Els 30 millors llibres del 2024
Xavier Pla, Albert Pijuan, Maria Nicolau, Jordi Punt¨ª i Neus Penalba s¨®n els autors dels cinc millors llibres de l¡¯any segons els cr¨ªtics i col¡¤laboradors de Quadern
Com cada any, els cr¨ªtics i col¡¤laboradors de Quadern han fet una selecci¨® de les lectures imprescindibles. Mitjan?ant una enquesta an¨°nima, cadasc¨² ha votat els deu t¨ªtols preferits de l¡¯any per ordre de prefer¨¨ncia, amb l¡¯¨²nic requisit que fossin originals en catal¨¤ i publicats l¡¯any 2024, independentment del g¨¨nere literari. Del c¨¤lcul proporcional dels vots, en surt la llista dels millors llibres de la literatura catalana que ens deixa aquest 2024.
1. Un cor furtiu
Xavier Pla
Destino
Per Nadal Suau
Vaig llegir fa pocs dies en una secci¨® particularment fatxenda de la premsa cultural madrilenya que Arcadi Espada havia fet una broma m¨¦s o menys previsible arran de la publicaci¨® d¡¯Un cor furtiu: el llibre, deia Espada, nom¨¦s el deurien haver llegit 25 persones, i tira. Per descomptat, s¡¯ent¨¦n que la gr¨¤cia juga a favor de Xavier Pla i del que se¡¯n fot ¨¦s del pa¨ªs, o potser dels pa?sos (no en va, la traducci¨® castellana sospito que deu haver gaudit d¡¯una recepci¨® molt per sota del que mereixia), per¨°, aix¨ª i tot, potser no hagi estat el tret ir¨°nic m¨¦s ben pegat de la temporada de ca?a 2024. Al cap i a la fi, b¨¦ podria ser que aquesta biografia monumental hagu¨¦s disposat de pocs lectors en el moment de la seva aparici¨® p¨²blica (la qual cosa ¨¦s, d¡¯altra banda, molt dubtosa), i no passaria res: el seu prestigi ja s¡¯havia cuinat molt abans i el seu dest¨ª passa per ser consultada, llegida i estudia?da per molts d¡¯anys. I ¨¦s que aquestes 1.500 p¨¤gines no hi ha qui se les salti, fins i tot si nom¨¦s fossin una font d¡¯informaci¨® sistematitzada i inacabable. El cas, per¨°, ¨¦s que s¨®n molt m¨¦s que aix¨°.
En el moment de presentar el llibre, l¡¯editor Emili Rosales va comparar Un cor furtiu amb Guerra i pau pel seu pols narratiu i la seva capacitat de contar tot un segle (catal¨¤, espanyol i europeu) a partir d¡¯una vida individual. Tot i entendre¡¯l perfectament, el paral¡¤lelisme em va divertir perqu¨¨ d¡¯alguna manera recorda aquella vella fetitxitzaci¨® del g¨¨nere-novel¡¤la que sovint persegu¨ª al mateix Pla, quan, en realitat, la pot¨¨ncia de l¡¯obra s¡¯explica perfectament des de les coordenades del seu g¨¨nere, la biografia. De fet, ¨¦s un treball que em recorda molt la millor biografia d¡¯autor que potser s¡¯hagi escrit mai, el Dosto?ievski de Joseph Frank, per la seva capacitat d¡¯acumular materials de tal manera que l¡¯alcoholisme es barregi amb les mesquineses pol¨ªtiques, els amors amb les burocr¨¤cies, l¡¯escriptura liter¨¤ria amb l¡¯estrat¨¨gia editorial o el tarann¨¤ personal amb el paisatge moral d¡¯un continent, ben igual que David Lean lligava un misto amb el sol del desert, sols que fent servir d¡¯eix vertebral un home poc o gens heroic, per¨°, aix¨° s¨ª, infinitament curi¨®s i dotat d¡¯un talent formidable per als clarobscurs ideol¨°gics i ¨¨tics. El resultat ens arrossega d¡¯una tirada. Si enguany hi ha hagut un llibre que jo hagi llegit al galop i amb entusiasme genu¨ª, sens dubte ha estat el de Xavier Pla.
