All¨° que el mem s¡¯endugu¨¦
Ens hav¨ªem fer il¡¤lusions que ten¨ªem a la fi un ¡®lait-xou¡¯ estripat en catal¨¤, adre?at a un p¨²blic jove ara que cal arribar-hi
Normalitzaci¨® i ca?a major
El perill de la pretesa normalitat ling¨¹¨ªstica ¨¦s que els catalanoparlants puguem prescindir de la ¡®lengua com¨²n¡¯
Un any decisiu?
Sembla que el text del Pacte per la Llengua incidir¨¤ m¨¦s en el marc mental sobre el catal¨¤ que en mesures concretes
Un coll¨® de novetats
Amb els ¨²ltims canvis, l¡¯IEC ha resolt la pol¨¨mica entre ¡®vacuna¡¯ i ¡®vacc¨ª¡¯ convertint la primera en l¡¯entrada principal
Sobre la i no bin¨¤ria
L¡¯adopci¨® de la -i com a morfema de no-g¨¨nere podria guanyar adhesions si no s¡¯estengu¨¦s a tota la concordan?a
Twitter i el catal¨¤
?s de les poques vegades a la hist¨°ria que la irrupci¨® d¡¯un ¨¤mbit d¡¯¨²s per a la llengua ens agafa una mica preparats
Polimorfisme vora?
Tal vegada convindria delimitar quins trets s¨®n susceptibles de variaci¨® i quins conv¨¦ preservar dins la composici¨®
El prouisme
Si una cosa est¨¤ per fer, ¨¦s un ma?nual de bones pr¨¤ctiques que posi ordre al desori de la comunicaci¨® escrita actual
El castell¨¤ no serveix per a res
L¡¯¨²nica llengua que pot complir el paper de vehicle de comunicaci¨® entre parlants nadius de lleng¨¹es diferents ¨¦s l¡¯angl¨¨s
Scrabble i correcci¨® pol¨ªtica
Les paraules, m¨¦s enll¨¤ de la definici¨® del diccionari, s¨®n plenes de sentit d¡¯acord amb les intencions amb qu¨¨ les usem
Mantenir el catal¨¤
Racialitzar l¡¯altre en l¡¯¨²s de la llengua i pressuposar-li¡¯n el desconeixement ¨¦s una forma expl¨ªcita de micro?racisme
Minimitzar la diversitat
L¡¯¨²nica via perqu¨¨ les altres lleng¨¹es pervisquin ¨¦s que la llengua gran cedeixi i empari espais de superviv¨¨ncia
Falten correctors
La manca de correctors ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de la consideraci¨® que el ¡®m¨¦tier¡¯ ha tingut entre els fil¨°legs i en el sector mateix
Cinquanta ombres d¡¯en Cambray
El que crida m¨¦s l¡¯atenci¨® de les propostes ¨¦s la falta de concreci¨®; un bon nombre s¨®n objectius de la legislaci¨® educativa
L¡¯amena?a i el privilegi
El privilegi dona per descomptada la pr¨°pia llengua en entorns dominats per d¡¯altres i alhora exclou les intro?missions
Els referents s¨®n els pares
Per fomentar la llengua, potser un pare que s¡¯apunta a classes de catal¨¤ t¨¦ m¨¦s for?a que un youtuber
Ja estirem la cadena
Cau del DIEC ¡®mamarratxo¡¯, per¨° algunes entrades, com ¡®preg¨®¡¯, ¡®s¨¨rie¡¯ i ¡®aplicaci¨®¡¯, recullen les accepcions m¨¦s actuals
L¡¯escola sola no ho pot fer tot
Si atribu?m a l¡¯escola una funci¨® correctora de les din¨¤miques socioling¨¹¨ªstiques, caldr¨¤ estendre-la a altres ¨¤mbits
Amb sense castell¨¤
Creure que la no inclusi¨® de percentatges servir¨¤ per complir una sent¨¨ncia amb un percentatge expl¨ªcit ¨¦s tan ingenu com inefica?
Som bojos, aquests catalans
Despr¨¦s d¡¯uns anys testimonials, ara toca congratular-se pel desembarcament del catal¨¤ en el m¨®n del c¨°mic
Quinze dies pel 25%
L¡¯Estat prendr¨¤ el 25% com una pica a Flandes per abastar el 50% tan bon punt la just¨ªcia resolgui el cas de Canet
Tal far¨¤s, tal Alcarr¨¤s
A la cinta de Carla Sim¨®n, la llengua emprada no ¨¦s l'habitual dels mitjans
?s la immersi¨®, tanoques!
La immersi¨® ha foragitat els acomplexaments que amb una llengua petita no ho pots fer tot, no ho pots llegir tot
Llengua empoderada i viva
Fredes i calentes
Triomfa Carla Sim¨®n, per¨° avui a l¡¯ESCAC el catal¨¤ ha esdevingut una llengua ex¨°tica
De l¡¯article no binari
L¡¯expressi¨® del no binarisme ¨¦s cada cop m¨¦s present en obres de ficci¨®
Blindar el castell¨¤
Anem a un model escolar atomitzat en qu¨¨ la llengua pot ser factor segregador
Pluja de milions per al castell¨¤
Ja podem anar esperant l¡¯oficialitat d¡¯una Europa que engreixa el monoling¨¹isme
No cal follar
El catal¨¤ ¨¦s una llengua prou rica per parlar de sexe sense rec¨®rrer a interfer¨¨ncies
Mal de lleng¨¹es a Ucra?na
R¨²ssia usa la ucra?nitzaci¨® per parlar de genocidi i justificar la invasi¨®
El sostre de vidre
L¡¯informe ¨¦s una s¨ªntesi pensada per fer seure el major nombre d¡¯actors socials
S¡¯ha girat la truita
Molt gran ha de ser la impot¨¨ncia de les fam¨ªlies perqu¨¨ confi?n en la just¨ªcia
Balan? gald¨®s del CEO
Canviar de llengua significa abandonar a la seva sort tot de converses espont¨¤nies en l¡¯espai p¨²blic
M¨¦s castell¨¤ a Olot
Sembla que des d¡¯Educaci¨® es carrega la responsabilitat d¡¯aplicar el 25% de castell¨¤ en l¡¯autonomia dels centres
El¡¤la Butler
La llengua catalana t¨¦ un recurs per escriure els dos articles personals en un sol mot: el punt volat
Llengua i immigraci¨®
Una llengua de natalitat baixa, com la catalana, nom¨¦s pot cr¨¦ixer per mitj¨¤ de la d¡¯immigraci¨®
Arrenca el Pacte per la Llengua
Es preveu obrir un proc¨¦s participatiu en qu¨¨ tota la ciutadania es pugui implicar pel catal¨¤
El n¨ªnxol trencat
Avui la percepci¨® ¨¦s que el catal¨¤ ja no ¨¦s necessari per trobar feina ni per interactuar amb els locals
Canet i el 50%
Si l¡¯Estat liquida la normalitzaci¨®, el catal¨¤ podria perdre ¨¤mbits relatius a la condici¨® de llengua pr¨°pia
Les lleng¨¹es es moren i tal
Des de l¡¯esquerra es veu amb indulg¨¨ncia que les lleng¨¹es desapareguin