Sobrassada de mil dies
La sobrassada vella a l¡¯estiu ¨¦s com un document, all¨° que era porc t¨¦ el gust profund, prec¨ªs, greix¨®s, contundent, totalment identificable
?xit i color d¡¯estiu del menjar
Ara que la muntanya de son Salvador ¨Cmana el Bisbat¨C es queda sense el restaurant dels Mateu, tradici¨® familiar des de 1929
Menjar el peix que no es veu
Ha mort la tan diversa, l¨°gica i humil gastronomia marinera tradicional, la cuina de proximitat, els fruits de la mar del territori
Cromo del Camp Nou, un menjar
Hi havia un mosaic de llesques de pa com soles de sabata de pallasso, vermelles de tom¨¤tiga; aix¨° ¨¦s pa amb tom¨¤tec i pernil
Atenci¨® a les galetes
Perviv¨¨ncia i ¨¨xit d¡¯una menudesa amb poques innovacions, un producte barat, com¨² i antic, gens vist¨®s al teatre dels menjars en espectacle
Arengada, rel¨ªquia dels pobres i peix inexistent
Els sabors de costum dels temps ven?uts, antics, memorials. Els aires d¡¯una mar llunyana i tamb¨¦ de la terra humida, aix¨ª com un regust mineral net per¨° rovellat
Pedro Pueyo, llegenda i oblit en el laberint
Perfil d¡¯un hoteler i financer amic de Mario Conde, des de Balears SA a Canc¨²n, i la torre d¡¯indiano d¡¯Oscar Tusquets a Catalunya
Verdura, menjar salvatge
Verdura, colissos, gaireb¨¦ com un teorema com l¡¯esmenten els eivissencs, que han fet un nom quasi gen¨¨ric, entre an¨°nim i consagrat, per a batiar la planta que fa el nom d¡¯un plat lit¨²rgic: el cuinat de Pasqua
Mans, dits i menjars
Aix¨° dels dits, menjar amb les mans, est¨¤ escrit a dietaris del segle XX de gent lletrada fent mem¨°ria d¡¯al¡¤lot en testimonis de vida de poble, humilitat i pagesia
Comestibles y chuetas
El negocio de los suministros de la alimentaci¨®n en los pueblos era casi un monopolio de tenderos y mayoristas descendentes de jud¨ªos conversos
Els xuetes i els comestibles
Les arrels comercials aguantaven l'arbre del menjar dom¨¨stic, el comer? era rural, foraviler i ultramar¨ª. El negoci dels subministres de l'alimentaci¨® a gran part dels pobles era quasi monopoli dels xuetes, descendents dels jueus
La muerte de un gourmet
La comida era excusa y protagonista de festines. Los afectos particulares, coincidencias y divergencias eran secundarias en la mesa ancha y larga de Miquel Capell¨¤
La mort del gurmet
El menjar apareixia com a excusa i ra¨® del tiberi, per¨° la relaci¨® d¡¯afectes particulars n¡¯era el motiu, i les coincid¨¨ncies i diverg¨¨ncies esdevenien secund¨¤ries en la seva taula ampla i llarga
Islas humildes, sin dulce ni huevos
La extrema austeridad en la Mallorca, Ibiza y Formentera primitivistas, del interior, provocada por la falta de medios, se plasmaba en el hogar, en el consumo y los placeres
Illes humils, sense dol? i ous
La gent que va n¨¦ixer pels volts del 1900 va habitar un m¨®n sense electricitat i va estar privada de moltes comoditats i plaers que es tenen per comuns
Mallorca interior, un cuadro complicado
La estructura de la propiedad es minifundista, de la fragmentaci¨®n de los patrimonios peque?os
Mallorca endins, un quadre complicat
L¡¯estructura de la propietat ¨¦s minifundista, dels pobres i humils pagesos, dels establits i her¨¨ncies, de la fragmentaci¨® dels patrimonis petits, del micropatrimoni
Sobirania aliment¨¤ria sense pagesia
Es magnifica una mica massa la cuina ¨¨tnica, tradicional, popular, d¡¯identitat com a exclusiva, antiga, territorial, senyorial, de convent o pobre