I tanmateix, a aquestes altures i en aquest n¨²mero de Quadern, el m¨¦s oport¨² que puc fer no ¨¦s tant afegir m¨¦s lloances a les moltes que ja s¡¯han escrit els darrers mesos, sin¨® m¨¦s aviat observar quin ha estat l¡¯efecte del llibre en el panorama cultural catal¨¤. Fa l¡¯efecte que Josep Pla ja no ¨¦s mat¨¨ria de pol¨¨mica, en vista que l¡¯entusiasme ha estat ampl¨ªssim, per¨° sorpr¨¨n que no s¡¯hagin produ?t m¨¦s incomoditats a l¡¯hora de capturar els ecos que l¡¯aventura vital possibilista de l¡¯escriptor projecta en el present sociopol¨ªtic del pa¨ªs, uns ecos ambigus i interpretables: no estic suggerint una lectura ¨²nica, el que dic ¨¦s que existeixen inevitablement. Per exemple, les p¨¤gines sobre el per¨ªode 1936-1939 s¨®n vertaderament desassossegants per a qui gaudeixi de viure en un m¨®n on la hist¨°ria i la pol¨ªtica s¨®n en blanc i negre. En tot cas, Un cor furtiu ¨¦s la confirmaci¨® definitiva del lloc central que Pla ocupa al c¨¤non de la literatura catalana, de la m¨¤ d¡¯un cr¨ªtic que ja en el canvi de segle ens lliur¨¤ un llibre fonamental, Josep Pla: ficci¨® autobiogr¨¤fica i veritat liter¨¤ria (Quaderns Crema, 1997), i que des de llavors ha vist confirmar-se quasi totes les seves intu?cions.
Sobre aix¨° de la unanimitat hi hauria, per¨°, algun mat¨ªs a fer. Fa poc es va produir una an¨¨cdota estimulant: enguany, Indilletres ha concedit ex aequo el seu premi Llucieta Cany¨¤ de cr¨ªtica liter¨¤ria a dos textos discrepants entorn del llibre, un d¡¯Antoni Mart¨ª Monterde, entusiasta, i l¡¯altre de Joan Sim¨® i Rodr¨ªguez, esc¨¨ptic. Tots dos s¨®n valuosos, per¨° l¡¯inter¨¨s de la not¨ªcia rau en el contrast entre l¡¯un i l¡¯altre, que implica la reivindicaci¨® d¡¯un debat m¨¦s obert. Aix¨ª, l¡¯escepticisme de Sim¨® sintetitza b¨¦ el que han dit les veus negatives minorit¨¤ries que s¡¯han escoltat a Catalunya, veus d¡¯arrel pol¨ªtica que consideren un mal senyal per a la cultura catalana que tothom s¡¯hagi posat d¡¯acord a alabar el llibre; que els consensos, en definitiva, o maten o s¨®n signe de mort en vida. ?s aix¨ª? Torno a la broma d¡¯Espada: potser s¨ª que, ara per ara, la reacci¨® a Un cor furtiu hagi estat la d¡¯un p¨²blic que fa comptes de llegir-lo o que en sospita la import¨¤ncia en vista de l¡¯extensi¨® i de la d¨¨cada de treball que hi ha dedicat l¡¯autor, per¨° que no s¡¯hi ha posat a empassar-se¡¯l ja, ara, de veres. Potser es tracta d¡¯un prestigi preventiu. Per¨°, en aquest cas, no seria tan greu ni mortal. Pensem que una feina com aquesta no ¨¦s escrita per donar conversa tres setmanes, sin¨® d¨¨cades. Hem de veure si el pas del temps transforma el consens protocol¡¤lari en s¨°l f¨¨rtil. La meva aposta ¨¦s que s¨ª, perqu¨¨ les incomoditats connaturals al protagonista encara hi s¨®n, i tant que s¨ª, ben igual que el rigor brillant del bi¨°graf.
