¡°Per qu¨¨ continuen els desnonaments?¡±

El 15 de juliol va arribar una carta a la redacci¨®. Un divendres. M¨¦s o menys cap a les nou de la nit. Potser per aix¨° no la vaig llegir fins al cap de gaireb¨¦ tres dies. A la missiva, gaireb¨¦ al comen?ament, s¡¯hi podia llegir aquesta frase lac¨°nica: ¡°Estic en una situaci¨® que per desgr¨¤cia ¨¦s comuna en aquest pa¨ªs¡±. Eren les primeres paraules de B. A., una dona de 53 anys que explicava la hist¨°ria d¡¯un desnonament. Cal dir que aleshores encara no s¡¯havia fet efectiu. De fet, des del 2020, la seva mare i ella havien aconsegu...

El 15 de juliol va arribar una carta a la redacci¨®. Un divendres. M¨¦s o menys cap a les nou de la nit. Potser per aix¨° no la vaig llegir fins al cap de gaireb¨¦ tres dies. A la missiva, gaireb¨¦ al comen?ament, s¡¯hi podia llegir aquesta frase lac¨°nica: ¡°Estic en una situaci¨® que per desgr¨¤cia ¨¦s comuna en aquest pa¨ªs¡±. Eren les primeres paraules de B. A., una dona de 53 anys que explicava la hist¨°ria d¡¯un desnonament. Cal dir que aleshores encara no s¡¯havia fet efectiu. De fet, des del 2020, la seva mare i ella havien aconseguit paralitzar-lo en sis ocasions. Per¨° la carta deixava entreveure que el que havia de venir era inevitable. ¡°Hem d¡¯enfrontar-nos a la realitat que ben aviat que ens quedarem al carrer¡±, continuava B., que sempre va preferir mantenir-se aix¨ª, amb les inicials, en el cas que la seva hist¨°ria s¡¯arrib¨¦s a publicar.

Aviat vam intercanviar correus. Aquell mateix dia vam parlar per primera vegada per tel¨¨fon. Vivia a Barcelona: la capital de Catalunya s¡¯ha habituat a encap?alar les estad¨ªstiques de desnonaments a tot l¡¯estat durant els ¨²ltims anys. La salutaci¨® va ser t¨ªmida, tal com comen?ava la carta, que es publica amb la seva aprovaci¨® al final d¡¯aquest article. La seva veu primer gaireb¨¦ amagada, despr¨¦s fent circumloquis, finalment enfilant-se amb determinaci¨®. Va ser durant aquella conversa que em va fer la pregunta, aparentment senzilla, encara que oculta pel vel del que s¡¯ha imposat com la normalitat des de la crisi econ¨°mica del 2008. Com un cop de puny al buit, com si ja no li qued¨¦s for?a, m¡¯ho va deixar caure: ¡°Per qu¨¨ continuen els desnonaments?¡±

Els desnonaments, avui

Durant aquelles setmanes s¡¯havia publicat un estudi elaborat per diferents entitats socials que analitzava els efectes d¡¯una llei: la llei catalana antidesnonaments, t¨¨cnicament anomenada ¡°de mesures urgents per afrontar l¡¯emerg¨¨ncia habitacional i la pobresa energ¨¨tica¡±. Molts l¡¯anomenen, simplement, la 24/2015. Es va aprovar ara fa poc m¨¦s d¡¯un lustre.

L¡¯informe sostenia que les mesures que havien impulsat les entitats socials, entre les quals la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) i l¡¯Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica (APE), havien aconseguit paralitzar anualment uns 1.000 desnonaments, a m¨¦s de 200.000 talls de subministrament d¡¯energia des del 2015.

Aquest havia estat el cas de B. La norma, amb l¡¯objectiu d¡¯escap?ar els desnonaments de fam¨ªlies reconegudes com a vulnerables, s¡¯aplicava al seu cas: la seva mare havia abandonat el seu negoci per un c¨¤ncer i, malgrat reincorporar-se al mercat laboral un cop recuperada, va ser acomiadada del seu lloc de treball com a recepcionista el 2018. L¡¯¨²nica font d¡¯ingressos de la fam¨ªlia es tallava. Pel que fa a B., que tenia una formaci¨® t¨¨cnica en ci¨¨ncies i havia cotitzat fins el 2009, quan va perdre la feina amb l¡¯inici de la crisi va desenvolupar una discapacitat permanent (certificada per l¡¯administraci¨®) que dificultava el seu retorn al mercat laboral. (Uns mesos despr¨¦s, quan ja havia hagut de marxar de casa, explicar¨¤ el motiu d¡¯aquella discapacitat, una baula m¨¦s en la cadena d¡¯esdeveniments que la van dur fins a aquest punt.)

