milion¨¤ries per al sector de l¡¯habitatge des que governa el 2015, no ha aconseguit tallar els problemes estructurals que afronta el parc p¨²blic.
Un parc p¨²blic ¡°exigu¡±
Havien passat gaireb¨¦ tres mesos des de la primera trucada. Quan B. va respondre el dilluns 17, va explicar que s¡¯acostava una setmana complicada: ¡°Aquest divendres ens desnonen¡±. Faltaven menys de cinc dies. Encara no sabia on anirien a parar. L¡¯assistenta social, ¡°extremament competent per¨° sobrepassada pel volum de feina¡±, els havia dit que en aquell moment no disposaven de cap pensi¨® per proporcionar-los: ¡°La setmana passada ens confessava amb dolor que una fam¨ªlia amb un nen s¡¯havia quedat al carrer, i que no havia pogut fer-hi res¡±, deia a la carta.
Anar a una pensi¨®, que normalment era un hostel de turistes, era una de les ¨²ltimes solucions per a persones en la seva situaci¨®. Malgrat que havia estat acceptada a la denominada Taula d¡¯Emerg¨¨ncia ¡ªuna de les vies per accedir al parc p¨²blic d¡¯habitatge¡ª, la llista d¡¯espera en el seu cas ja portava tres anys de demora. No era l¡¯¨²nica. Els pisos, segons descriu, ¡°es rifen com una loteria¡±.
L¡¯actual situaci¨® d¡¯increment de preus amena?a d¡¯accentuar la crisi dels desnonaments
Fins a finals del 2021, prop de 10.000 persones vivien en pisos gestionats per entitats socials a Catalunya, segons un informe del desembre passat presentat per la Taula del Tercer Sector i Cohabitac. ¡°L¡¯Estat no s¡¯ha preparat per assumir el volum creixent de persones vulnerables amb necessitat d¡¯un habitatge: el parc p¨²blic en aquest pa¨ªs ¨¦s exigu, del 2% [uns 300.000 habitatges]¡±, cr¨ªtica Trilla. La mitjana europea ¨¦s del 9%.
Una mirada diferent
L¡¯octubre del 2021, en un carrer estret del barri de Nou Barris, van aparcar cinc furgonetes dels Mossos d¡¯Esquadra. Van tancar el carrer pels dos extrems. Aquell dia s¡¯havia d¡¯executar un desnonament. Els Mossos hi van acudir malgrat el pacte preelectoral entre ERC i la CUP de principis del 2021: en cas de desallotjaments amb pres¨¨ncia de fam¨ªlies vulnerables, veto a les unitats d¡¯ordre p¨²blic. Aquest mes el Departament d¡¯Interior de la Generalitat ha ratificat aquest tipus d¡¯intervencions en casos de risc.
A la casa hi havia joves i fam¨ªlies amb fills. Com en altres casos d¡¯aquella mateixa setmana, van ser desallotjats, malgrat que el Govern central havia dictat una cinquena pr¨°rroga de la morat¨°ria de llan?aments per la pand¨¨mia. Van ser desnonats malgrat que la pr¨°rroga impedia el desallotjament de fam¨ªlies vulnerables amb informes de serveis socials, com era el cas, fins i tot si es tractava d¡¯una ocupaci¨®.
Aquell dia hi era Maija Salmi, la corresponsal a Espanya d¡¯un mitj¨¤ p¨²blic finland¨¨s que preparava un reportatge sobre els desnonaments. Quan es va publicar, el reportatge de Maija va ser molt comentat al seu ?pa¨ªs. ¡°A Finl¨¤ndia, per llei, aix¨° no pot passar¡±, em respon per tel¨¨fon: ¡°?s dif¨ªcil pensar que alg¨² hauria d¡¯ocupar un habitatge. La legislaci¨® no ho permet, les autoritats vindrien i te¡¯l traurien. Per¨° no arribem a aquest punt perqu¨¨ l¡¯Estat t¡¯ofereix un habitatge social¡±. El pa¨ªs escandinau ¨¦s el sis¨¨ de la Uni¨® Europea amb m¨¦s oferta p¨²blica en aquest camp: el 13% del parc d¡¯habitatge.