2. La Gran Substituci¨®
Albert Pijuan
Angle Editorial
Per Pon? Puigdevall
A La Gran Substituci¨®, Albert Pijuan s¡¯apropia del gran do de la invenci¨® i de l¡¯acci¨® intr¨¨pida que nodreixen les obres de qualsevol s¨¨rie B: la llic¨¨ncia del disbarat, l¡¯impetu¨®s embogiment argumental, la llibertat de la imaginaci¨® sense traves. I, amb una facilitat pr¨°diga, com si la vida hagu¨¦s adoptat els costums d¡¯un tebeo, hi mescla suplantacions d¡¯identitat, cl¨ªniques de cirurgia est¨¨tica ubicades als Balcans, idolatries i conjures, el glamour kitsch de Los Angeles, una secta que troba en els m¨²ltiples looks que Nicolas Cage exhibeix a les seves pel¡¤l¨ªcules la clau per desxifrar el futur del m¨®n. Il¡¤limitadament delirant, Dino de Laurentiis J¨²nior, el protagonista ¡ªla seva mare ¨¦s una perruquera de Sabadell, una antiga estrella de la m¨²sica discotequera italiana¡ª, afirma ser el fill secret del productor de cine Dino de Laurentiis, i els b¨¦ns i els mals que ha d¡¯entomar es deuen a la investigaci¨® detectivesca empresa per esbrinar qui ha firmat amb el seu nom un article en un fanz¨ªn insignificant. Pot semblar dif¨ªcil de creure, per¨° amb aquest material tan escabellat, que ens arrossega fins al final a una velocitat desaforada, Albert Pijuan ha constru?t una c¨¤lida novel¡¤la sobre la fam¨ªlia i les relacions entre pares i fills.
A pesar de la sinuositat argumental de La Gran Substituci¨®, una teranyina fren¨¨tica de trames exc¨¨ntriques i inconcebibles, trenades i destrenades imp¨¤vidament ¡ªtothom raona segons una l¨°gica obstinada i mani¨¤tica que desemboca en l¡¯absurd, tot generant una riallada infinita¡ª, Albert Pijuan encara t¨¦ temps, espai i destresa creativa per especular sobre el sentit de narrar una hist¨°ria ¡ªa la cl¨ªnica, el protagonista explica les seves perip¨¨cies al pacient del llit del costat, un oient tan estupefacte com nosaltres¡ª, i, sobretot, per decantar la novel¡¤la cap a una zona reflexiva, salvatgement intel¡¤ligent, sobre la buidor i la crisi d¡¯identitat de la societat contempor¨¤nia i el consumisme virtual que envaeix la vida quotidiana. Segurament La Gran Substituci¨® ¨¦s la millor novel¡¤la d¡¯Albert Pijuan, almenys fins que no tinguem la sort de llegir-li la seg¨¹ent.
3. Cremo!
Maria Nicolau
Columna
Per Carlota Rubio
Maria Nicolau deu ser l¡¯¨²nica escriptora del jo a qui no agrada gaire parlar ni de l¡¯escriptura ni del jo. A Cremo!, el seu segon llibre, hi recull en primera persona els anys que comprenen dos canvis de rumb: comen?a quan abandona la facultat de Sociologia per trobar un ofici que li permeti fer servir les mans i fugir de la vida de passapapers d¡¯oficina, i acaba quan deixa el restaurant de Vilanova de Sau per dedicar-se a ser escriptora. Entremig, una hist¨°ria de maduraci¨® entre restaurants d¡¯alta i baixa estofa, on durant vint anys va acumular hores treballades, patiment, aprenentatges gastron¨°mics i ressentiment de classe. Va fer falta tot aix¨° perqu¨¨ Nicolau arrib¨¦s a la conclusi¨® que, de la cuina, se n¡¯ha de parlar en termes de crisi i revoluci¨®.
Ens va cridar a tots a les armes a Cuina! O barb¨¤rie (Ara Llibres, 2022), un assaig que no nhom¨¦s va ser un fenomen en un sentit comercial, que tamb¨¦, sin¨® que va aconseguir all¨° que tots els assaigs haurien de voler: una transformaci¨® cultural. Des que Nicolau ha abandonat els fogons i ha passat als llibres i les pantalles, ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil comprar, menjar o cuinar amb el cervell adormit. Ara ja sabem que, quan es parla de cuina, normalment s¡¯est¨¤ parlant d¡¯alta cuina, o que ¨¦s el rebost i no la recepta el que ens far¨¤ lliures. Que hagi deixat la cuina (la cuina professional!) per escriure no vol dir que s¡¯hagi enlluernat amb el reconeixement, sin¨® que creu que posant-hi nervi i paraules far¨¤ m¨¦s servei a la causa.
