La exhibici¨®n gastron¨®mica en las redes
Debate sobre la publicaci¨®n masiva de im¨¢genes culinarias y sobre los detalles de la reposter¨ªa
Exhibicionisme dels menjars a Internet
Vet ac¨ª la pol¨¨mica secund¨¤ria: com ¡®toca¡¯ que s¡¯ha de brodar, cordar o pessigar la tapa del sobre o cofre de la panada o cocarroi, ofrenes superiors
¡®Panades¡¯ de contrabandistas
No hay recetas escritas ni f¨®rmulas can¨®nicas de la sobrasada o de la ensaimada, por ejemplo
Panades de contrabandistes
No hi ha receptes escrites ni f¨®rmules can¨°niques de la sobrassada o de l'ensa?mada, posem per cas
Olores perdidos de comida en la ciudad
La sustituci¨®n del tejido comercial, la expulsi¨®n de habitantes de los n¨²cleos hist¨®ricos y la devastaci¨®n de la cultura gastron¨®mica tradicicional es un drama
Olors perdudes de menjars a la ciutat
Un ramell d¡¯olors, flaires, perfums i bons fums de focs de cuina o forn, pintava les rutes urbanes i les vides dels habitants i visitants de les ciutats
La antena de la langosta
Un debate nunca afrontado es el origen real de este crust¨¢ceo servido en el restaurante
L¡¯antena de la llagosta
El menjador va mirar el bitxo viu i va agafar un pam d'una de les seves antenes i el va dipositar al costat del cobert. Era una penyora per assegurar-se en la taula que li cuinaven el seu exemplar i que no fos aquest just de mostra. Una llagosta amb les antenes trencades mor i es buida
Greixonera, un illa i un vas ritual
Menjar-se aliments cuinats, bullits, arrossos, aguiats, escabetxos, dol?os, potser sembla perllongar perfectament la realitat de la natura treballada, sense fractures.
¡®Greixonera¡¯, una isla y un vaso ritual
Comer alimentos cocinados en recipientes de barro, cocidos, arroces, guisos, escabeches, dulces, parece una prolongaci¨®n de la realidad, de la naturaleza trabajada, sin fracturas
Comidas de descubierta
El exotismo culinario domesticado, el plato externo y extra?o, la lamprea, por ejemplo
Menjars de descoberta
La lamprea, el rar animal mar¨ª m¨¦s vell del m¨®n de carn fant¨¤stica i sense refer¨¨ncia
Un arr¨°s medicinal a Eivissa
La gram¨¤tica d¡¯una cuina de rutina, popular i d¡¯exig¨¨ncia, apareix en un honest i sabor¨®s arr¨°s de matances en un lloc de carretera
Un arroz medicinal en Ibiza
La gram¨¢tica de una cocina de rutina, popular y de exigencia aparece en un lugar de carretera con el arroz de matanzas
Muerte lenta de matanzas
La hecha es un convite transversal a la mesa que junta distintos y distantes una vez al a?o en cada casa
Lenta mort de les matances
La feta ¨¦s un convit transversal a taula que junta distints i distants una vegada a l¡¯any a cada casa
Pavo, ¡®endiot¡¯ y Joan Mir¨®
Ahora se adora la lechona dorada, pero hornear o guisar el pavo era una conquista anual de los humildes, como una exaltaci¨®n del exceso
Endiot, gall d¡¯¨ªndies i Mir¨®
Ara s¡¯adora la porcella daurada, per¨° matar i enfornar l¡¯endiot, era una conquesta anyal dels humils, com l¡¯exaltaci¨® de l¡¯exageraci¨®
Huevos fritos, rotos y equivocados
Imbatible elemento de masas o largo de la historia, estrella sin rango de la pr¨¢ctica dom¨¦stica habitual, ha sido incorporado de manera extravagante a los platos de grandes crust¨¢ceos
Ous frits i errats
Ha estat incorporat de manera extravagant als plats de grans crustacis. S'anuncia i propaga com a gran reclam la llagosta o el llam¨¤ntol amb ous fregits, un casament sense consol
Lomo con col, pareja de conveniencia
Una alianza de protagonismos paralelos, de confianza plena de la carne y la verdura. No es com¨²n este doble juego
Llom amb col, parella de conveni¨¨ncia
Alian?a de protagonismes paral¡¤lels, de confian?a plena de la carn i la verdura. No ¨¦s com¨² aquest doble joc. Llom amb col ¨¦s dels menjars populars que retraten els illencs
