El tramvia fa carrer?
El nou tram s¡¯assembla massa a una estructura ferrovi¨¤ria, que resulta xocant, innecess¨¤ria i sense mesura
Els objectes s¨®n la Casa
L¡¯exposici¨® ¡®100 objectes d¡¯Ikea que ens hauria agradat tenir a Vin?on¡¯ compara aquestes dues botigues de mobiliari i decoraci¨® al Dhub
De les tres xemeneies a la Casa Gomis: Els edificis en des¨²s que recupera la biennal Manifesta
Fa l¡¯efecte que l¡¯art, en moltes de les seves manifestacions, actua com una mena de rehabilitaci¨® sense utilitat aparent, per¨° reinstaura l¡¯edifici
De la Copa Am¨¨rica a la Biennal Manifesta: El nostre ic¨°nic litoral
Millor seria que la franja mar¨ªtima estigu¨¦s punxada per un seguit de carrers que fossin com altres Rambles
Biblioteca Garc¨ªa M¨¢rquez: mejor reparada
Este edificio, probablemente, sea aqu¨ª la construcci¨®n en madera que m¨¢s lejos ha ido en el uso y la conceptualizaci¨®n espacial realizada con este material. Hay construcciones que abren camino y este es una de ella
Sent¨¨ncia i mort del paviment de la Rambla
En arquitectura, i ara tamb¨¦ en la disciplina del paisatgisme urb¨¤, la novetat s¡¯associa a la creaci¨®
Certes plantes. Els habitatges d¡¯un nou edifici a Gl¨°ries fan de la irregularitat la seva virtut
Constru?t amb estructura de fusta, l¡¯edifici t¨¦ tres ales que formen, una ¡°U¡± amb vuit habitatges per planta i acc¨¦s per passeres
El gust del diumenge en una exposici¨® al Col¡¤legi Oficial d¡¯Arquitectes de Catalunya
El COAC exposa quatre obres de Josep Llin¨¤s, molt diferents entre si, amb uns or¨ªgens lligats a l¡¯arquitecte Jujol
Un Ford T al CCCB
¡®Suburbia. La construcci¨® del somni americ¨¤¡¯ se submergeix en els milers d¡¯urbanitzacions escampades al voltant de les ciutats dels Estats Units
Wim Wenders i l¡¯arquitectura malalta
Un any tancat i encara no se sap quin problema hi ha amb el nou Centre de Vida Comunit¨¤ria de Trinitat Vella
L¡¯Hivernacle i Via Laietana 8-10: vells edificis nouvinguts
Totes dues construccions demostren que poden obrir-se pas en el temps amb l¡¯eina m¨¦s poderosa que tenen: la utilitat
L¡¯arquitectura de la realitat
El Disseny Hub Barcelona presenta l¡¯exposici¨® ¡®Els nous realistes. Arquitectura catalana i balear d¡¯en?¨¤ de la crisi del 2008¡ä
Un xamfr¨¤ geminat
La nova resid¨¨ncia d¡¯estudiants a l¡¯encreuament del carrer Sancho d¡¯?vila amb l¡¯avinguda Meridiana t¨¦ dues torres de dotze plantes, m¨¦s altes que la resta de l¡¯edifici
Un projecte en actiu
Malgrat el trauma que suposa per a molts l¡¯enderroc, l¡¯estadi del FC Barcelona no es mour¨¤ d¡¯all¨¤
El paisatge antisocial
En les entrades i sortides en tren a Barcelona es percep el menyspreu absolut per la cosa p¨²blica en fa?anes d¡¯edificis, portes met¨¤l¡¤liques i elements urbans
La casa i el carrer en com¨²
La reforma dels carrers, exemplificada per Consell de Cent, ¨¦s l¡¯expressi¨® urban¨ªstica de Barcelona en Com¨²
Cossos estranys
La reforma de La Carboneria, a l¡¯Eixample, ha fet de l¡¯edifici una suma de parts
Naturalesa i artifici
El Bosc Vertical del CaixaForum i l¡¯exposici¨® ¡®Somia la ciutat¡¯ s¨®n l¡¯acceptaci¨® impotent i comercial d¡¯un futur immediat que sotmet les plantes a una tecnologia banal
Les formes de la lectura
La biblioteca Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, a Sant Mart¨ª, demostra que els barris es poden permetre viure en un miratge de tranquil¡¤litat
El medi ¨¦s el missatge
La mostra ¡®L¨ªnies dures¡¯ es pot veure a l¡¯antiga editorial Gustau Gili, futura seu de l¡¯Institut de Cultura de Barcelona
¡®Kits¡¯ urbans