A Cremo! les receptes es mantenen, per¨° s¡¯imbriquen amb la narraci¨®, perqu¨¨ quan Nicolau deixa d¡¯escriure sobre aliments i passa a fer-ho sobre l¡¯experi¨¨ncia de qui els cuina, l¡¯estil se sofistica. El millor del llibre ¨¦s la combinaci¨® entre la urg¨¨ncia del to i el rep¨°s de la frase: tens la sensaci¨® que all¨° que llegeixes ¨¦s alhora important, dist¨¨s i erudit, sense que un escriptor amb ¨ªnfules t¡¯ho hagi de demostrar a cop de floritura o cinisme.
El ress¨° medi¨¤tic, l¡¯atractiu populista del menjar i el seu esperit d¡¯arremangar-se i deixar-se estar de tonteries no ens han de fer oblidar que Maria Nicolau, a banda de cuinera o, com diuen, comunicadora, ¨¦s una de les millors escriptores que tenim.
4. Confeti
Jordi Punt¨ª
Grup 62
Per Miquel Bonet
En ple hivern postnuclear de la literatura catalana, si ara amb el canvi d¡¯any s¡¯acab¨¦s tot i pogu¨¦ssim descansar per fi de ser catalans, Confeti seria una obra que quedaria d¡¯aquest 2024 que deixem. Per m¨¨rits narratius propis i perqu¨¨ la feina de destil¡¤laci¨® document¨¤ria i escriptura de Jordi Punt¨ª t¨¦ molt de pes, naturalment. Per¨° tamb¨¦ pel paper de testimoni de canvi d¡¯¨¨poca en la nostra cultura que representa. ?s una gran novel¡¤la americana que parla de nosaltres com si ja no hi f¨®ssim.
El 30 d¡¯abril de 1993, el CERN, una organitzaci¨® de recerca nuclear, va alliberar el codi de la World Wide Web i el va fer de domini p¨²blic. ?s el moment m¨¦s important de la hist¨°ria d¡¯internet. Feia dos anys i mig que Xavier Cugat, tot i que el showman cubanocatal¨¤ havia programat la seva extinci¨® amb l¡¯efecte 2000, s¡¯havia mort. Confeti ¨¦s una novel¡¤la biogr¨¤fica per¨° tamb¨¦ la cr¨°nica de la fi del m¨®n anal¨°gic i del naixement del m¨®n digital, on les relacions entre la veritat i la mentida han adquirit una altra naturalesa. La galeria dels records inventats, el motiu que recorre tota la narraci¨® i que ¨¦s la base del joc entre fets reals de la vida de Cugat i els altres amb qu¨¨ bombardejava l¡¯opini¨® p¨²blica per fer-se propaganda, potser ara ja no seria possible.
Per¨° Confeti tamb¨¦ ¨¦s el final de m¨¦s coses. ?s el col¡¤lapse de la biografia de l¡¯homenot donjoanesc que passa de dona en dona, en segon terme fins i tot quan femelles fatals mastegaven tronxos d¡¯api i ¡°semblava que trosseg¨¦s un os del seu home¡±. I ¨¦s el paroxisme, tamb¨¦, de l¡¯autoficci¨®. Punt¨ª fa desfilar pel llibre jocs de m¨¤scares, concursos de dobles a Las Vegas, maquillatges i perruquins. Incl¨²s la troballa del narrador periodista, ¡°un n¨¤ufrag professional¡± que escombra egos com confeti despr¨¦s de la festa del segle, es fa indistingible del personatge biografiat i s¡¯encarta en aquest 40% de ficci¨® que l¡¯autor ens assegura que compon tota vida. Perqu¨¨ ¡°els cabells de la perruca finalment, despr¨¦s de mitja vida de portar-la, semblen arrelar al crani¡±.
5. Fam als ulls, ciment a la boca
Neus Penalba
Tres i quatre
Per Maria Dasca
Una prosa clara i lluminosa que penetra en l¡¯atrocitat humana. Aquest ¨¦s el punt de partida del magn¨ªfic assaig de Neus Penalba, que revisa l¡¯obra de Merc¨¨ Rodoreda a partir de la lectura de la seva novel¡¤la p¨°stuma, La mort i la primavera. El poble sense nom, entre la muntanya partida i la cova de la Maraldina, on viu una comunitat subjugada per rituals macabres i obscens, ¨¦s l¡¯arma de foc que utilitza per q¨¹estionar alguns dels llocs comuns que s¡¯han perpetuat sobre l¡¯obra rodorediana i, m¨¦s especialment, la divisi¨® entre una literatura realista, de to amable i protagonistes ing¨¨nues, i una literatura pretesament fant¨¤stica i fosca. Revisar el testament literari rodoredi¨¤ li permet invocar els clarobscurs de les novel¡¤les m¨¦s c¨¨lebres, sobretot La pla?a del Diamant, amb la qual comparteix no nom¨¦s moments de crueltat extrema (nom¨¦s cal pensar en la Nat¨¤lia regant amb salfumant l¡¯es¨°fag dels seus fills), sin¨® tamb¨¦ una versi¨® molt particular del mon¨°leg interior. Un mon¨°leg que a La mort i la primavera ¨¦s pronunciat per un espectre.