Mentre que la mitjana europea de parc p¨²blic d¡¯habitatge ¨¦s del 9%, a Espanya ¨¦s nom¨¦s del 2%

Al llarg del per¨ªode que cobreix l¡¯estudi (2015-2021), a Catalunya es van fer uns 84.456 desnonaments, segons el registre del Consell Superior del Poder Judicial. Aix¨° suposava un 20% dels que es van fer a Espanya en la mateixa etapa (375.592), situant Catalunya al capdavant a tot l¡¯estat. Malgrat tot, des de l¡¯aprovaci¨® de la norma, s¡¯havia produ?t una disminuci¨® en la s¨¨rie hist¨°rica: dels 15.000 el 2015 s¡¯havia passat al voltant de 12.000 el 2019, abans de la pand¨¨mia, moment en qu¨¨ els desnonaments van caure a tot Espanya.

Interpretacions jur¨ªdiques, baralles pol¨ªtiques

Durant aquell per¨ªode els expedients es van acumular a les taules dels jutjats, en espera de ser executats. Aix¨ª ho descriu el magistrat Jos¨¦ Mar¨ªa Fern¨¢ndez Seijo. Entre el 2011 i el 2012, durant els anys m¨¦s durs de la gran crisi econ¨°mica, s¡¯havia fet c¨¨lebre per dictar unes sent¨¨ncies a Barcelona que van dur el Tribunal Superior de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea a obligar Espanya a modificar la seva llei hipotec¨¤ria. El 2021, tanmateix, els desnonaments van remuntar, amb Catalunya superant els 9.000 casos.

Coincidint amb l¡¯increment exponencial de desallotjaments, el passat mes de febrer es va aprovar una nova llei al Parlament de Catalunya. La norma, tramitada amb car¨¤cter d¡¯urg¨¨ncia, va trigar vuit mesos a aprovar-se. Entre els motius del retard hi havia les esmenes de Junts a la norma (malgrat figurar entre els seus promotors, al costat d¡¯ERC, la CUP i els comuns) o la paralitzaci¨® de l¡¯activitat parlament¨¤ria amb motiu de la inhabilitaci¨® d¡¯un diputat independentista. Per¨° aix¨° era nom¨¦s la punta de l¡¯iceberg dels vaivens a qu¨¨ les pol¨ªtiques d¡¯habitatge catalanes s¡¯han enfrontat dins i fora de la comunitat.

La nova llei buscava recuperar les mesures que, per mitj¨¤ d¡¯un decret, havia tirat endavant l¡¯executiu catal¨¤, llavors liderat per l¡¯expresident Quim Torra, i que havien estat anul¡¤lades pel Tribunal Constitucional el 2019 despr¨¦s d¡¯un recurs d¡¯inconstitucio?nalitat del Partit Popular. Aquell decret pretenia refor?ar lleis d¡¯habitatge anteriors, aix¨ª com ampliar la 24/2015.

Com altres juristes que van ser consultats, Fern¨¢ndez Seijo havia mostrat els seus dubtes sobre l¡¯aplicaci¨® satisfact¨°ria de la nova norma. La llei naixia ¡°amb bona voluntat¡±, per¨° considerava que no es podria desenvolupar en tant que els jutges la podien interpretar com una ¡°invasi¨® de compet¨¨ncies¡± respecte de la norma estatal. (Despr¨¦s de la seva aprovaci¨®, els desnonaments han continuat a Catalunya, amb gaireb¨¦ 5.000 casos durant el 2022.) Segons la resoluci¨® del desnonament que B. mostraria temps despr¨¦s, el jutjat havia optat per atenir-se al reglament estatal. El seu cas hauria estat cobert per la norma catalana.

Hi ha milers de pisos buits, per¨° la llista d¡¯espera per accedir a un pis p¨²blic pot superar els tres anys

¡°Catalunya sempre ha tingut bones lleis en mat¨¨ria d¡¯habitatge des de l¡¯¨¨poca de Carme Trilla¡±, va sintetitzar despr¨¦s Fern¨¢ndez Seijo, ¡°per¨° per una ra¨® o per una altra no s¡¯han complert¡±. Carme Trilla havia estat directora general i secret¨¤ria d¡¯Habitatge de la Generalitat entre el 2004 i el 2011, durant els governs de Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla. En aquell per¨ªode es va impulsar la llei 18/2007 de dret a l¡¯habitatge i el Pacte Nacional per l¡¯Habitatge 2007-2016.