La Sareb: un cas particular
La casa desnonada aquell dia era propietat de la Sareb, l¡¯entitat amb majoria de capital p¨²blic que es va quedar amb els actius t¨°xics despr¨¦s del rescat a la banca el 2012. La societat disposa de m¨¦s de 12.000 habitatges a Catalunya. A cap altra comunitats en t¨¦ tants. A la Comunitat Valenciana t¨¦ 8.086 habitatges, i a Madrid, per exemple, 2.700. El govern ha demanat gestionar els seus actius per destinar-los al parc p¨²blic, un prec amb qu¨¨ coincideixen les entitats socials.
¡°No solucionaria les llistes d¡¯espera, per¨° avui seria una ajuda r¨¤pida. Perqu¨¨ arribar als percentatges d¡¯habitatge p¨²blic que necessitem pot trigar anys¡±, afirma Santi Mas de Xax¨¤s, portaveu de la PAH i que tamb¨¦ era aquell mat¨ª a Nou Barris.
En aquest context, fa uns dies, la PAH va protestar davant de la seu del PSC a Barcelona. El motiu era una esmena dels socialistes a nivell estatal a la llei d¡¯enjudiciament criminal, que preveu el desallotjament de persones que ocupin un habitatge en un m¨¤xim de 48 hores. El PSOE la va promoure sense el suport d¡¯Unides Podem, el seu soci de govern, i despr¨¦s de votar en contra de propostes semblants del passat, com una del PP el febrer del 2021.
¡°El missatge que ens transmet el Partit Socialista ¨¦s que no tira endavant una llei d¡¯habitatge estatal [el projecte est¨¤ bloquejat al Congr¨¦s malgrat la promesa del govern feta a Brussel¡¤les d¡¯aprovar-lo abans de setembre], i tot i aix¨° troba molt f¨¤cil tramitar-ne una altra per desnonar en 48 hores les persones que s¡¯han vist obligades a ocupar, sobretot perqu¨¨ no hi ha un parc d¡¯habitatge p¨²blic¡±, diu Mas de Xax¨¤s. Despr¨¦s continua: ¡°Si diuen que n¡¯hi ha prou amb presentar un informe de vulnerabilitat en menys de 48 hores, ¨¦s que no entenen com funciona la seva pr¨°pia administraci¨®. Podr¨ªem arribar a un acord per acabar amb els criminals que s¡¯amaguen en un habitatge buit, que no s¨®n la majoria, per¨° s¡¯hi posen i criminalitzen la pobresa en lloc de proposar lleis que realment ataquin l¡¯arrel del problema. Estem parlant d¡¯un b¨¦ de primera necessitat¡±.
Una cambra pr¨°pia
La nit abans del desnonament, l¡¯assistenta social va trobar una habitaci¨® per a B. i la seva mare a Badalona. Era l¡¯¨²nica opci¨®. Asseguda en un banc al costat d¡¯una estaci¨® de metro, el diumenge 13 de novembre explica el motiu de la seva discapacitat, mentre arruga entre els dits una bossa de tela. Un dia, travessant el carrer amb el sem¨¤for en verd, un cotxe se¡¯l va saltar i la va atropellar. Despr¨¦s van venir uns anys caminant amb caminador. D¡¯aix¨° li han quedat seq¨¹eles, fins avui, com una fibromi¨¤lgia que no l¡¯abandona. Un dels aspectes en els quals se centrava aquell informe que analitzava els efectes de la 24/2015 era la salut prec¨¤ria que pateixen les persones en situaci¨® d¡¯inseguretat residencial, especialment dones i nens.
