Una lectura de Nietzsche
Em sol produir m¨¦s irritaci¨® que profit
Norma i lectura
Val m¨¦s que patim per la lectura, i pel consum gener¨®s de literatura
La maldat
No ¨¦s gen¨¨tica, ni ¡°producte social¡± excusable, ni malaltia
La Cigale et la Fourmi
La faula mostra o ensenya aix¨° mateix que vost¨¦s estan pensant
Una neurosi su?cida
Al llarg de la segona meitat del segle XX han estat reconeguts uns 150 estats nous
Settembrini, global
No s¨¦ si els grans d¡¯aquest m¨®n que es troben amicalment al Davos nevat hivernal tenen present que ¨¦s el mateix lloc m¨¤gic de la muntanya de Mann
La fi del m¨®n, els anys
L'univers, segons els astrof¨ªsics, s¡¯anir¨¤ expandint i enrarint a poc a poc
L¡¯error de D¨¦u
Si el Creador no haguera pensat en l¡¯home, la resta no existiria ni tindria sentit
Sobre lleng¨¹es i trens
El ministre Wert ataca i envesteix caiga qui caiga
Al jorn del judici
Al palau de la Generalitat, segurament no hi havia ning¨². O no escoltaven. Per¨° el jorn del judici arribar¨¤ igualment
El matrimoni, l¡¯islam i l¡¯arquebisbe
A la Rep¨²blica Francesa, terra de la ra¨®, les llums, la llibertat i la igualtat, discuteixen si ser¨¤ legal o no el matrimoni entre dos homes o dos dones
Fuster, pa¨ªs, pol¨ªtica
Des de fora ens han fet com han volgut, perqu¨¨ nosaltres no ¡°ens f¨¦iem¡± de cap manera, per¨° tamb¨¦ ens hem desfet nosaltres sols, sense ajuda de ning¨²
Gandia, i un pa¨ªs possible
"Si el meu pa¨ªs sencer tinguera el mateix aire, la mateixa densitat d¡¯escriptors, d¡¯estudis, de publicacions..."
Una firma contra els catalans
Fa pocs anys, alguns recollien pels carrers i les places d¡¯Espanya firmes contra el nou Estatut catal¨¤
Reina d¡¯?frica
"Emetia una onada potent de bellesa, de majestat, que podia anul?lar i enfosquir mig m¨®n al seu voltant"
Roth: els fets
El novel¡¤lista ha bastit un cos narratiu que exposa i expressa, llibre rere llibre, any rere any, la complexitat inexhaurible d¡¯aquest temps que considerem "nostre
Un valenci¨¤ nacional
Els patis del Vatic¨¤
En aquells patis interiors hi ha portes de bronze i de fusta massissa
Nacionalisme, valencians
El nostre ¨¦s un nacionalisme de pa¨ªs passablement modest
Els grecs i els jocs
Sont-ils si nuls?
Separatisme
Una llengua del m¨®n
"I aix¨ª, quan haurem destru?t totes les lleng¨¹es, ser¨¤ un infern trist¨ªssim."
Lelystad
I al meu antic barri de La Torre, enmig de l¡¯horta, tamb¨¦ volen fer una cosa perfecta i abstracta, amb el nom ¡ªimpossible¡ª de Soci¨°polis. Que el D¨¦u els perdone: jo no.
Secretaria d¡¯Identitat
"En la versi¨® valenciana de la web del partit l¡¯organigrama figura nom¨¦s en castell¨¤. Exemplar"
Bausset, l¡¯esquerra, la mort
¡°I per aix¨° es vol morir?¡±. ¡°Doncs, s¨ª, entre altres coses: la vida no ¨¦s com abans¡±. ¡°I s¡¯ha cansat de viure-la?¡±. ¡°No, cansat no: n¡¯estic fastiguejat i avorrit, i s¡¯han perdut tots els meus principis¡±.