El no-res fet visible per Albert Camus a ¡®La caiguda¡¯
El pensament d¡¯Albert Camus ¨¦s tan necessari avui com en els anys en qu¨¨ es va escriure, i val la pena aprofitar aquesta nova edici¨® de 'La caiguda' per tornar-lo a tenir present
El pensament d¡¯Albert Camus ¨¦s tan necessari avui com en els anys en qu¨¨ es va escriure, i val la pena aprofitar aquesta nova edici¨® de 'La caiguda' per tornar-lo a tenir present
El desfici per convertir els escolars en activistes pol¨ªtics autocontemplatius i perfectament ignorants del coneixement ¨²til ha pres ja posicions institucionals a Catalunya
Si abans es tractava de ridiculitzar els que se sentien ofesos amb el raonament, ara es tracta d¡¯evitar que els que no raonen es puguin sentir ofesos
A difer¨¨ncia de les acusacions de qu¨¨ va ser objecte Joan Oll¨¦, el veredicte de la Diputaci¨® no ha ocupat grans titulars
Els textos de 'La verdad', d'Arcadi Espada, tracten l¡¯atenci¨® i la feina que, ja sigui per peresa moral o interessos espuris, renuncien a posar en el seu treball els beneficiaris de la societat xarxa
Si la fantasia del m¨²sic, suggerida per historiadors patri¨°tics, converteix una assemblea de treva en un Parlament medieval, la fantasia popular, que engrandeix tot el que li ¨¦s ofert, ja veu en aquest Parlament l¡¯origen mundial de la democr¨¤cia
La idea antiliberal segons la qual un escriptor no pot elegir lliurement la llengua en qu¨¨ s¡¯expressa est¨¤ clarament incrustada en les consci¨¨ncies dels que s¡¯engreixen amb la mis¨¨ria moral
Potser la resposta m¨¦s sensata a la llei 'trans' ser¨¤ que tots els homes es declarin dones i totes les dones es declarin homes
?s d¡¯agrair que Els Joglars hagin tornat a Barcelona havent-se encomanat a Rusi?ol amb la s¨¤via invocaci¨® de Ramon Fontser¨¨
Si la societat fos realment una selva per a les dones i la viol¨¨ncia masclista fos estructural, com pret¨¦n el neofeminisme, el fenomen hauria d¡¯ocupar per for?a el primer lloc al CIS
El que est¨¤ disposat a morir per una causa, m¨¦s disposat est¨¤ encara a matar per una causa
S¨®n molts els homes que han perdut la feina per acusacions falses o delictes menors
El menyspreu pel coneixement no ¨¦s un prejudici recent, per¨° la democr¨¤cia participativa l¡¯ha convertit en la font de totes les manies pol¨ªtiques del segle
George Steiner tamb¨¦ diu a Errata, per les mateixes raons, que la m¨²sica ¨¦s l¡¯art suprema, per¨° no tothom ¨¦s del mateix parer
Sense una informaci¨® objectiva i un reconeixement dels fets, deia Hannah Arendt, la llibertat d¡¯opini¨® no ¨¦s sin¨® una farsa
La prioritat dels nostres dies ¨¦s posar la universitat al servei de l¡¯empresa, objectiu que no es pot veure en general m¨¦s que com l¡¯¨²ltim assalt al coneixement pur
Quan s¡¯afirma que el g¨¨nere ¨¦s una construcci¨® social i es parla de la transici¨® de sexe i l¡¯anormalitat del comportament heterosexual, sembla que estem davant de la revoluci¨® cultural m¨¦s absurda
Sant Jordi va ser un granger de la Capad¨°cia del segle IV que es va fer ric venent porcs a l¡¯ex¨¨rcit rom¨¤. Amb una producci¨® tan excel¡¤lent de llonganisses i botifarres, els catalans ens mereixem aquest patr¨®
L¡¯¨¦sser hum¨¤ pot desaprofitar el potencial infinit de la seva capacitat cognitiva fins a limitar-la, a la pr¨¤ctica, a funcions no gaire m¨¦s elevades que les d¡¯una cotorra. Podem observar el fenomen a les xarxes socials i les manifestacions multitudin¨¤ries, com als carnavals del 8 de mar?