L¡¯inter¨¨s dels projectes seleccionats es troba en l¡¯adopci¨® d¡¯elements per resoldre una nova situaci¨®
Brutalismes
El llibre de Paolo Sustersic reescriu m¨¦s de vint anys de l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme metropolit¨¤
Fusta, per¨° sense moralismes
Aquest material t¨¦ una segona vida en la construcci¨®, ajudada pels processos que li donen noves prestacions
Del dramatisme geol¨°gic
El lloc i l¡¯operaci¨® urban¨ªstica per prolongar l¡¯avinguda de Francesc Camb¨® conviden a fer balan? uns anys despr¨¦s d¡¯aquella iniciativa singular d¡¯obertura de la via
El menjar, la cultura i la ciutat
La manera d¡¯alimentar-nos ¨¦s un dels punts de vista des d¡¯on observar Barcelona. Com en un pl¨¤nol de metro, s¡¯hi poden detectar les diverses realitats ciutadanes
L¡¯arquitectura de premi
Alguns cops em pregunto si hi ha una manera de fer ¡®arquitectura premiada¡¯, si no ser¨¤ que es fabrica per al premi i si el premi fa una arquitectura
Invisible i a la vista de tots
El monument a Verdaguer li deu alguna cosa a la pintura 'Die toteninsel' (L¡¯illa dels morts), del pintor su¨ªs Arnold B?cklin, que representa un illot petri
Ricardo Bofill, molt lluny dels nyigui-nyoguis
La F¨¤brica, la cimentera de Sant Just on va instal¡¤lar el seu taller, ¨¦s exemple perfecte de la seva manera de fer
Gl¨°ries, apuntes del subsuelo
Si alguien no lo remedia, las bocas para acceder a los espacios subterr¨¢neos pueden provocar que se perpet¨²en ed¨ªculos y juguetes arquitect¨®nicos que aparecieron en la plaza al iniciarse las obras
Sense cap afecte
Amb la remodelaci¨® del CoAC no es mostra ni afecte ni respecte per all¨° que hem heretat
Aire, pan y agua
En este tiempo de dietas y buenos prop¨®sitos no est¨¢ de m¨¢s recordar tres cosas a las que una ciudad deber¨ªa aspirar: aire limpio y respirable, agua buena y de buen sabor en el grifo y un pan de calidad
El Gaud¨ª del MNAC
La exposici¨®n es un despliegue documental y tal vez peca de esto, buscando ensanchar el enraizamiento de la obra de Gaud¨ª en la cultura del momento, tratando de desmentir que fuese un incomprendido
Cops est¨¨tics del dest¨ª
Els edificis de Gustavo Gili i La Virreina, ¡®agermanats¡¯ per l¡¯ICUB, es ¡®retiren¡¯ del carrer per ser observats
Munch o la envidia
Propondr¨ªa que los directores de nuestros museos estuvieran en la entrada atendiendo a los visitantes. As¨ª sabr¨ªamos c¨®mo empezar a trabajar para hacer que ir a uno fuera una experiencia distinta
Com s¡¯abasteix, menja i s¡¯alimenta Barcelona
Quantes capitalitats acumular¨¤ la ciutat amb efecte nul, m¨¦s que produir m¨¦s desafecci¨® per la ciutat?
?De qu¨¦ est¨¢ hecha una ciudad?
Muchos ciudadanos nuevos son personas de paso o visitantes ocasionales, otros prueban vivir en la urbe y lo consiguen, y otros no parecen encontrarse bien, ni sentir ning¨²n afecto por ella
Prouv¨¦ o l¡¯enginy franc¨¨s
Era un enginyer o un arquitecte? Era un ¡®constructor¡¯, una ra?a que avui escasseja i es troba a faltar molt en pol¨ªtica
Barcelona baila, 2026
No es la ¨²nica ciudad con piezas que le dan car¨¢cter: no nos creamos err¨®neamente excepcionales. Quedan cinco a?os para mejorar la imagen por la que ha sido elegida capital mundial de la arquitectura
Blanc i amb arcs
Un edifici d¡¯habitatges a Sant Pere de Ribes, finalista als premis FAD d¡¯arquitectura d¡¯enguany, destaca en veure la resta d¡¯obres premiades i finalistes
Mientras tanto
Algunas personas de mi generaci¨®n, al leer estas dos palabras no podr¨¢n evitar recordar a Manuel Sacrist¨¢n y su obra. Esta figura es una forma de actuaci¨®n que no aborda las cosas ¨²nicamente pensando en su destino final