Estatisme, quietud, entrebanc
Gemma Ruiz situa la seva segona novel¡¤la en una perrqueria xinesa al barri de Gr¨¤cia, freq¨¹entada setmana rere setmana per la narradora
T¨²nels subterranis
Cesc Mart¨ªnez acaba de contornejar, amb un cop de tim¨® argumental realitzat amb molta destresa, aquesta novel¡¤la brillant i original que ¨¦s 'Tra?a un per¨ªmetre'
Rere el pretext
L¡¯assalt a un banc durant una masclet¨¤ a Val¨¨ncia ¨¦s l¡¯eix de 'Poder contar-ho', de Ferran Torrent
Missatge musical
Pere Rovira entra sense pietat en els suburbis del seu jo, opina amb contund¨¨ncia sobre afers de la societat liter¨¤ria, i commou sempre quan parla de la gent i de la terra, de la seva vida de ca?ador, de l¡¯amistat i de l¡¯amor, de l¡¯esperan?a
L¡¯escriptura ins¨°lita
Al lector li agrada que la fantasia extravagant que orquestra Baixauli a 'Ignot' li exigeixi atenci¨® i perseveran?a
Com una salamandra
'L¡¯esperit del temps' parteix de la confessi¨® d¡¯un oficial nazi en mans dels russos
La usurpaci¨®
A 'La mem¨°ria de l¡¯aigua', Barderi recopila de forma previsible, i amb molt bona fe narrativa, les vicissituds i les relacions que mantenen entre elles tres generacions de dones
Columnes del m¨®n
L¡¯humorista gallec Wenceslao Fern¨¢ndez Fl¨®rez imagina a 'Las siete columnas' un m¨®n sense els set pecats capitals
La possibilitat d¡¯una novel¡¤la
A 'La veritable hist¨°ria d¡¯una mentida', Ramon Erra multiplica les versions de la hist¨°ria com si fossin assajos d¡¯un itinerari sense un dest¨ª fix
El quartet de Barcelona
Amb 'La teva ombra' Jordi Nopca ha obtingut el primer premi Proa
La destrucci¨® de la bellesa
'Francesca', la primera novel¡¤la del poeta Quim Espa?ol, a pesar d¡¯internar-se en uns territoris que ho propiciarien, esquiva s¨¤viament qualsevol temptaci¨® de caure en la cursileria
Entre la barb¨¤rie i la nost¨¤lgia
'Ciutat de Mal', de Jaume C. Pons Alorda, situa el lector en un delirant, inexplicat i catastr¨°fic m¨®n futur sotm¨¨s als designis d¡¯un tir¨¤nic constructor
L¡¯aprenentatge de la tragicom¨¨dia
'Gina' ¨¦s el relat de la recerca de l¡¯equilibri just entre la verdadera dimensi¨® del drama i la part positiva de viure l¡¯experi¨¨ncia
Les intimitats de les b¨¨sties
L¡¯objectiu de Gustave Flaubert no ¨¦s exactament narrar, sin¨® suggerir uns buits centrals que es van advertint de mica en mica
Metamorfosis opaques
La protagonista de 'L¨ªtica' s¡¯enamora d¡¯una est¨¤tua de pedra d¡¯un noi al bosc
Veus rellevants?
