Les lleng¨¹es es moren i tal
Des de l¡¯esquerra es veu amb indulg¨¨ncia que les lleng¨¹es desapareguin
El diccionari creix
Les novetats del DIEC porten la covid com a nova malaltia i un canvi sensible en la definici¨® del biling¨¹isme
El col¡¤loquial est¨¤ de moda
L¡¯¨²ltim llibre de Pau Vidal, ¡®Nivell ?¡¯, pret¨¦n donar confian?a al parlant de la llengua en els usos informals
Els pressupostos de la llengua
El foment del catal¨¤ experimenta una sensible millora en els nous comptes de la Generalitat
El vot decisiu de Pumares
La dreta est¨¤ preocupada perqu¨¨ Ast¨²ries pot enterrar tota una concepci¨® ling¨¹¨ªstica d'Espanya
El treball en grup castellanitza
La innovaci¨® educativa ha fet que les din¨¤miques d¡¯intercanvi pr¨°pies del pati hagin entrat a l¡¯aula
Puntada endavant
ERC donar¨¤ suport als comptes de S¨¢nchez a canvi d¡¯una quota pel catal¨¤ que s¡¯ha de concretar
Ja podem dir ¡®botellot¡¯
Sovint el Termcat actua com un mini-IEC de formes de la llengua general
La llengua de l¡¯imperi
El castell¨¤ s¡¯est¨¦n a Am¨¨rica per tres factors: conquesta, colonitzaci¨® i assimilaci¨® ling¨¹¨ªstica
Hi ha camp per c¨®rrer en el Pacte Nacional per la Llengua
Ll¨¤stima que en l'acord no hi sigui el PP, s¡¯hauria desmarcat de forces tel¡¤l¨²riques
Les nenes tamb¨¦
Per als adults no hi ha una f¨®rmula gen¨¨rica, com s¨ª que passa amb ¡®els nens'
¡°El Pacte ha de desconflictivitzar el foment de la llengua¡±
El socioling¨¹ista i nou secretari de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica assumeix el c¨¤rrec amb l¡¯objectiu de bastir un gran acord pol¨ªtic i social pel catal¨¤
I qu¨¨ hi diuen els metges?
Fer canviar de llengua el pacient no sembla d¡¯entrada una ter¨¤pia gaire benigna
La gram¨¤tica no pot ser un armari
La creixent visibilitat del no binarisme topa amb les limitacions de la mateixa morfologia
Cosa de totis
L¡¯¨²s d¡¯un morfema en -is per al no binarisme sacseja la gram¨¤tica, per¨° visibilitza un col¡¤lectiu
Un revulsiu per a la informalitat
La gram¨¤tica ha perm¨¨s a escriptors i traductors alliberar-se de cotilles i cursives
La pin?a
El catal¨¤ perd pres¨¨ncia a l¡¯espai p¨²blic a causa de la pressi¨® de dues ideologies antag¨°niques
I la di¨¨resi quan?
L¡¯ortografia d¡¯una llengua ha de fugir del fetitxisme i ser menys simb¨°lica que funcional
A la recerca de l¡¯audiovisual perdut
L¡¯oferta de televisi¨® en catal¨¤ no pot dependre d¡¯un sol canal o d¡¯una s¨¨rie
Lleng¨¹es contra el sistema
La pressi¨® del mercat sobre les lleng¨¹es minorit¨¤ries genera cada cop m¨¦s moviments de protecci¨®
El dret que ni se t¡¯adrecin en catal¨¤
La just¨ªcia ha donat la ra¨® als sectors biling¨¹istes que no volen veure el catal¨¤ ni en pintura
L¡¯endevina de Dostoievski
L¡¯autor de ¡®Crim i c¨¤stig¡¯ tenia un estil tan ca¨°tic que, m¨¦s que corregir-li la llengua, se l¡¯havia d¡¯intuir
L¡¯¡®¨¦tat profond¡¯ contraataca
Fran?a invalida la immersi¨® en llengua regional mentre ja es demana la reforma de la Constituci¨®
Not¨ªcies de pactes per la llengua
L¡¯entesa entre ERC i Junts apunta a un gran acord pel catal¨¤ que hauria d¡¯incloure classe pol¨ªtica i societat civil
Horitz¨® 2040
M¨¦s enll¨¤ dels peda?os, la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica hauria de tenir un pla de futur
Dos mons a les aules
La universitat rebaixa la pol¨¨mica pel canvi de llengua mentre els estudiants parlen d¡¯emerg¨¨ncia ling¨¹¨ªstica
Seguiu Jorge Pueyo
L¡¯ordenament jur¨ªdic fa que el catal¨¤ de la Franja es pugui beneficiar de l¡¯aven? de l¡¯asturi¨¤ i l¡¯aragon¨¨s
Un Sant Jordi ling¨¹¨ªstic
Recull de les novetats de llengua per als malalts d¡¯aix¨° del catal¨¤
M¨¦s catal¨¤ a Perpiny¨¤ que a Fraga
La nova llei de lleng¨¹es francesa millora el reconeixement que procura la mateixa Constituci¨® espanyola
No hi ha lleng¨¹es millors
La diversitat ling¨¹¨ªstica, a m¨¦s d¡¯una riquesa, esdev¨¦ garantia d¡¯igualtat respecte de les lleng¨¹es hegem¨°niques
Una llengua infrafinan?ada
Nom¨¦s 1 de cada 1.000 euros de despesa de la Generalitat es destina al foment del catal¨¤
Abandonats a la in¨¨rcia
El silenci en mat¨¨ria de llengua en el terreny pol¨ªtic contrasta amb les alertes llan?ades pels experts
Abandonats a la in¨¨rcia
El silenci en mat¨¨ria de llengua en el terreny pol¨ªtic contrasta amb les alertes llan?ades pels experts
Quaranta anys de ¡®manifiestos¡¯
L¡¯aniversari dels 2.300 ha coincidit amb la crisi de Ciutadans, el partit que n¡¯ha desenvolupat m¨¦s les tesis
Sense pedres al fetge
El seguiment escrupol¨®s de la norma ha tendit a evitar l¡¯espontane?tat i els recursos col¡¤loquials
Paraules contra torpedes
L¡¯elaboraci¨® d¡¯un gran diccionari es considera una pe?a b¨¤sica per a la pau entre les dues Corees
Una llengua postnormal
L¡¯oc¨¤s de la normalitzaci¨® i la Catalunya ciutat han allunyat el miratge de la normalitat ling¨¹¨ªstica
Onomasticonline
El catal¨¤ amplia les fonts de consulta a la xarxa amb el diccionari topon¨ªmic de Coromines
Com puja la canalla
Sembla que el marc pol¨ªtic i social que determina l¡¯escolaritzaci¨® influeix en la producci¨® escrita
La llengua en campanya
Els candidats semblen m¨¦s pendents de la llengua que parlen que no pas d¡¯explicar les seves mesures pel catal¨¤