No sap fins quan s¡¯estaran en aquella pensi¨®. Al principi es preguntava, com a la carta, quina classe d¡¯Estat de dret s¡¯ha constru?t, ¡°on les lleis no ens protegeixen i els drets s¨®n paper mullat¡±. Malgrat aix¨°, passats uns minuts, recupera el somriure i fa broma. La persona que va escriure aquella carta, i que aquell dia a Badalona em va dir que preferia mantenir-se en l¡¯anonimat ¡ª¡±no soc l¡¯¨²nica persona que havia passat per aix¨°, perqu¨¨ afecta milers¡±¡ª, ho va fer amb una intenci¨®. Si tot acabava malament, em va dir, esperava que aquella carta serv¨ªs per dir que els desnonaments continuen: ¡°Potser aix¨ª algun dia les coses canvien¡±.
L¡¯imaginari de l¡¯ocupaci¨®
En traslladar-li la pregunta que B. va deixar caure durant la primera trucada, Fern¨¢ndez Seijo va comen?ar per establir una distinci¨® necess¨¤ria. ¡°Quan l¡¯opini¨® p¨²blica parla de desnonaments, nosaltres distingim tres tipologies diferents¡±, va matisar el magistrat, abans d¡¯agregar que s¡¯ha tendit a englobar-ho tot sota la categoria despectiva d¡¯¡°okupa¡±. D¡¯una banda, hi ha els desallotjaments que afecten persones amb un habitatge comprat amb un pr¨¦stec hipotecari i que no l¡¯han pogut continuar pagant. ¡°?s all¨¤ on hi ha un repunt. Es reprodueixen els mateixos problemes que arrosseguem des del 2008, cl¨¤usules abusives, pisos valorats per sobre del valor real...¡±.
El segon motiu rau en els lloguers i el seu impagament. ¡°Com que no s¡¯han pogut limitar de manera efectiva els preus del lloguer, els propietaris actualitzen la renda a nivell de mercat i senzillament hi ha gent que no hi arriba¡±. (Des del 2005 fins al 2020, el preu del lloguer a Catalunya ha crescut un 16% m¨¦s que la renda per c¨¤pita, i els joves i les persones vulnerables s¨®n els qui m¨¦s ho han patit, segons un informe d¡¯aquest any de la c¨¤tedra d¡¯empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra i l¡¯Associaci¨® de Promotors de Catalunya). Aquest era el cas de B. i la seva mare. Van continuar pagant el lloguer durant un temps amb els estalvis que els quedaven, a banda del subsidi que rebien de l¡¯administraci¨® atesa la seva situaci¨® de vulnerabilitat.
¡°Tot aix¨° es vincula, a m¨¦s, amb la gentrificaci¨® que viuen alguns barris de Barcelona¡±, va continuar el jurista. Fa refer¨¨ncia a barris com Sant Andreu o Sants, que hist¨°ricament han tingut preus de lloguer m¨¦s ¡°moderats¡±: ¡°Ara estan en mans de gent amb molt poder adquisitiu¡±.
El cas dels okupes, ¡°aquells que no tenen un t¨ªtol ni dret que reconegui la seva vulnerabilitat¡±, cr¨ªtica Fern¨¢ndez Seijo, ¡°no ¨¦s generalitzat¡±: ¡°Crec que hi ha una campanya interessada i esbiaixada. No hi ha un problema generalitzat d¡¯un moviment okupa que estigui clavant puntades de peu a portes en pisos buits. Al darrere d¡¯aix¨°, entre altres coses, tamb¨¦ hi ha campanyes d¡¯empreses de seguretat. ?s un debat on es barregen diferents aspectes, i sempre perjudicant els m¨¦s febles¡±.
La carta
Buenas tardes,
leo siempre que puedo la edición digital de El País. No tengo muy claro si dirigirme a ustedes. Espero no equivocarme.
Estoy en una situación que por desgracia es común en este país. Mi pensamiento ha sido dirigirme a ustedes porque, tal vez, podrán o querrán hacerla saber a quienes la desconocen. Tal vez así algún día las cosas cambien.
