Tords, en homenatge
Alguns menjars de les darreries de la tardor i de l¡¯hivern tancat solen ser curiosos i rotunds, una del¨ªcia per qui els estima
En contra de les 65 ensa?mades
Millor llises, sense farcir, i tallades a tisores -descordant l¡¯espiral- des de la cua a l¡¯ull. I el millor boc¨ª, un forc, de la cua, cruixent
Ultramarinos
La calidad y singularidad de las comidas se reafirmaban por el or¨ªgen y presencia, en la confianza que generaban, sin marca ni rituales
Els ultramarins
La qualitat i singularitat dels menjars es reafirmaven per l¡¯or¨ªgen i pres¨¨ncia, en la confian?a que generaven, sense marca ni rituals
La sobrassada guanya
L¡¯embotit mallorqu¨ª ¨¦s hist¨°ric i contemporani per la seva reiteraci¨®, gaireb¨¦ rutin¨¤ria, obsessiva entre els addictes
Un formatge reneix des de la mort, en el desert
Miquel Villalonga Maim¨® ha fet n¨¦ixer una joia formatgera, Bordall, despr¨¦s de la mort tendre i tr¨¤gica, per joven¨ªssima i sobtada de Mai Grimalt, la formatgera anarquista
Mallorca antiga i profunda
Camilo Jos¨¦ Cela i Pere Quart, per separat a Sa Pobla, en dos indrets i anys distints, els serviren rata rostida al plat. Un en feu propaganda i la tast¨¤ -sembla- i l¡¯altra esquiv¨¤ l¡¯envit
El gran mestre de l¡¯ensa?mada ¡®vermella¡¯
Xisco Moranta, l¨ªder absolut de la pastisseria de Mallorca, fin¨ª als 83 anys
Garc¨ªa M¨¢rquez menjava ¡®camaiot¡¯
Carme Riera explica a ¡®Carmen Balcells, traficante de palabras¡¯ que havia fet entusiasta d'aquesta menjua l'autor de 'Cien a?os de soledad'
Mapa gastron¨®mico personal
No es una moda ni una gu¨ªa. Puede ser una idea de la cocina, platos que son la identidad de un lugar, de un concepto estable y din¨¢mico, socialmente arraigado
Un mapa personal dels menjars
No s¨®n modes ni guies. Parla¡¯m d¡¯una idea de la cuina, d¡¯aquells plats que s¨®n la identitat d¡¯un indret, d¡¯un concepte estable i din¨¤mic, socialment arrelat
Extinci¨®n del queso p¨®stumo de Mai
El vigor de la herencia fugaz e irrevocable de la payesa libertaria Maria Francisca Sitges Grimalt
L¡¯extinci¨® del formatge de na Mai
Un comprom¨ªs i implicaci¨® en iniciatives col¡¤lectives cr¨ªtiques d'arrel anarquista i llibert¨¤ria, vinculades al m¨®n de l'agroecologia
Cocinas de artefactos: patatas fritas sin aceite
Entre cocinillas y usuarios sin pretensiones la complicidad es f¨¢cil, aparece el deseo de probar y la b¨²squeda de una comida menos grasa, en aras a la diet¨¦tica
Artefactes: patates fregides sense oli
Un dels molts nous utensilis que ha esdevingut una moda a les cuines
La cega, caviar del bosc endins
El m¨¦s sabor¨®s dels animals de ploma, la misteriosa dama migrant que tresca les nits
Becada, caviar del coraz¨®n del bosque
Un arroz de carcasas, guisado en la periferia de Palma, es uno de los mejores bocados que recuerda Guillem Perell¨®
Olives trencades, amargues i negres
S¨®n un accent de la gastronomia illenca, una dada particular d¡¯identitat, franqu¨ªcia de la Mediterr¨¤nia
Olivas rotas, amargas y negras
Podr¨ªa ser el bocado franquicia del Mediterr¨¢neo, sin fronteras culturales ni vetos de rigor confesional
Entrep¨¤, enorme menjar breu
El pa amb oli ¨¦s una comuni¨® p¨¤tria amb el pa¨ªs i el paisatge, la terra i el mar: blat, oli i sal
Celebraci¨®n de la almendra
Podr¨ªa ser l¨¢pida, postal o ¡®souvenir¡¯ comestible de lo que fue un sabor de la geograf¨ªa organizada del pa¨ªs
Oficio pantagru¨¦lico de matanzas
El cerdo gru?e, chilla, gime entre estertores y un hombre central, el propietario, dirige y ejecuta el rito ancestral
Ofici de matances pantagru¨¨lic
?s un men¨² gegant de cinc plats diferents en dues cites: sang, frit gros, fetge i arr¨°s i aguiat de pilotes
Pescado frito, com¨²n y valioso
Domina un pescado f¨¢cil, comercial, uniforme, criado en jaulas con pienso: lubina, dorada, rodaballo...
