Ha partit el novel¡¤lista Guillem Frontera
Escriptor mallorqu¨ª, autor de ¡®Els carnissers¡¯ o ¡®Sic¨ªlia sense morts¡¯, ha mort a l¡¯edat de 79 anys a Palma
Escriptor mallorqu¨ª, autor de ¡®Els carnissers¡¯ o ¡®Sic¨ªlia sense morts¡¯, ha mort a l¡¯edat de 79 anys a Palma
Un dels protagonistes de l¡¯art actual publica les mem¨°ries amb ¡®De la meva vida¡¯ i entoma nous reptes: tres tapissos per a Notre-Dame de Par¨ªs i un probable enc¨¤rrec de la fa?ana de la Sagrada Fam¨ªlia de Barcelona
El empresario balear, fallecido este martes a los 89 a?os, erigi¨® desde Palma la actual primera hotelera espa?ola
Alguns menjars de les darreries de la tardor i de l¡¯hivern tancat solen ser curiosos i rotunds, una del¨ªcia per qui els estima
Millor llises, sense farcir, i tallades a tisores -descordant l¡¯espiral- des de la cua a l¡¯ull. I el millor boc¨ª, un forc, de la cua, cruixent
La calidad y singularidad de las comidas se reafirmaban por el or¨ªgen y presencia, en la confianza que generaban, sin marca ni rituales
La qualitat i singularitat dels menjars es reafirmaven per l¡¯or¨ªgen i pres¨¨ncia, en la confian?a que generaven, sense marca ni rituals
L¡¯embotit mallorqu¨ª ¨¦s hist¨°ric i contemporani per la seva reiteraci¨®, gaireb¨¦ rutin¨¤ria, obsessiva entre els addictes
Miquel Villalonga Maim¨® ha fet n¨¦ixer una joia formatgera, Bordall, despr¨¦s de la mort tendre i tr¨¤gica, per joven¨ªssima i sobtada de Mai Grimalt, la formatgera anarquista
Camilo Jos¨¦ Cela i Pere Quart, per separat a Sa Pobla, en dos indrets i anys distints, els serviren rata rostida al plat. Un en feu propaganda i la tast¨¤ -sembla- i l¡¯altra esquiv¨¤ l¡¯envit
Xisco Moranta, l¨ªder absolut de la pastisseria de Mallorca, fin¨ª als 83 anys
Carme Riera explica a ¡®Carmen Balcells, traficante de palabras¡¯ que havia fet entusiasta d'aquesta menjua l'autor de 'Cien a?os de soledad'
No es una moda ni una gu¨ªa. Puede ser una idea de la cocina, platos que son la identidad de un lugar, de un concepto estable y din¨¢mico, socialmente arraigado
No s¨®n modes ni guies. Parla¡¯m d¡¯una idea de la cuina, d¡¯aquells plats que s¨®n la identitat d¡¯un indret, d¡¯un concepte estable i din¨¤mic, socialment arrelat
El vigor de la herencia fugaz e irrevocable de la payesa libertaria Maria Francisca Sitges Grimalt
Un comprom¨ªs i implicaci¨® en iniciatives col¡¤lectives cr¨ªtiques d'arrel anarquista i llibert¨¤ria, vinculades al m¨®n de l'agroecologia
Entre cocinillas y usuarios sin pretensiones la complicidad es f¨¢cil, aparece el deseo de probar y la b¨²squeda de una comida menos grasa, en aras a la diet¨¦tica
Un dels molts nous utensilis que ha esdevingut una moda a les cuines
El m¨¦s sabor¨®s dels animals de ploma, la misteriosa dama migrant que tresca les nits
Un arroz de carcasas, guisado en la periferia de Palma, es uno de los mejores bocados que recuerda Guillem Perell¨®
S¨®n un accent de la gastronomia illenca, una dada particular d¡¯identitat, franqu¨ªcia de la Mediterr¨¤nia
Podr¨ªa ser el bocado franquicia del Mediterr¨¢neo, sin fronteras culturales ni vetos de rigor confesional
El pa amb oli ¨¦s una comuni¨® p¨¤tria amb el pa¨ªs i el paisatge, la terra i el mar: blat, oli i sal
Podr¨ªa ser l¨¢pida, postal o ¡®souvenir¡¯ comestible de lo que fue un sabor de la geograf¨ªa organizada del pa¨ªs
El cerdo gru?e, chilla, gime entre estertores y un hombre central, el propietario, dirige y ejecuta el rito ancestral
?s un men¨² gegant de cinc plats diferents en dues cites: sang, frit gros, fetge i arr¨°s i aguiat de pilotes
Domina un pescado f¨¢cil, comercial, uniforme, criado en jaulas con pienso: lubina, dorada, rodaballo...
Domina al negoci p¨²blic un peix f¨¤cil, comercial, uniforme, criat en g¨¤bies amb pinso: llobarro, orada, r¨¨mol
Ecos de una tarta excepcional que hace dos generaciones se obraba en ca Na Mosca
Mem¨°ria esquiva d¡¯un realista past¨ªs meravella que feien a Ca na Mosca fa dues generacions
Una agricultura popular fij¨® una mesa con repetici¨®n de sopas de pan con verduras y legumbres, sin apenas carne. Mientras George Sand o Gaston Vuillier denostaron especias o la ensaimada, Pla y Rusi?ol elogiaron ese dulce
Els preturistes rom¨¤ntics, alguns refugiats, tamb¨¦ funcionaris colonials o espor¨¤dics espies camuflats, van ajudar a construir una fa?ana social poli¨¨drica, poderosa i mitificada i, sempre, arrebossada de t¨°pics
La taula rep magranes, s¨ªndries, pebres torrats, sobrassades, tom¨¤tigues, amb els seus sabors tan diversos i el to vermell
La mesa recibe granadas, sand¨ªas, pimientos asados, sobrasadas, tomate, con sus sabores tan diversos
Un formatge ¨¦s un manifest, aquell formatge d'¨¨xit fuga?, excel¡¤lent, amb tra?os propis, aplegava una s¨ªntesi de sabors de la terra, el sol i les seves herbes amb el ress¨° de la mar
Un arr¨°s ha de ser sabor¨®s per¨° subtil, no gras, oli¨®s; perfumat, untat amb els gustos que se suposa han sintetitzat en el brou i en la cocci¨®
Se impone el esplendor de la sencillez, con la inercia y la pasi¨®n de los consumidores tradicionales o curiosos. La cocina privada guarda as¨ª la huella digital, sin atender a biblias y gur¨²s que se adoran
On est¨¤ escrit que s'han de tastar quasi sempre olives trencades (amargues), rava, fonoll mar¨ª o t¨¤peres salades adobades en vinagre? Per qu¨¨ hi ha passi¨® sense fre pel m¨ªnim peix ¡®raor¡¯ o per la blava i seca llampuga?
Un arroz debe ser sabroso, pero sutil, no graso, aceitoso; perfumado y envuelto con los gustos que han sintetizado
Les alberg¨ªnies farcides, un menjar ritual, delicat, mediterrani, un homenatge a una gent i una illa que s¡¯esvaeixen