A paraules em convides
S¡¯estan perdent les dites d¡¯antes, per¨° tampoc es t¨¦ cura del cabal d¡¯expressions que genera la vida moderna
El que una dana significa
Potser acabarem associant el terme dana definitivament a calamitats, una mica com fan termes com hurac¨¤ o tsunami
Eufemismes i toxicitats d¡¯??igo Errej¨®n
Sembla una carta per admetre bona part dels fets i dels comportaments que li atribueixen sense que arribi a ser una confessi¨®
La correcci¨® postmoderna
Una feina que ¨¦s cada cop m¨¦s interpretativa s¡¯ha d¡¯alimentar de criteris subjectius que poden no agradar a l¡¯emissor del text
El castell¨¤ es cola a La Setmana del Llibre en Catal¨¤
La fira s¡¯ha convertit en un bon term¨°metre de la salut d¡¯un sector alliberat durant deu dies de les comparacions injustes
Com parlar cataLGBTIQ amb Bob Pop a TV3
Parlar catal¨¤ ¨¦s l¡¯excusa de Bob Pop per contactar amb membres del col¡¤lectiu LGBTIQ com a parelles ling¨¹¨ªstiques
Vila, no t¡¯amaguis
A cada reuni¨® del govern caldr¨¤ parlar de llengua, i all¨° de qu¨¨ es parli ser¨¤ traslladat a la premsa i de rebot a la ciutadania
Sales, Coromines i el model de llengua
Sales renuncia de seguida als atreviments, per¨° Coromines es mostra notablement emp¨¤tic a fer servir l¨¨xic no normatiu
El consol de The Tyets
L¡¯¨²s del catal¨¤ es redueix dram¨¤ticament si acompanyem el domini de dues lleng¨¹es amb la ren¨²ncia d¡¯una
Les versions lliures del Lliure
Ometre els traductors ¨¦s com clavar una co?a al cul a una mare biol¨°gica que ha dut al m¨®n una criatura per gestaci¨® subrogada
Potser no ¨¦s catalanof¨°bia, per¨°...
S¡¯ha complert el centenari del ¡°Missatge d¡¯elogi i defensa de la llengua catalana¡± per part dels intel¡¤lectuals castellans
La c¨¤mper de l¡¯estr¨ªmer amb FOMO
El Termcat t¨¦ la missi¨® de recollir terminologia espec¨ªfica, per¨° de vegades s¡¯anima amb paraules d¡¯¨²s freq¨¹ent
Es reyal bal¨¦¨¤
L¡¯objectiu de l¡¯ALB ¨¦s construir un model prou divers per arribar a ali?e?nar l¡¯usuari de la llengua i desidentificar-lo del codi com¨²
Silencis de doble xarxa a l¡¯escola
Els ¨¦s molt millor batallar per la implantaci¨® arreu de la sent¨¨ncia del 25% i avan?ar en la castellanitzaci¨® de tota l¡¯escola
No parlis catal¨¤
Quin sentit t¨¦ parlar una llengua que fa pag¨¨s, burg¨¨s, supremacista, maleducat, agressiu, si parlant altres coses ja t¡¯entenen?
Els ajuntaments tamb¨¦ poden fomentar el catal¨¤
La centralitzaci¨® de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica en la Generalitat ha fet que els consistoris se¡¯n desentenguessin
La fal¡¤l¨¤cia de la llengua materna
La Unesco recorre a un concepte ambigu per parlar de la llengua de les comunitats locals i evitar dir-ne ¡°ind¨ªgena¡± o ¡°nativa¡±
Corregir i fer com si no
Potser perqu¨¨ la correcci¨® significa intervenir en l¡¯Obra, Occident ha escamotejat el nom i el renom dels correctors
Espanyolitzar TV3
TV3 i la resta de canals de la Corpo arriben nom¨¦s a una mica m¨¦s de la meitat de la poblaci¨® catalanoparlant d¡¯origen
Despatxar cony
En catal¨¤, la paraula ¡®cony¡¯ fa el fet i t¨¦ un arrelament entre els joves que les prescripcions dels boomers no podran erosionar
Balan? de l¡¯any ling¨¹¨ªstic
El parlant no ho pot fer tot, perqu¨¨ ¨¦s fals que ¡°el catal¨¤ dep¨¨n de tu¡±; ¨¦s necessari tamb¨¦ el concurs de la pol¨ªtica
El diccionari creix i s¡¯esmena
Seria un error tractar el fenomen del llenguatge no-binari com una anomalia en lloc de veure¡¯l com a digne d¡¯estudi
Deures a Ernest Urtasun, ministre de Cultura
Potser ¨¦s el moment de desenvolupar per fi una pol¨ªtica pel multiling¨¹isme que protegeixi la diversitat de lleng¨¹es de l¡¯Estat
No hi presenteu recurs
Un jutge pot canviar els usos ling¨¹¨ªstics d¡¯un grup classe, el binomi TSJC-TS pot fer canviar tot el sistema educatiu
El mascul¨ª gen¨¨ric contraataca
La lluita per la claredat expositiva no hauria de comportar l¡¯assumpci¨® cega d¡¯un mecanisme que invisibilitza
Un pacte difunt?