Fam als ulls, ciment a la boca penetra en l¡¯est¨¨tica antropol¨°gica i primitivista de la novel¡¤la, tot aprofundint en les resson¨¤ncies que estableix amb el folklore catal¨¤, els mites universals i el documental etnogr¨¤fic. Aquestes relacions situen l¡¯origen del llibre, iniciat el 1961, en un moment molt concret (el Par¨ªs dels cinquanta) i el converteixen en el mirall deformat i t¨¨rbol de la Segona Guerra Mundial i els camps de concentraci¨® nazis. Posant en di¨¤leg l¡¯obra liter¨¤ria de Rodoreda amb la pl¨¤stica, interrogant els cl¨¤ssics (Homer, la B¨ªblia, Dante) i obrint uns ulls insaciables als enigmes del m¨®n salvatge i ple de viol¨¨ncia de La mort i la primavera, Penalba desplega un assaig hipn¨°tic, fascinant i fascinat, erudit i lleuger. La seva tesi ¨¦s clara: si la novel¡¤la ens subjuga ¨¦s gr¨¤cies a la complexitat (semi¨°tica, simb¨°lica, imaginativa) del seu univers i de la construcci¨®, en la figura de l¡¯adolescent protagonista ¡ªun jove amb la llet als llavis¡ª, d¡¯una veu innocent. Una veu que ens confronta a un horror real, a la vegada hist¨°ric i universal, que soscava tab¨²s, delits i tendreses.
6. Oc¨¤s i fascinaci¨®
Eva Baltasar
Club Editor
Les tres protagonistes del tr¨ªptic que formaven Permagel, Boulder i Mamut vivien amb incomoditat en societat. Per¨°, a difer¨¨ncia de la protagonista d¡¯Oc¨¤s i fascinaci¨®, elles eren solit¨¤ries i perif¨¨riques d¡¯una forma volguda, se¡¯n sentien orgulloses. La protagonista d¡¯ara es troba de sobte al carrer, sense cap xarxa que la sustenti. Es tracta d¡¯una novel¡¤la a dos temps, l¡¯oc¨¤s i la fascinaci¨®: al primer narra els esfor?os per la superviv¨¨ncia material de la protagonista, mentre que el segon ¨¦s un deliri g¨°tic; una mescla d¡¯¨¨xtasi, agonia i fragilitat. Com ¨¦s habitual en les seves novel¡¤les Eva Baltasar uneix reflexi¨® filos¨°fica amb una veu molt l¨ªrica i un joc constant amb les expectatives del lector.
7. Arnau
Adri¨¤ Targa
Proa
Adri¨¤ Targa barreja posa en relaci¨® referents cl¨¤ssics i una mirada contempor¨¤nia en una novel¡¤la en vers que ¨¦s alhora una baixada als inferns i una oda a la ciutat de Barcelona. Explicat com si fos un poema ¨¨pic, Targa barreja la hist¨°ria d¡¯Arnau visitant l¡¯infern de la poesia de la m¨¤ de Verdaguer, i Arnau que recorre la ciutat amb els seus amics poetes. ?s a dir: hi ha l¡¯infern dels poetes i l¡¯infern barcelon¨ª. I al primer s¡¯hi troben Maragall, Carner o Arderiu vulgaritzats, perqu¨¨, com diu l¡¯autor, la gr¨¤cia de la literatura ¨¦s que tu manes. Els versos de Targa s¡¯estructuren de tal manera que mantenen la tensi¨® i conviden el lector a seguir-lo, encara que no sigui a la redempci¨®.
