Las Huecas: ¡°L¡¯economia ¨¦s a tot arreu, fins i tot en l¡¯art, per¨° el teatre ¨¦s anticapitalista¡±

Andrea Pellejero (Logronyo, 28 anys), N¨²ria Coromines (Salt, 33 anys), J¨²lia Barbany (Granollers, 29 anys) i Esmeralda Colette (Santa Coloma de Gramenet, 28 anys) tenen tres coses en com¨²: s¨®n ¡°ties¡±, actrius i van estudiar a l¡¯Institut del Teatre de Barcelona. Aquests tres elements han perm¨¨s que les seves personalitats es dilueixin fins a formar Las Huecas: el col¡¤lectiu dram¨¤tic que s¡¯esquin?a en teatre brut, amb l¡¯error com a bandera. Des del 2016, Las Huecas miren d¡¯ignorar les exig¨¨ncies i els temps de producci¨® per crear un teatre dissident ¡°per acci¨®¡±: ¡°Podria existir un teatre anticapitalista i feminista? Hi somiem, de moment som esc¨¨ptiques¡±. I ¨¦s dif¨ªcil no ser-ho si el capitalisme ¨¦s capa? d¡¯entrar en un terreny tan ¨ªntim com la mort. O, com a m¨ªnim, aquesta ¨¦s la idea que inspira Aquelles que no han de morir, l¡¯obra que durant el cap de setmana representaran al cicle Katharsis del Teatre Lliure.

Van con¨¨ixer el teatre com una creaci¨® col¡¤lectiva. Les ¡°ganes¡± de fer projectes eren proporcionals a la ¡°manca d¡¯eines¡± per plasmar-los, recorda Coromines. El temps, l¡¯afecte i l¡¯escolta les ha transformat en ¡°un laboratori on bullen totes les nostres idees fins a forjar una ¨²nica perspectiva per abordar el tema¡±, explica Barbany. De la s¨ªntesi de les seves energies neix ¡°l¡¯ess¨¨ncia comuna¡± que impregna tots els seus treballs. ¡°?s important remarcar que som actrius, nom¨¦s des d¡¯aqu¨ª s¡¯entenen el nostre llenguatge, el proc¨¦s creatiu, la posada en escena i el fet mateix que siguem un col¡¤lectiu¡±, destaca Pellejero. Per a elles, ser actriu suposa donar m¨¦s valor a les emocions que es generen entre elles en escena que no pas a la visi¨® externa de l¡¯espectador, perqu¨¨ la seva, a m¨¦s, ¨¦s una visi¨® en tres dimensions.

Ser directores i actrius els permet de desenvolupar una direcci¨® particular de les seves obres, en la qual predominen la flu?desa, la corporalitat, les diverses metodologies d¡¯interpretaci¨® i, sobretot, l¡¯experi¨¨ncia. ¡°Tenim la necessitat d¡¯estar envoltades per la creaci¨®, no podem viure-ho com una cosa aliena¡±, insisteix Barbany. Submergir-se en la creaci¨® les va portar a rutes per l¡¯Hospitalet, a practicar din¨¤miques en cementiris, a observar les gammes de colors de les pedres dels rierols i els xiprers dels cementiris i a cavar la ¡°pr¨°pia tomba¡± enmig d¡¯un descampat.

Aquests van ser els passos previs a Aquelles que no han de morir, l¡¯obra que reflexiona sobre la gesti¨® burocr¨¤tica i la intromissi¨® del model econ¨°mic capitalista en la mort. ¡°Ens vam dir ¡®Ei, qu¨¨ passa amb la mort? ?s tot un tema¡±, explica Coromines. A partir d¡¯aqu¨ª van comen?ar a explorar la relaci¨® que cadascuna tenia amb l¡¯ant¨ªtesi de la vida: ¡°Ens vam adonar que ten¨ªem poca relaci¨® amb la mort, i dispos¨¤vem d¡¯eines molt b¨¤siques¡±. Aquesta buidor es plasma en la senzilla escenografia de l¡¯obra; sobre l¡¯escenari, quatre pals, quatre llen?ols i cinc cossos. ¡°La nostra interpretaci¨® es redueix al ritual i la catarsi que ens inspira la defunci¨® i deixem el discurs a dues persones que s¨ª que en tenen una llarga experi¨¨ncia¡±, explica Barbany. Per estructurar aquesta obra, amb un marcat discurs pol¨ªtic, l¡¯humor i la dist¨¤ncia han estat els elements fonamentals. ¡°Si veus la mort de prop, des de les teves pors i experi¨¨ncies, passes per alt tot el que sorgeix al voltant d¡¯aquest moment¡±, puntualitza Pellejero.

Per a Las Huecas el feminisme no ¨¦s una idea expl¨ªcita o un mon¨°leg o discurs, sin¨® que ¡°est¨¤ present en la forma d¡¯apropar-nos a les idees, de revisitar constantment des d¡¯on creem i com estem dirigint aquest proc¨¦s¡±, assenyala Pellejero. L¡¯exposici¨® de cossos femenins des de la dissid¨¨ncia ¨¦s una altra de les apostes esc¨¨niques d¡¯aquesta obra per ¡°trencar amb la jerarquia patriarcal del director com a ment que dirigeix el cos femen¨ª¡±. Trencar tamb¨¦ amb els mandats de g¨¨nere entre bastidors desafia les din¨¤miques pr¨°pies del sector teatral. ¡°Hi ha una tensi¨® constant entre el fora, que s¨®n els ritmes i l¡¯economia de les estructures i institucions del sector, i el dins, el ritme de treball intern que requereix revisitar peri¨°dicament el lloc des d¡¯on crees¡±, subratlla Coromines.

Las Huecas parteixen d¡¯elements biogr¨¤fics per q¨¹estionar les estructures socials i pol¨ªtiques i desafiar el mercat. ¡°El simple fet de treballar com a col¡¤lectiu ja va en contra de les exig¨¨ncies del capitalisme¡±, expliquen. L¡¯economia, admeten, est¨¤ present en tots els aspectes de la vida, i tamb¨¦ pren protagonisme en el seu final. Per¨° una cosa ¨¦s l¡¯economia i una altra de molt diferent ¨¦s el model econ¨°mic. ¡°En l¡¯art hi ha economia, per¨° el teatre ¨¦s anticapitalista en si mateix. Les plataformes han aconseguit que tots consumim el mateix i al mateix temps, per¨° en el teatre hi ha barreres f¨ªsiques: no pot arribar arreu del m¨®n i els qui el consumeixen no ho podran fer eternament. Com a producte per explotar econ¨°micament, fracassar¨¤ sempre¡±, conclou l¡¯Andrea.