La salvaci¨® de les dones ha de venir for?osament per la via d¡¯integrar-les totes en el col¡¤lectiu LGTBIQ
Si tothom pot decidir el seu g¨¨nere sexual, la dona, i en conseq¨¹¨¨ncia el feminisme, perd tota ra¨® de ser
Alain Finkielkraut no va tardar a descobrir que el que regnava a la Uni¨® Sovi¨¨tica i a l¡¯Europa de l¡¯Est era la pitjor tirania a qu¨¨ pot veure¡¯s sotm¨¨s l¡¯¨¦sser hum¨¤
Hi ha pares orgullosos que els seus fills participin en els disturbis, extremament violents, que ens regalen aquests temps de fanatisme desbocat. Els exalta la inconsci¨¨ncia moral amb qu¨¨ prenen consci¨¨ncia pol¨ªtica
Gustave Flaubert va dedicar una bona part de la seva vida a explorar i cartografiar sense contradicci¨® els inabastables camins de l¡¯estupidesa humana
L'obsessi¨® per cultivar anacronismes morals ¨¦s una neurosi no gaire diferent de la de qui persegueix una balena blanca
A Catalunya, la propensi¨® a comprendre el terrorisme, o a considerar-lo almenys un s¨ªmptoma inconvenient o lamentable d¡¯un conflicte leg¨ªtim, sempre ha tingut cabuda en les files del nacionalisme
Els secrets de l¡¯obra d¡¯Onetti s¨®n al descobert gr¨¤cies a Piglia
Les conviccions s¨®n la causa de la m¨¤xima crueltat de qu¨¨ ¨¦s capa? l¡¯¨¦sser hum¨¤, creia Ferlosio
'Stan & Ollie' ho fia tot a la compassi¨® que els dos personatges desperten en els seus admiradors
L¡¯obra de Valls Areny no va ser mai pensada per ¡°acontentar les tietes¡±
Camile Paglia diu que tractar les dones com m¨¦s vulnerables, virtuoses o dignes de cr¨¨dit que els homes ¨¦s ¡°reaccionari i regressiu"
La tirania de l¡¯opini¨® p¨²blica ¨¦s l¡¯aliment i el ver¨ª de l¡¯ordre democr¨¤tic, el qual no pot deixar mai de fer equilibris sobre aquesta paradoxa
Levet demostra a 'Lib¨¦rons-nous du feminisme!' que la tend¨¨ncia actual d'aquest moviment no ¨¦s una lluita en defensa d¡¯uns drets, sin¨® una ideologia amb tots els atributs dels moviments totalitaris
La producci¨® liter¨¤ria de Benet ¨¦s ¨¤mpliament debatible i dif¨ªcilment abastable en tots els seus motius i totes les seves conseq¨¹¨¨ncies
El desinter¨¨s per la lectura i l¡¯escriptura ¨¦s cada cop m¨¦s gran entre els estudiants universitaris
Raymond Aron sost¨¦ que l¡¯adhesi¨® al comunisme dels pensadors francesos els revestia amb el posat moral del comprom¨ªs
L¡¯¨²s del terme feixista per desacreditar qualsevol opini¨®, actitud o programa que s¡¯oposi als valors i pretensions de l¡¯esquerra ¨¦s gaireb¨¦ tan antic com el mateix feixisme
El maig del 68 tamb¨¦ va portar el combat contra el saber en molts campus
En un inici, els editors van veure en Proust l'obra d'un xerraire que podia allargar la seva incontin¨¨ncia verbal fins a l'infinit
Les plomes de la premsa catalanista ja repetien, a principis del segle passat, les mateixes certeses morals que ara sentim