El Pacte Nacional, que va comptar amb la participaci¨® dels diferents actors implicats (institucions, entitats financeres, promotors i administradors de finques, partits pol¨ªtics i moviments socials), va ser l¡¯¨¤mbit que va fer possible l¡¯aprovaci¨® de la llei, segons descriu Trilla durant una entrevista telef¨°nica. Era una norma m¨¦s ¡°general¡±, que establia les bases per a una pol¨ªtica habitacional en un context inflacionista propi de la bombolla immobili¨¤ria que es vivia llavors. Aix¨° la diferenciava de les lleis m¨¦s recents, ¡°enfocades a problemes concrets que han sorgit a partir de la crisi, com la vulnerabilitat residencial¡±.

El pacte, tot i aix¨ª, ¡°es va trencar¡± el 2011, amb l¡¯inici del seg¨¹ent govern, liderat per Artur Mas. ¡°Tant a Catalunya com a la resta de l¡¯Estat es va considerar que no era necess¨¤ria una pol¨ªtica d¡¯habitatge i el pressupost va caure en picat¡­ Aix¨° ha suposat deu anys d¡¯abandonament, una falta de responsabilitat i de visi¨® de futur per part de les administra?cions¡±. Van ser aquestes circumst¨¤ncies les que van portar Ada Colau, antiga portaveu de la PAH, a l¡¯alcaldia de Barcelona. La promesa de posar fi als desnonaments, amb unes partides pressupost¨¤ries milion¨¤ries per al sector de l¡¯habitatge des que governa el 2015, no ha aconseguit tallar els problemes estructurals que afronta el parc p¨²blic.

Un parc p¨²blic ¡°exigu¡±

Havien passat gaireb¨¦ tres mesos des de la primera trucada. Quan B. va respondre el dilluns 17, va explicar que s¡¯acostava una setmana complicada: ¡°Aquest divendres ens desnonen¡±. Faltaven menys de cinc dies. Encara no sabia on anirien a parar. L¡¯assistenta social, ¡°extremament competent per¨° sobrepassada pel volum de feina¡±, els havia dit que en aquell moment no disposaven de cap pensi¨® per proporcionar-los: ¡°La setmana passada ens confessava amb dolor que una fam¨ªlia amb un nen s¡¯havia quedat al carrer, i que no havia pogut fer-hi res¡±, deia a la carta.

Anar a una pensi¨®, que normalment era un hostel de turistes, era una de les ¨²ltimes solucions per a persones en la seva situaci¨®. Malgrat que havia estat acceptada a la denominada Taula d¡¯Emerg¨¨ncia ¡ªuna de les vies per accedir al parc p¨²blic d¡¯habitatge¡ª, la llista d¡¯espera en el seu cas ja portava tres anys de demora. No era l¡¯¨²nica. Els pisos, segons descriu, ¡°es rifen com una loteria¡±.

L¡¯actual situaci¨® d¡¯increment de preus amena?a d¡¯accentuar la crisi dels desnonaments

Fins a finals del 2021, prop de 10.000 persones vivien en pisos gestionats per entitats socials a Catalunya, segons un informe del desembre passat presentat per la Taula del Tercer Sector i Cohabitac. ¡°L¡¯Estat no s¡¯ha preparat per assumir el volum creixent de persones vulnerables amb necessitat d¡¯un habitatge: el parc p¨²blic en aquest pa¨ªs ¨¦s exigu, del 2% [uns 300.000 habitatges]¡±, cr¨ªtica Trilla. La mitjana europea ¨¦s del 9%.

Una mirada diferent

L¡¯octubre del 2021, en un carrer estret del barri de Nou Barris, van aparcar cinc furgonetes dels Mossos d¡¯Esquadra. Van tancar el carrer pels dos extrems. Aquell dia s¡¯havia d¡¯executar un desnonament. Els Mossos hi van acudir malgrat el pacte preelectoral entre ERC i la CUP de principis del 2021: en cas de desallotjaments amb pres¨¨ncia de fam¨ªlies vulnerables, veto a les unitats d¡¯ordre p¨²blic. Aquest mes el Departament d¡¯Interior de la Generalitat ha ratificat aquest tipus d¡¯intervencions en casos de risc.