Imposible soberan¨ªa alimentaria
Nada es totalmente nuestro, propio, y m¨¢s en una isla sin nada ni nadie en el origen
Fiestas de fuego y carne
Los canales emocionales de la fiesta compartida sobrepasan ahora los sentimientos originarios y m¨¦todos convencionales, l¨®gicos
Festes de foc i carn
Els costums revenen nous al carrer i la bull¨ªcia, esdevenen empeltats i multiplicats en multitud
Vida y muerte de los almendros en flor
La almendra es ritual, del turr¨®n al helado, o ella sola, desnuda, asada o cruda, salada o dulce
Vida i mort dels ametllers florits
L¡¯ametlla es fa ritual, des del torr¨® fins al gelat, o ella sola, nua, feta o crua, salada o dol?a
Comidas capitales en extinci¨®n
Un agujero negro se trag¨® la mayor¨ªa de platos y sabores que alud¨ªan a la naturaleza cercana a la memoria dom¨¦stica de siglos
Menjars capitals en extinci¨®
La immensa majoria dels plats que al?aren la tradici¨® gaireb¨¦ no ¨¦s cuinen ¡ªni es recorden¨C a les cases particulars
El alma de la ensaimada
Regalo y souvenir, viajera y embajadora, sus cajas protectoras en aeropuertos delatan el origen y el destino
L¡¯¨¤nima de l¡¯ensa?mada
Regal i souvenir, viatgera i ambaixadora, les seves caixes protectores, al pas, en aeroports, en delaten l'origen i la destinaci¨®
Croquetas, un acto de fe y salvaci¨®n
Munici¨®n familiar y men¨² de importancia, esta exquisitez de manos sabias provisiona a j¨®venes sin horario ni oficio
Croquetes, acte de fe i salvaci¨®
S¨®n munici¨® familiar, provisions de men¨² d'import¨¤ncia i gens vulgar per emportar. Una exquisidesa culin¨¤ria, un menjar de mans s¨¤vies i solid¨¤ries, de padrines i mares amb el seus sense horari ni manya.
El pan y Fontanet, el excontrabandista de 100 a?os
Sobre la rebeld¨ªa social y la f¨¢brica de millonarios que fue el contrabando, sus secretos, silencios y complicidades
El pa i Fontanet, l¡¯excontrabandista de 100 anys
Sobre la rebel¡¤lia social i el negoci clandest¨ª que fou el contraban de tabac i caf¨¨ i el cas excepcional del seu supervivent Antoni Fontanet
Higos chumbos: raros, ¨²tiles y amenazados
Extra?a, ¨²til y amenazada fruta ex¨®tica que pincha s¨®lo mirarla
Figues de moro, paisatge trencat
Estranya, ¨²til i amena?ada fruita ex¨°tica que punxa nom¨¦s mirar-la
Mir¨®, Mallorca, hotel, f¨²tbol y caf¨¦
El pintor da nombre a un sinf¨ªn de habitaciones, decoraciones, propuestas tur¨ªsticas y platos de la isla
Mir¨®, hotel, caf¨¨ i futbol
El pintor dona nom a una infinitat d'habitacions, decoracions, propostes tur¨ªstiques i plats de l'illa
Sobrasada, bomba y joya
Este embutido tradicional permanece contra pron¨®stico en la mesa, en la despensa y en las tiendas para turistas
Sobrassada, bomba i joia
Aquest embotit tradicional roman contra pron¨°stic a la taula, al rebost i a les botigues de consum local, llocs gurmet i de records per a turistes
La fiebre del ¡®raor¡¯, ese pescado tan caro
La masiva pesca social es un espect¨¢culo noticiable motivado por una captura escasa, sensual y un bocado de minor¨ªa, un men¨² para escasas ocasiones
La febre del raor, el peix m¨¦s car
No hi ha cap xef que s¡¯atreveixi a fracassar en una reinterpretaci¨® o deconstrucci¨® de la figura natural, la recepta un¨¤nime i can¨°nica: els raors pocs i nus, fregits sense res
Tantos vinos, ¨¦xitos y sospechas
En el mundo del vino existen muchas historias y centenares de etiquetas, casi 800 solo en Baleares