8. Cavall, atleta, ocell
Manuel Baixauli
Periscopi
Alapont, un fuster humil i perfeccionista, observa amb preocupaci¨® la deriva del seu fill, Aristides, que tot just ha entrat a l¡¯adolesc¨¨ncia i ha estat conquerit per l¡¯apatia. Aquesta ¨¦s la premissa inicial de Cavall, atleta, ocell, que comen?a amb un marc realista per¨° de mica en mica s¡¯hi va imposant una atmosfera de faula paranoica i costums inexplicables. Una hist¨°ria de relacions paternofilials que no s¡¯aborden des de personatges ni psicologies, sin¨® des de la idea de transformaci¨® que implica el gaudi de l¡¯art.
9. A la ra¨®
Enric Casasses
Edicions 62
¡®Si la ra¨® em paralitza que_ no em deixa ni pelar patates_ me les fotr¨¦ amb pell i tot¡¯, escriu l¡¯inclassificable Enric Casasses en el primer poema d¡¯A la ra¨®, i ¨¦s un bon resum del seu ¨²ltim llibre, que recull textos que han passat temps guardats en un calaix, per¨° s¡¯han trobat amb la gent en alguns del seus recitals. ?s una estrat¨¨gia habitual en el poeta, que de m¨¨tode no en deu tenir cap m¨¦s, excepte perdre¡¯s hores i hores amb les paraules i amb la vida per bastir regals com aquest. El llibre est¨¤ dividit en dues parts, ¡®A la ra¨®,¡¯ amb quaranta-vuit poemes acompanyats de notes, i ¡®A taula¡¯, amb divuit m¨¦s, en prosa, tots escrits entre 2007 i 2011.
10. Ofert a les mans, el parad¨ªs crema
Pol Guasch
Anagrama
Ofert a les mans, el parad¨ªs crema, la segona novel¡¤la de Pol Guasch, ressegueix la hist¨°ria d¡¯una parella d¡¯amics, el L¨ªton i la Rita, habitants d¡¯unes valls indeterminades, ell de ciutat i ella de poble. Viuen l¡¯efervesc¨¨ncia i ¨¤nsia de llibertat de la vintena en un m¨®n lleugerament futur, on les cat¨¤strofes clim¨¤tiques s¨®n encara m¨¦s evidents que ara. Des dels estigmes que arrossega l¡¯homosexualitat fins a la crisi clim¨¤tica o els l¨ªmits del consentiment, passant per la dicotomia poble-ciutat o les difer¨¨ncies de classe i edat, la novel¡¤la passa per totes les q¨¹estions que ocupen les humanitats d¡¯un m¨®n inestable amb una voluntat m¨¦s reflexiva que alli?onadora. Guasch ens ofereix els discursos del present en un ambient que crema amb l¡¯esperan?a que el futur ens inquieti. Al centre, una reflexi¨® sobre les ambival¨¨ncies de l¡¯amistat.
11. Els murs invisibles
Ramon Mas
L¡¯altra
A Els murs invisibles, Ramon Mas narra les tres setmanes en qu¨¨ un grup d¡¯amics ha d¡¯acceptar que el seu m¨®n desapareix. El relat, de tall autobiogr¨¤fic, parteix del dia que el narrador sap que el seu amic s¡¯ha su?cidat. Una hist¨°ria d¡¯amistat, de pas a la maduresa i de comunitat als marges.
12. Dol?a a la Torre del Fang
Antoni Veciana
La Segona Perif¨¨ria
Antoni Veciana relata la vida imaginada de Dol?a de Proven?a, esposa de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, des que abandona la Proven?a fins a la seva mort en la terra de frontera que era la Catalunya del segle XII. Un conte oral i misteri¨®s.
13. La conformista
Alba Dedeu
L¡¯altra
La conformista es capbussa en la banalitat de les vides ordin¨¤ries. En una novel¡¤la austera, costumista i amb ull sociol¨°gic fi, Alba Dedeu narra les friccions i la incertesa de la vida rutin¨¤ria de la protagonista. Tot plegat, amb olor permanent de pollastre a l¡¯ast, el negoci familiar.
14. Terminus
Joan Benesiu
Periscopi
Una professora de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Val¨¨ncia est¨¤ preocupada per la desaparici¨® sobtada del seu alumne m¨¦s brillant. Amb l¡¯arquitectura com a nexe i fil conductor, la tercera novel¡¤la de Joan Benesiu ¨¦s una hist¨°ria sobre projectes fracassats i sobre el dest¨ª desorientat d¡¯Europa.