Peix frit, el ¡®ranxo¡¯ com¨² i valu¨®s
Domina al negoci p¨²blic un peix f¨¤cil, comercial, uniforme, criat en g¨¤bies amb pinso: llobarro, orada, r¨¨mol
Un pez pastel desaparecido
Ecos de una tarta excepcional que hace dos generaciones se obraba en ca Na Mosca
Extinci¨® d¡¯un peix que era un dol?
Mem¨°ria esquiva d¡¯un realista past¨ªs meravella que feien a Ca na Mosca fa dues generacions
Comidas b¨¢rbaras en Mallorca
Una agricultura popular fij¨® una mesa con repetici¨®n de sopas de pan con verduras y legumbres, sin apenas carne. Mientras George Sand o Gaston Vuillier denostaron especias o la ensaimada, Pla y Rusi?ol elogiaron ese dulce
Menjars b¨¤rbars
Els preturistes rom¨¤ntics, alguns refugiats, tamb¨¦ funcionaris colonials o espor¨¤dics espies camuflats, van ajudar a construir una fa?ana social poli¨¨drica, poderosa i mitificada i, sempre, arrebossada de t¨°pics
El roig dels menjars
La taula rep magranes, s¨ªndries, pebres torrats, sobrassades, tom¨¤tigues, amb els seus sabors tan diversos i el to vermell
El rojo de tantas comidas
La mesa recibe granadas, sand¨ªas, pimientos asados, sobrasadas, tomate, con sus sabores tan diversos
La sobtada mort de la jove formatgera porta el final d¡¯una aventura d¡¯¨¨xit
Un formatge ¨¦s un manifest, aquell formatge d'¨¨xit fuga?, excel¡¤lent, amb tra?os propis, aplegava una s¨ªntesi de sabors de la terra, el sol i les seves herbes amb el ress¨° de la mar
Paelles mapamundis decorades
Un arr¨°s ha de ser sabor¨®s per¨° subtil, no gras, oli¨®s; perfumat, untat amb els gustos que se suposa han sintetitzat en el brou i en la cocci¨®
Cocinas sin libros ni gur¨²s
Se impone el esplendor de la sencillez, con la inercia y la pasi¨®n de los consumidores tradicionales o curiosos. La cocina privada guarda as¨ª la huella digital, sin atender a biblias y gur¨²s que se adoran
Cuina sense llibres ni gur¨²s
On est¨¤ escrit que s'han de tastar quasi sempre olives trencades (amargues), rava, fonoll mar¨ª o t¨¤peres salades adobades en vinagre? Per qu¨¨ hi ha passi¨® sense fre pel m¨ªnim peix ¡®raor¡¯ o per la blava i seca llampuga?
Un mill¨®n de paellas decoradas
Un arroz debe ser sabroso, pero sutil, no graso, aceitoso; perfumado y envuelto con los gustos que han sintetizado
Men¨² del dia de Mallorca
Les alberg¨ªnies farcides, un menjar ritual, delicat, mediterrani, un homenatge a una gent i una illa que s¡¯esvaeixen
Men¨² del d¨ªa de Mallorca
Las berenjenas rellenas, en el plato, son islas, piezas de un mapa de homenaje. En el Pla de Mallorca, el sabio Vicen? Maria Rossell¨® Verger, veranea trabajando y culminando libros de mapas, historia y gentes: de los caminos hist¨®ricos de ¡®es pams (i tapiot)¡¯, Pere d¡¯Alcantara Penya o sant Vicent Ferrer a Mallorca
El ¡®vientre¡¯ y la piel de Ibiza
Un mapa de carnes gris, p¨¢lido, homog¨¦neo, compacto, sin islas de grasa excesiva ni picantes rotundos, que suma las mejores piezas del evento ritual matancero
¡®Tremp¨®¡¯, ¡®tombet¡¯, ¡®frit¡¯
La comida con vestuario abstracto de la identidad gastron¨®mica