Creo que es en general sabido que los desahucios se siguen produciendo cada día pese al último decreto ley. Quizás no sea tan sabido que personas como mi madre y yo, que somos familia reconocida como vulnerable en Barcelona ciudad, y estamos aceptadas en la Mesa de emergencia, tenemos que enfrentarnos a la realidad de que nos quedaremos en la calle en breve. No es una conjetura o una posibilidad, ahora es así, y no seremos las primeras en la lista de espera de la Mesa de emergencia que acaban de este modo.
Mi madre y yo fuimos aceptadas a principios de 2020 en la Mesa de emergencia del consorcio de Habitatge de Barcelona. Ella es mayor de 60 y yo tengo una discapacidad permanente. Los servicios sociales nos acogieron cuando despidieron a mi madre hace unos años para contratar a una persona más joven.
Poco tiempo después comenzó el trámite del desahucio. Desde Habitatge imponen mucha documentación para poder ser admitido en la Mesa, pero cuando nos admitiero nos dieron un año de espera. Esto se cumplió en 2021, pero entonces nos dieron dos años.
Hemos paralizado seis lanzamientos con la ayuda y asesoramiento de nuestra asistenta social y de la PAH de Barcelona, pero el juzgado de Primera Instancia Nº24 de Barcelona acaba de denegar el recurso a volver a suspender un lanzamiento, con lo que se acabó.
Ahora ya han pasado más de dos años desde que nos aceptaron en la Mesa, pero en esta semana nos dicen que la espera se alarga a tres años. No hay pisos. No obstante, cuando esto ocurre se deriva a los servicios sociales.
Para nuestra sorpresa, en los servicios sociales nuestra asistenta social nos informa con gran frustración, de que no hay ni siquiera pensiones disponibles desde hace semanas. Están saturadas por todas las personas que han ido desahuciando durante años y que aún esperan un piso donde vivir.
Podría parecer que lo lógico es buscarse una habitación de alquiler, pero para dos personas y con un subsidio, el pago no es posible (económicamente hablando), teniendo en cuenta el coste de una habitación doble o dos simples. Los servicios sociales no pueden ayudar y si lo hacen no será por mucho tiempo, pues están desbordados y nos recuerdan que ahora hasta el banco de alimentos está al límite de su capacidad.
Alquilar un piso y salir de la Mesa de emergencia es aún más inviable. No sólo por los precios, que también. Ni particulares ni inmobiliarias hacen contratos de alquiler a personas que cobramos un subsidio. Lo dicen tal cual en una llamada telefónica o por escrito. Pensionistas sí, subsidiados no.
Si por un casual mi madre, que sufre discriminación por edad, encontrara un trabajo, esto tampoco ayudaría. Al haberse generado una deuda importante en estos años de desahucio, cada vez que cobrase una nómina, todo lo que superase el salario mínimo sería embargado, por lo que tener un empleo bien remunerado tampoco implicaría poder pagarse un alquiler.
Que yo obtenga un empleo con salario competente no es posible, ya que mi discapacidad no me permite trabajar ni 10h a la semana, por lo que mis ingresos jamás representarán independencia económica para mí.
Familiares y amigos, por si hubiera duda, o no quieren ayudar o no pueden, así que no hay red personal a la que acogerse.
La asistenta social que tenemos es increíblemente competente, pero aún así no puede cambiar lo que está por encima de ella. La semana pasada nos confesaba con dolor que una familia con un niño, aceptados en la Mesa, se quedaba en la calle. No pudieron hacer nada.
Esta es la realidad ahora. Presentamos decenas de documentos, acreditamos todo lo necesario, se nos reconocen nuestros derechos, y aún así, después de pasar por un martirio indescriptible en que nos amenazan e incluso nos cortan los suministros, acabamos en la calle.
Me pregunto qué clase de estado de derecho se ha construído, en que las leyes que deben protegernos no nos protegen, y los derechos que se nos reconocen son papel mojado.
Tal vez no lean nada nuevo en este correo. No sería de extrañar que ya lo sepan todo. Pero a lo mejor no, y a lo mejor quieren informar sobre ello.
Gracias.