L¡¯art perd el sentit
La retirada d¡¯obres indica que la cultura occidental torna a ser presa d¡¯una f¨²ria intolerant
Or¨ªgens
Les comunitats vegetarianes passen ara per un dels seus millors moments a l¡¯¨¨poca de Chesterton
Coses rares
A Catalunya, ens trobem en la rar¨ªssima circumst¨¤ncia de tenir un pseudopresident d¡¯una pseudorep¨²blica disposat a explicar al m¨®n que es va sentir posse?t per una for?a que el va emp¨¨nyer cap al seu dest¨ª
Mites fl¨¤ccids
El noucentisme aspirava a una societat distingida i culta
La veritat de les mentides
El Brexit, com el trumpisme o el proc¨¨s, ha florit gr¨¤cies a l'odi, la fal¡¤l¨¤cia i l'autoelogi que naveguen per Internet
El pitjor dels mals
En el relat del proc¨¦s molta gent ha conf¨®s la veritat de la hist¨°ria amb la versemblan?a de la ficci¨®
Un precursor
Recorrent al m¨¨tode de la paranoia cr¨ªtica, Dal¨ª veu a 'l'Angelus' de Millet la plasmaci¨® del mite ed¨ªpic de l¡¯incest amb connotacions de canibalisme
La m¨¤quina de l¡¯absurd
Bona part del que es publica en l¡¯¨¤mbit de les ci¨¨ncies socials ¨¦s indistingible de la par¨°dia
L¡¯obra de govern
Els tertulians que defensaven Pujol diuen compungits que sempre ens quedar¨¤ el que va fer quan era a l'Executiu
No som res
S¡¯ha reeditat en castell¨¤ 'Loin de moi', el breu assaig del fil¨°sof franc¨¨s Cl¨¦ment Rosset sobre la naturalesa humana
Vuitcentistes
Hi ha en la CUP, i tamb¨¦ en el colauisme i en general en tota l¡¯esquerra radical, un fons esp¨¨s de naturisme, de creen?a en un passat arc¨¤dic
Tradici¨®
Des del romanticisme s¡¯ha vist el poeta com un m¨¨dium, perqu¨¨ a trav¨¦s d¡¯ell parlen les veus d¡¯altres poetes, parla de fet el llenguatge po¨¨tic
Alfons Quint¨¤, l¡¯ogre del president
No va tardar a humiliar i assetjar sense treva els seus atemorits subordinats
Forma i subst¨¤ncia de la llengua parlada
Cr¨ªtica d''Escenes barcelonines', d'Emili Vilanova
Geperuts
Llegir Josep Pla serveix per con¨¨ixer la hist¨°ria de Catalunya
Complicacions
Susan Sontag va publicar el 1962 un article titulat 'Against Interpretation', en qu¨¨ arremet contra la f¨²ria interpretativa dels estudiosos del seu temps
Llibertat i poder
L¡¯octubre del 1871, un Flaubert a punt de complir la cinquantena i a punt de comen?ar l¡¯empresa colossal de redactar
No, Sir
Segons Samuel Johnson, qualsevol home pot dir sempre al m¨®n el que li vingui de gust
Abs¨¨ncia de calma
A 'Estr¨¨s i llibertat', Peter Sloterdijk observa que ¡°una naci¨® ¨¦s una col¡¤lectivitat que aconsegueix conservar en com¨² l¡¯abs¨¨ncia de calma¡±.
Ad populum
Lippmann va advertir de l¡¯absurditat i el perill de fer gravitar el sistema democr¨¤tic al voltant de l¡¯opini¨® p¨²blica
Incid¨¨ncia de la llum
La segona generaci¨® de pintors holandesos del XVII descobreix en estat pur la primacia de les formes
Aix¨ª estem (1)
Alguns dels defensors del manifest monoling¨¹ista del grup Koin¨¦ apel¡¤laven una i altra vegada als ¡°socioling¨¹istes¡±
D¡¯una tirania
La perversi¨® del llenguatge precedeix les tiranies
El nom i la cosa
L¡¯Estat Lliure de Baviera no ¨¦s ni m¨¦s Estat ni m¨¦s lliure que Catalunya
D¡¯unes taques
Durant els anys de Jordi Pujol, fidels i postulants administraven parcel¡¤les de despotisme en mitjans, escoles i empreses
Els enemics de la modernitat
Boada tra?a a 'Els l¨ªmits del nostre m¨®n' la genealogia de la modernitat des de la seva irrupci¨® fins als nostres dies
D¡¯una febre
Una empresa acaba d¡¯anunciar que ha creat una aplicaci¨® per valorar i fabricar novel¡¤les susceptibles de convertir-se en 'best-sellers'
La pen¨²ria
Es tracta de marxar d¡¯Espanya al preu que sigui, encara que la p¨¨rdua pugui ser molt m¨¦s gran que el guany
¡°A partir de Flaubert la prosa ha de ser exacta i harm¨°nica com la poesia¡±
Llu¨ªs Maria Tod¨® ha anat construint a poc a poc una obra singular en la narrativa catalana contempor¨¤nia
Dial¨¨ctica
Alguns pol¨ªtics contemporanis n¡¯han redescobert les virtuts i els oposen amb ira a les lleis i al b¨¦ com¨²
L¡¯art de l¡¯assaig
Eliot Weinberger, amb prosa po¨¨tica, fa una descripci¨® admirable de la ment humana
Els emancipats
Aquesta ¨¦s la gran paradoxa de la democr¨¤cia: es diu al poble el que ha de pensar i despr¨¦s es justifica el que es postula com a compliment de la voluntat del poble
Los emancipados
Esta es la gran paradoja de la democracia: se dice al pueblo lo que tiene que pensar y luego se justifica lo que se postula como cumplimiento de la voluntad del pueblo
Nacionalizaci¨®n
A¨²n parece m¨¢s probable que Catalu?a est¨¦ en estos momentos m¨¢s cerca del siglo XIX que del XXI
La gr¨¤cia humana
Els existencialistes deien que l¡¯home ¨¦s lliure perqu¨¨ sempre pot decidir alguna cosa. I si la llibertat fos no haver de decidir mai res?
?ltimes paraules de Gombrowicz
¡®Curs de filosofia en sis hores i quart¡¯ mostra els fonaments espirituals del gran Gombrowicz
El esp¨ªa y su altavoz
La grabaci¨®n ilegal y difusi¨®n de conversaciones refleja la situaci¨®n en Catalu?a
L¡¯enigmista i el seu altaveu
L'escriptor Ferran Toutain respon a l'article i els tuits del ling¨¹ista M¨¤rius Serra
El front com¨²
Nacionalismes i antisistema s¡¯entenen b¨¦: neguen la legitimitat de la Transici¨®
Una forma de vida
Paul L¨¦autaud ¨¦s un d¡¯aquells rars escriptors que exerceixen l¡¯ofici com una forma de vida i no com un cam¨ª de gl¨°ria