¡®Frit¡¯, mosaico de menudencias
Plato que en s¨ª mismo es una ofrenda, una prenda, un colmo de cosas peque?as contrarias pero en el que se suman, restan y se diferencian bien las cosas distintas
Frit, freixura, frita, mosaic de menud¨¨ncies
?s un plat que en si mateix ¨¦s una ofrena, una penyora, amb l¡¯eco de tast primitiu que sembla un caramull de coses petites contr¨¤ries per¨° en el qual se sumen, resten i es diferencien b¨¦ les coses distintes del gran tot d¡¯un mosaic en mossegada
Rareza: arroz de higos de ermita?os
Es un bocado gelatinoso, una delicadeza sin igual en la fauna habitual que nutre las cocinas
Raresa: arr¨°s de figues d¡¯ermitans
?s una mossegada gelatinosa, una delicadesa sense igual en la fauna habitual que nodreix les cuines
Els noms del porc i el secret
Amb el ganxo de la marca d¡¯origen ¡®ib¨¨ric¡¯ (porc continental de pot¨® negre, engreixat d¡¯agl¨¤ per fer pernil) se¡¯n pret¨¦n donar una imatge transferida de distinci¨®, superar l¡¯aparent vulgaritat o mala fama de la carn de porquim, baratura te¨°rica de taula comuna, un gran error de concepte
Nombres y secretos del cerdo
Se pretende dar una imagen transferida de distinci¨®n, superar la aparente vulgaridad o mala fama de la carne de porcino, baratura te¨®rica de mesa com¨²n
Bocadillo imposible de berberechos
La extravagante moda del peque?o molusco compet¨ªa con la sobrasada y el ¡®pa amb oli¡¯
Entrep¨¤ impossible: llonguet d¡¯escopinyes
Aquella moda de les escopinyes ocultes entre el pa de panet competia la in¨¨rcia magn¨¨tica dels nadius cap al pa amb sobrassada, amb oli, amb formatge, amb xocolata...
Gambas id¨¦nticas y desnudas
Aquel inefable "c¨®ctel de gambas" un cl¨¢sico de bodas y comuniones, con mayonesa, lechugas y salsas rosas en copa de helado
El mite de la identitat de les gambes
La no-intervenci¨® sembla una estrat¨¨gia acceptable. Una de les formes m¨¦s interessants de tastar aquesta gamba ¨¦s neta i crua, tamb¨¦ possiblement passada per la paella amb oli verge, o amb un cop de forn o per detallar ¨Cen els ¨²ltims deu segons de cocci¨®¨C un arr¨°s de peix
Tremp¨®, un ¨¨xit sense trampes
Els plats perdurables, estimats per bons i honests, s¨®n fets just de manera f¨¤cil, de coses concretes, amb productes identificables i els elements necessaris
El ¨¦xito del ¡®tremp¨®¡¯ sin trampas
No es una receta ni una ecuaci¨®n, es la dieta de verano insular, se prepara f¨¢cil y r¨¢pidamente. Es un bodeg¨®n primario: tomate, pimiento rubio y cebolla blanca
Chiringuitos con milagro
El arroz, la paella, (un mosaico), la caldereta, ¡®bullit¡¯ o guiso de pescado y el arroz a banda ¨Ca la ibicenca- con bichos con c¨¢scara, siempre suelen ser o parecer ¨²nicos
Els xibius dels miracles arran de mar
Si tot el peix que es cuina al litoral es d'all¨¤ d'on diuen que ¨¦s, de proximitat, dels pescadors dels ports locals, s'extingiria la pesca a tota la Mediterr¨¤nia
Frutos y cultura del Mediterr¨¢neo
No hay una cocina ¨²nica, unitaria o transversal, ni falta que hace; pero s¨ª la materia prima invisible que la naturaleza ofrece
Fruits i cultura de la Mediterr¨¤nia
Aquest mar suscita una sola cultura perqu¨¨ comparteix el vent, els viatges i sobretot els mateixos peixos a les seves cantonades
Gelat de metla, un cl¨¤ssic simple
Els menjars expliquen els llocs i la seva gent, m¨¦s en unes illes. La gastronomia territorial no requereix gaires aut¨°psies te¨°riques
Helado de almendra, un cl¨¢sico
Dulce pero no empalagoso, algo cremoso y no mantecoso, fino, debe evidenciar el rastro dominante de la semilla molida y dos trazos que evocan la canela y la piel de lim¨®n