L¡¯exercici natural dels drets ling¨¹¨ªstics no pot ser una quimera, ni una odissea, ni un acte pol¨ªtic permanent
Jun Moyano: ¡°Poden seguir parlant en mascul¨ª gen¨¨ric, per¨° el m¨®n se¡¯ls menjar¨¤¡±
La nova ¡®Guia gramatical del llenguatge no-binari¡¯, publicada per Raig Verd, planteja reptes i propostes per a la llengua davant la realitat de les persones que no se senten ni homes ni dones
Europa no ens vol, encara
El no a la llengua catalana revela l¡¯end¨¨mica falta de resposta de la Uni¨® a q¨¹estions intr¨ªnseques a Europa mateix
Apocalipsi ara, orain, agora
La ira desfermada contra les lleng¨¹es oficials ¨¦s la reacci¨® de l¡¯animal poder¨®s que se sent amena?at i es regira
La doble xarxa
Ning¨² est¨¤ content, tothom que vulgui escolaritzar els fills en una llengua ha de conviure amb un percentatge de l¡¯altra
C¨¤ncer contra bon dia
La llibertat i la igualtat han fet pin?a per situar els drets ling¨¹¨ªstics del treballador p¨²blic per sobre dels del ciutad¨¤
Un calfred a l¡¯espinada
La situaci¨® de feblesa de la llengua ¨¦s el regal enverinat d¡¯una Constituci¨® que no fa pr¨°pia la diversitat ling¨¹¨ªstica
Rebregar la llengua
Creure que les tesis de Ciutadans han canviat els usos ling¨¹¨ªstics de la poblaci¨® ¨¦s donar-los una transcend¨¨ncia que no tenen
Les amistats digl¨°ssiques
L¡¯¨²s del castell¨¤ a ¡®Les amistats perilloses¡¯ trenca un parell de pactes de versemblan?a de llengua amb l¡¯espectador
El castell¨¤, llengua pr¨°pia?
El concepte de llengua pr¨°pia fa abstracci¨® de la situaci¨® socioling¨¹¨ªstica i de si els parlants fan anar altres lleng¨¹es
Per qui ens prenem
Saint-Martin obre la porta a la construcci¨® d¡¯identitats ling¨¹¨ªstiques superposades per mitj¨¤ de la superposici¨® de lleng¨¹es
Igualtat en drets i deures
El principi d¡¯igualtat no ens hauria d¡¯anivellar sota el mantell de la llengua comuna, sin¨® sota el dret de ser biling¨¹es
Campanya per la llengua: Queta reloaded
La rellev¨¤ncia de la campanya no recaur¨¤ en el color de pell de la Queta, sin¨® en l¡¯aud¨¤cia dels guionistes i el risc pol¨ªtic
M¨¦s per¨° millor inclusi¨®
Si b¨¦ la irrupci¨® del llenguatge inclusiu ha derivat en encerts, tamb¨¦ ¨¦s veritat que ha produ?t desprop¨°sits
L¡¯asturi¨¤ i el negacionisme
Tenen por d¡¯una llengua que disposi d¡¯un vehicle normatiu que en permeti la producci¨® escrita i els intercanvis