A la casa hi havia joves i fam¨ªlies amb fills. Com en altres casos d¡¯aquella mateixa setmana, van ser desallotjats, malgrat que el Govern central havia dictat una cinquena pr¨°rroga de la morat¨°ria de llan?aments per la pand¨¨mia. Van ser desnonats malgrat que la pr¨°rroga impedia el desallotjament de fam¨ªlies vulnerables amb informes de serveis socials, com era el cas, fins i tot si es tractava d¡¯una ocupaci¨®.

Aquell dia hi era Maija Salmi, la corresponsal a Espanya d¡¯un mitj¨¤ p¨²blic finland¨¨s que preparava un reportatge sobre els desnonaments. Quan es va publicar, el reportatge de Maija va ser molt comentat al seu ?pa¨ªs. ¡°A Finl¨¤ndia, per llei, aix¨° no pot passar¡±, em respon per tel¨¨fon: ¡°?s dif¨ªcil pensar que alg¨² hauria d¡¯ocupar un habitatge. La legislaci¨® no ho permet, les autoritats vindrien i te¡¯l traurien. Per¨° no arribem a aquest punt perqu¨¨ l¡¯Estat t¡¯ofereix un habitatge social¡±. El pa¨ªs escandinau ¨¦s el sis¨¨ de la Uni¨® Europea amb m¨¦s oferta p¨²blica en aquest camp: el 13% del parc d¡¯habitatge.

La Sareb: un cas particular

La casa desnonada aquell dia era propietat de la Sareb, l¡¯entitat amb majoria de capital p¨²blic que es va quedar amb els actius t¨°xics despr¨¦s del rescat a la banca el 2012. La societat disposa de m¨¦s de 12.000 habitatges a Catalunya. A cap altra comunitats en t¨¦ tants. A la Comunitat Valenciana t¨¦ 8.086 habitatges, i a Madrid, per exemple, 2.700. El govern ha demanat gestionar els seus actius per destinar-los al parc p¨²blic, un prec amb qu¨¨ coincideixen les entitats socials.

¡°No solucionaria les llistes d¡¯espera, per¨° avui seria una ajuda r¨¤pida. Perqu¨¨ arribar als percentatges d¡¯habitatge p¨²blic que necessitem pot trigar anys¡±, afirma Santi Mas de Xax¨¤s, portaveu de la PAH i que tamb¨¦ era aquell mat¨ª a Nou Barris.

En aquest context, fa uns dies, la PAH va protestar davant de la seu del PSC a Barcelona. El motiu era una esmena dels socialistes a nivell estatal a la llei d¡¯enjudiciament criminal, que preveu el desallotjament de persones que ocupin un habitatge en un m¨¤xim de 48 hores. El PSOE la va promoure sense el suport d¡¯Unides Podem, el seu soci de govern, i despr¨¦s de votar en contra de propostes semblants del passat, com una del PP el febrer del 2021.

¡°El missatge que ens transmet el Partit Socialista ¨¦s que no tira endavant una llei d¡¯habitatge estatal [el projecte est¨¤ bloquejat al Congr¨¦s malgrat la promesa del govern feta a Brussel¡¤les d¡¯aprovar-lo abans de setembre], i tot i aix¨° troba molt f¨¤cil tramitar-ne una altra per desnonar en 48 hores les persones que s¡¯han vist obligades a ocupar, sobretot perqu¨¨ no hi ha un parc d¡¯habitatge p¨²blic¡±, diu Mas de Xax¨¤s. Despr¨¦s continua: ¡°Si diuen que n¡¯hi ha prou amb presentar un informe de vulnerabilitat en menys de 48 hores, ¨¦s que no entenen com funciona la seva pr¨°pia administraci¨®. Podr¨ªem arribar a un acord per acabar amb els criminals que s¡¯amaguen en un habitatge buit, que no s¨®n la majoria, per¨° s¡¯hi posen i criminalitzen la pobresa en lloc de proposar lleis que realment ataquin l¡¯arrel del problema. Estem parlant d¡¯un b¨¦ de primera necessitat¡±.