La ciutat ¨¦s el punt de partida perqu¨¨ cada escriptor ensenyi les seves habilitats o malapteses a l¡¯hora de construir un conte a 'Barcelona Suites'
Humil i assossegat
Arn¨²s explica el pas de Sert de la grandiloq¨¹¨¨ncia acad¨¨mica a l¡¯experimentaci¨® amb la idea de l¡¯habitatge m¨ªnim, en qu¨¨ prioritzava el comunitari, els costos baixos i el respecte a l¡¯entorn
La vida en un altre planeta
Tots els llibres d¡¯Adri¨¤ Pujol (Begur, 1974) s¨®n dif¨ªcils de sintetitzar, i, invariablement, porten el lector al territori de l¡¯estupor
Laberint emocional
Les 'cartes' a les mares es fan com a homenatge i acaben com uns llibres dur¨ªsims
Amb rever¨¨ncia i convicci¨®
'Sobre la terra impura' avan?a amb naturalitat cap al seu punt final, la veu narradora actua amb solv¨¨ncia, i es diria que una m¨¤ ferma dirigeix amb ast¨²cia els m¨²ltiples fils del relat
Menard ja ¨¦s aqu¨ª
Com si la seva pr¨¤ctica liter¨¤ria es fes en un taller de prestidigitaci¨®, Garc¨ªa Tur, a 'El pa¨ªs dels cecs' ha constru?t cinc contes a base de refer trama i subst¨¤ncia d'altres t¨ªtols
Elegia a la gr¨¤cia d¡¯estar viu
Amb ¡®Un quartet¡¯, Ib¨¢?ez ha escrit un dels llibres m¨¦s imponents dels darrers anys
Elogi del traductor
Nabokov deia que si no es coneix b¨¦ el rus no es podia entendre G¨®gol. S¡¯equivoc¨¤
Mem¨°ria, saber i vida
?s admirable l¡¯ofici amb qu¨¨ Irene Sol¨¤ controla les m¨²ltiples veus narradores
La narraci¨® com a ci¨¨ncia
El punt de partida de 'Fons de formes' ¨¦s una not¨ªcia apareguda a finals de gener del 2006
Misterioses frontisses
¡®Ariel i els cossos¡¯ vol ser una novel¡¤la trencadora, per¨° tira m¨¦s a novel¡¤la rosa
Sense esperan?a
El lector de Faulkner queda fascinat per unes relacions que tenen com a vincle que <QA0> el dest¨ª no es pot modificar
L¡¯¨ªmpetu vital
El rar personatge creat per Vig¨® podria ser a ¡®La sinagoga dels iconoclastes¡¯ de Wilcok
Escapar de la vida
A ¡®Estigmes¡¯, Ramon Mas ha sabut polir excessos i posar frases dignes de recordar
Sota el confort dels para-sols
¡®El fill de l¡¯itali¨¤¡¯ i ¡®La vig¨ªlia¡¯ no s¨®n per a lectors dels de sumergir-se per buscar perles
Mort d¡¯un activista
'Sis nits d¡¯agost' narra el misteri de la mort de l¡¯activista Llu¨ªs Maria Xirinacs i oscil¡¤la entre la possibilitat de recrear-la en uns termes plausiblement inventius o b¨¦ a trav¨¦s de l¡¯¨°ptica assag¨ªstica
Els lectors fiables
S¡¯ha de suposar que els grans grups editorials voldrien que els seus llibres arribessin a un p¨²blic majoritari sense renunciar a l¡¯exig¨¨ncia i la qualitat
Qualsevol futur ¨¦s necrol¨°gic
Toni Sala dissecciona, amb sadisme, gl¨¤ndules i ¨°rgans cancerosos de la realitat
La feina invisible
Frescor descriptiva, atenci¨® subtil i despullament de prosa marquen l¡¯estil d¡¯Alba Dalmau
Narrar i entendre
Amb vigil¨¤ncia estil¨ªstica man¨ªaca i intensitat explosiva, Lara ref¨¤ la mort de Xirinacs
Addicci¨®
Per qu¨¨ Iris Murdoch no falla mai? Doncs perqu¨¨ treballa amb un aparell aparentment decimon¨°nic que no ¨¦s incompatible amb l¡¯originalitat narrativa
Galeria del mal
'Blasf¨¨mia' es pot llegir com un cat¨¤leg d¡¯elements tenebrosos on les mutilacions, la mort, la crueltat i l¡¯asf¨ªxia moral recorren cada una de les seves p¨¤gines
L¡¯home duplicat
Tot i que l¡¯obra de Jordi Cabr¨¦ s¡¯esguerra, cal agrair el canvi de rumb del Sant Jordi
Pastitx o par¨°dia involunt¨¤ria
Joan Benesiu utilitza amb massa freq¨¹¨¨ncia manierismes prescindibles
La passi¨® d¡¯editar
La import¨¤ncia d¡¯una editorial ¨¦s saber que es defineix com a actual perqu¨¨ vol publicar llibres atemporals i perqu¨¨ assegura que ¡°mai no publicar¨¤ cap llibre que no li agradi¡±