15. La casa tapiada
Juli¨¤ de J¨°dar
Comanegra
Divuit anys despr¨¦s de la publicaci¨® de la tercera part de L¡¯atzar i les ombres, el cicle protagonitzat per Gabriel Caballero continua amb aquesta quarta entrega, que abarca de 1962 a 1977, per¨° amb desviacions cap a l¡¯octubre de 2017 i el confinament pand¨¨mic. Una s¨¤tira sobre la deriva de la mem¨°ria col¡¤lectiva i sobre la desfeta de les il¡¤lusions de l¡¯antifranquisme.
16. El m¨®n interior
Francesc Ser¨¦s
Proa
Francesc Ser¨¦s parteix de l¡¯experi¨¨ncia personal, per¨° tamb¨¦ d¡¯hist¨°ries an¨°nimes i diversos moments i espais de l¡¯Europa dels ¨²ltims cent anys. S¡¯inspira en la mem¨°ria familiar al Front d¡¯Arag¨® i en l¡¯experi¨¨ncia al Berl¨ªn que acull refugiats ucra?nesos, i el resultat ¨¦s un joc de miralls a trav¨¦s del qual veiem la hist¨°ria europea.
17. Marxarons
Cristina Masan¨¦s
L¡¯aven?
El protagonista de Marxarons ¨¦s el pare de l¡¯escriptora, que als seixanta-set anys va patir un vessament cerebral que el va deixar sense parla. D¡¯aqu¨ª surt un assaig autobiogr¨¤fic, dolor¨®s per¨° no lacrimogen, sobre el misteri de la parla. A partir de la met¨¤fora de la muntanya i l¡¯alpinisme, Masan¨¦s escriu sobre la lluita i la consci¨¨ncia.
18. Triomf del present
Francesc Parcerisas
Quaderns Crema
Coincidint amb el seu vuitant¨¨ aniversari, Francesc Parcerisas ha aplegat la poesia escrita al llarg de trenta-cinc anys, en vers i en prosa. El recul abasta els anys 1965 i 2000, i inclou alguna obra in¨¨dita.
19. Aqu¨ª baix
Laia Vi?as
L¡¯altra
Amb Aqu¨ª baix, Laia Vi?as retrata la generaci¨® de la Ruta del Bakalao. La segona novel¡¤la de l¡¯autora ¨¦s un homenatge a la generaci¨® pre-Transici¨®, la dels seus pares, que, com la d¡¯ella, afrontava un futur incert.
20. Mammalia
Elisenda Solsona
Males Herbes
A Mammalia, les relacions ¨ªntimes es mantenen gr¨¤cies a la tecnologia i la natalitat es troba sota una estricta vigil¨¤ncia estatal. Problemes de fertilitat i secrets entre pares i fills recorren una novel¡¤la fosca, po¨¨tica i torrencial.
21. Gossos dempeus
Eduard Olesti
Club Editor
22. El rellotge verd
Juli¨¤ Guillamon
Anagrama
23. Crideu la mort errant, digueu-me on va
Ant¨°nia Vicens
La Magrana
24. No desitjar¨¤s els b¨¦ns del pro?sme
Maria Sevilla
Fragmenta
25. Aiguagim
Marina S¨¢ez
Editorial Finestres
26. Les feres
Uriol Gilibets
La Segona Perif¨¨ria
27. El dia de l¡¯esc¨®rpora
Miquel Bonet
La Segona Perif¨¨ria
28. Contracant
Susanna Rafart
Labreu
29. Hiperr¨¤bia
Ferran Grau
Angle Editorial
30. No pensis, mira
Merc¨¨ Ibarz
Anagrama
Els votants: Jordi Amat Fust¨¦, J¨²lia Bacardit Cruells, Anna Ballbona Puig, Laia Beltran, Miquel Bonet, Joan Burdeus Soler, Manuel Casta?o Viella, Cesca Castellv¨ª Llavina, Jaume Claret Miranda, Maria Dasca, Manel Garc¨ªa S¨¢nchez, V¨ªctor Garc¨ªa Tur, Andreu Gomila, Anna Maria Iglesia, Ricard Mart¨ªn Cortada, Rudolf Ortega, Pon? Puigdevall, Oriol Puig Taul¨¦, Adri¨¤ Pujol Cruells, Noelia Ram¨ªrez, V¨ªctor Recort, Mar Rocabert Maltas, Carlota Rubio, Georgina Sol¨¤ Sell¨¦s, Nadal Suau