Una cambra pr¨°pia

La nit abans del desnonament, l¡¯assistenta social va trobar una habitaci¨® per a B. i la seva mare a Badalona. Era l¡¯¨²nica opci¨®. Asseguda en un banc al costat d¡¯una estaci¨® de metro, el diumenge 13 de novembre explica el motiu de la seva discapacitat, mentre arruga entre els dits una bossa de tela. Un dia, travessant el carrer amb el sem¨¤for en verd, un cotxe se¡¯l va saltar i la va atropellar. Despr¨¦s van venir uns anys caminant amb caminador. D¡¯aix¨° li han quedat seq¨¹eles, fins avui, com una fibromi¨¤lgia que no l¡¯abandona. Un dels aspectes en els quals se centrava aquell informe que analitzava els efectes de la 24/2015 era la salut prec¨¤ria que pateixen les persones en situaci¨® d¡¯inseguretat residencial, especialment dones i nens.

No sap fins quan s¡¯estaran en aquella pensi¨®. Al principi es preguntava, com a la carta, quina classe d¡¯Estat de dret s¡¯ha constru?t, ¡°on les lleis no ens protegeixen i els drets s¨®n paper mullat¡±. Malgrat aix¨°, passats uns minuts, recupera el somriure i fa broma. La persona que va escriure aquella carta, i que aquell dia a Badalona em va dir que preferia mantenir-se en l¡¯anonimat ¡ª¡±no soc l¡¯¨²nica persona que havia passat per aix¨°, perqu¨¨ afecta milers¡±¡ª, ho va fer amb una intenci¨®. Si tot acabava malament, em va dir, esperava que aquella carta serv¨ªs per dir que els desnonaments continuen: ¡°Potser aix¨ª algun dia les coses canvien¡±.

L¡¯imaginari de l¡¯ocupaci¨®

En traslladar-li la pregunta que B. va deixar caure durant la primera trucada, Fern¨¢ndez Seijo va comen?ar per establir una distinci¨® necess¨¤ria. ¡°Quan l¡¯opini¨® p¨²blica parla de desnonaments, nosaltres distingim tres tipologies diferents¡±, va matisar el magistrat, abans d¡¯agregar que s¡¯ha tendit a englobar-ho tot sota la categoria despectiva d¡¯¡°okupa¡±. D¡¯una banda, hi ha els desallotjaments que afecten persones amb un habitatge comprat amb un pr¨¦stec hipotecari i que no l¡¯han pogut continuar pagant. ¡°?s all¨¤ on hi ha un repunt. Es reprodueixen els mateixos problemes que arrosseguem des del 2008, cl¨¤usules abusives, pisos valorats per sobre del valor real...¡±.

El segon motiu rau en els lloguers i el seu impagament. ¡°Com que no s¡¯han pogut limitar de manera efectiva els preus del lloguer, els propietaris actualitzen la renda a nivell de mercat i senzillament hi ha gent que no hi arriba¡±. (Des del 2005 fins al 2020, el preu del lloguer a Catalunya ha crescut un 16% m¨¦s que la renda per c¨¤pita, i els joves i les persones vulnerables s¨®n els qui m¨¦s ho han patit, segons un informe d¡¯aquest any de la c¨¤tedra d¡¯empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra i l¡¯Associaci¨® de Promotors de Catalunya). Aquest era el cas de B. i la seva mare. Van continuar pagant el lloguer durant un temps amb els estalvis que els quedaven, a banda del subsidi que rebien de l¡¯administraci¨® atesa la seva situaci¨® de vulnerabilitat.

¡°Tot aix¨° es vincula, a m¨¦s, amb la gentrificaci¨® que viuen alguns barris de Barcelona¡±, va continuar el jurista. Fa refer¨¨ncia a barris com Sant Andreu o Sants, que hist¨°ricament han tingut preus de lloguer m¨¦s ¡°moderats¡±: ¡°Ara estan en mans de gent amb molt poder adquisitiu¡±.

El cas dels okupes, ¡°aquells que no tenen un t¨ªtol ni dret que reconegui la seva vulnerabilitat¡±, cr¨ªtica Fern¨¢ndez Seijo, ¡°no ¨¦s generalitzat¡±: ¡°Crec que hi ha una campanya interessada i esbiaixada. No hi ha un problema generalitzat d¡¯un moviment okupa que estigui clavant puntades de peu a portes en pisos buits. Al darrere d¡¯aix¨°, entre altres coses, tamb¨¦ hi ha campanyes d¡¯empreses de seguretat. ?s un debat on es barregen diferents aspectes, i sempre perjudicant els m¨¦s febles¡±.