¡®Negu Hurbilak¡¯: filmar les ru?nes d¡¯ETA

Des de fa quatre anys, els passadissos de l¡¯Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya han estat testimonis de la transformaci¨® d¡¯un grup d¡¯amics i estudiants de 24 anys en un col¡¤lectiu de cineastes. Darrere de Negu hi ha els directors Ekain Albite, Adri¨¤ Roca, Nicolau Mallofr¨¦ i Mikel Ibarguren, i tot un equip t¨¨cnic que creu que el cinema es pot fer de manera col¡¤lectiva. Treballar junts genera molts debats per¨° enriqueix el resultat: ¡°Totes les opinions tenen cabuda i aix¨ª ¨¦s m¨¦s senzill veure qu¨¨ ¨¦s el que no funciona.¡±, explica Albite i afegeix ¡°fer el gran salt ¨¦s m¨¦s f¨¤cil si no caus sol¡±.

La confian?a en l¡¯equip els va infondre el valor per convertir un treball de fi de grau en el seu primer llargmetratge, Negu Hurbilak - que es va estrenar al festival de cinema independent L¡¯Alternativa - i guardonat amb la menci¨® especial del jurat a Locarno. L¡¯any 2011 ETA anuncia el cessament definitiu de la seva activitat armada i una jove abertzale fuig amb l¡¯objectiu de travessar la frontera de Fran?a. Per¨° a l¡¯espera de noves indicacions, la jove es veu obligada a romandre amagada en l¡¯¨²ltim poble de la frontera, on cada dia sembla igual que l¡¯anterior.

¡°En els ¨²ltims anys han proliferat les hist¨°ries que espectacularizaven el conflicte basc, i nosaltres vol¨ªem allunyar-nos del format Hollywoodesc, expliquen els directors. Volien comprendre el llegat de la banda terrorista des de les seves ru?nes, i van decidir posar el focus en els qui van haver d¡¯abandonar de la seva terra, encara defensant-la. ¡°Creiem que la fugida ¨¦s una part desconeguda de la hist¨°ria, tenia una cosa encriptada que hav¨ªem de desxifrar¡±, puntualitzen.

Van emprendre un viatge per narrar la hist¨°ria d¡¯aquells que van haver de fugir, i el cam¨ª els va conduir a Zubieta, un poble al nord de Navarra que fa frontera amb el Pa¨ªs Basc i t¨¦ 308 habitants. ¡°Des de fa segles, els llocs fronterers guarden les hist¨°ries d¡¯aquells que busquen refugi, ja sigui durant les guerres carlistes, la Guerra Civil o les crisis migrat¨°ries¡±, explica Albite.

Creien en la m¨¤gia de les fronteres, per¨° no imaginaven com Zubieta embolcallaria la hist¨°ria fins a convertir-se en el protagonista. Van mantenir-ne el fil conductor, per¨° l¡¯esquema es va perdre i la hist¨°ria va anar construint-se a partir de la vida i els costums dels habitants del poble. ¡°Ens portaven a un lloc o v¨¨iem com feien les seves feines di¨¤ries i a partir d¡¯ells, constru¨ªem les escenes¡±, explica Mallofr¨¦.

A Negu Hurbilak la fugida t¨¦ el sabor de les castanyes que els ve?ns rosteixen al carrer un diumenge al mat¨ª, i el tacte de les mans plenes d¡¯oli i greix dels mec¨¤nics. El ress¨° del televisor que anunciava que ETA cessava la seva activitat armada xoca amb les cortines de quadres vermells i blancs que cobreixen els marcs verds de fusta de les finestres.

Excepte Jone Jaispur, l¡¯actriu que interpreta al personatge principal, tots els actors s¨®n els mateixos habitants de Zubieta. A la pel¡¤l¨ªcula hi apareixen 20 o 30 ve?ns, ¡°per¨° tot el poble es va bolcar en el projecte, ens van deixar els seus cotxes, ens van ajudar amb els muntatges i ens van obrir les portes de les seves cases¡±, puntualitza Albite. Segons els directors, entrar a la cuina d¡¯una casa et dona acc¨¦s a la intimitat, per aix¨° la cuina ¨¦s un element essencial de la narraci¨®, ¡°la pel¡¤l¨ªcula estava passant all¨¤ i no ens n¡¯est¨¤vem adonant¡±, recorden.

Despr¨¦s d¡¯un any a Zubieta, la pel¡¤l¨ªcula es va transformar en un reflex del seu proc¨¦s d¡¯integraci¨® al poble. Quan van con¨¨ixer els seus habitants, van descobrir que el silenci regia la vida al poble. ¡°Hav¨ªem ensopegat amb una dimensi¨® molt important del conflicte que no tenia res a veure amb bombes o persecucions de Policia, la por parlar ha marcat la vida de moltes d¡¯aquestes persones¡±, explica Mallofr¨¦.

Negu Hurbilak narra el conflicte sense parlar-ne, despla?a la ideologia al fons i convida l¡¯espectador a viure la hist¨°ria des de la contenci¨® i la incertesa dels seus protagonistes. Despr¨¦s de 80 minuts o tota una vida, el silenci esclata en un crit final: ¡°Al carnestoltes de l¡¯escena final vam mostrar la forma amb la qual els ve?ns es relacionen amb la vida: anys de silenci i cinc o sis dies de crits¡±, afirmen. El ress¨° escruixidor del carnestoltes - d¡¯inspiraci¨® d¡¯aquelarre - ¨¦s una explosi¨® de la vida a Zubieta, amb la qual els autors busquen donar a l¡¯espectador la possibilitat de purificar-se despr¨¦s de la tensi¨®, ¡°nosaltres mateixos necessit¨¤vem una purga¡±, reconeixen.

Els directors recorden que, quan van tornar a Barcelona, van sentir la necessitat de ¡°vomitar¡± el dolor que carregaven, un dolor que no era seu.

Malgrat no haver viscut el conflicte basc en primera ni en segona l¨ªnia, els directors reivindiquen el seu dret a explicar una hist¨°ria des de la seva pr¨°pia perspectiva: les ru?nes del conflicte. ¡°?s una pel¡¤l¨ªcula sobre el final, el que hem pogut viure amb 24 anys tamb¨¦ ¨¦s una perspectiva v¨¤lida¡±, reclamen. ¡°Als joves se¡¯ns pressiona molt perqu¨¨ no parlem sobre els temes que no hem viscut. ?s necessari sobrepassar aquest silenci sempre que es faci amb respecte i voluntat. Les millors pel¡¤l¨ªcules sobre la Guerra Mundial, no s¡¯han fet durant el conflicte¡±, afirma Albite.

La voluntat de sobreposar-se al silenci per a narrar des dels propis ulls ¨¦s el que marca el cam¨ª del col¡¤lectiu Negu: ¡°El nostre treball va n¨¦ixer de manera natural, vol¨ªem explicar una hist¨°ria i no tenim una visi¨® m¨¦s enll¨¤, acabarem el proc¨¦s i despr¨¦s veurem qu¨¨ passar¨¤¡±, expliquen.