Vins, ¨¨xits i sospites
En el m¨®n del vi hi ha un caramull d¡¯hist¨°ries i centenars de vins, quasi 800, nats i fets a les illes Balears
Ex Ibiza, UC, una cata sin radar
La ¡®salmorra¡¯, un guiso que destila la isla invisible, marina, gracias al caldo, un sofrito y algunas hierbas y especies que lo saborean
Ex-Eivissa, tast, UC i sense radar
Veus cultes i divertides, serenes i estripades, van festejar les verdures, carns, peixos, herbes amb esperit i bimbolles. Sobretot el festival dol? fou una greixonera, amb sabor maternal, antic, no embafador
Tomates como manifiesto
Quien tiene o cultiva un huerto de verano celebra la a?ada y la amistad, comparte y traslada con discreci¨®n el ¨¦xito o la duda sobre las a?adas de los tomates
Tom¨¤tigues com a manifest
Qui t¨¦ o conrea un hort d'estiu comunica l'anyada i l'amistat, comparteix i trasllada amb discreci¨® l'¨¨xit o el dubte sobre les anyades dels seus fruits
Secretos de galletas
El panadero de Art¨¤ mantiene el misterio sobre los detalles de su producto artesano de ¨¦xito: ¡®galletes d¡¯oli¡¯ de barco, ¡®quelis¡¯ sin industria
Secrets de ¡®galletes¡¯: f¨°rmules i enginys
El forner d'Art¨¤ mant¨¦ el misteri sobre els detalls dels seu producte artes¨¤ d'¨¨xit, t¨¦ la maquin¨¤ria gelosa
For?a ic¨°nica d¡¯un dol? rar
Un menjar tel¡¤l¨²ric sense recepta remet a una certa idea del passat personal derru?t, ¨¦s part del relat biogr¨¤fic o grupal, parla del viatge sense retorn, de generacions perdudes.
Exrestaurant i la cuina basca
Era una solit¨¤ria taverna popular a Mallorca, la Santurce, Casa Vasca, de la fam¨ªlia del pelotari Anton Rocha, que ell va obrir l¡¯any 1961, al bull del Front¨®n Balear, a l¡¯altra banda del can¨°drom, del vel¨°drom el Tirador i d¡¯una gallera, de galls forasters, de brega
Hotels, congelats i artesanies
Les institucions culin¨¤ries neixen i es mantenen perqu¨¨ ofereixen una garantia evident: la confian?a de poder recon¨¨ixer, al cap dels mesos i anys, un estil, l¡¯ofici i dos o tres plats de refer¨¨ncia
Cocina rebelde, artefactos y miniaturas
Sobre los guisantes de lentitud y elaboraciones autom¨¢ticas
Cuina perfecta i iconoclasta; artefactes i miniatures
Sobre els invents i els p¨¨sols a l¡¯antiga i d¡¯una manera mec¨¤nica
Muere Montserrat Minobis, exdecana del Colegio de Periodistas
La exdirectora de Catalunya R¨¤dio, de 76 a?os, siempre pugn¨® por la dignidad de la profesi¨®n
Mor Montserrat Minobis, exdecana del Col¡¤legi de Periodistes, als 76 anys
La que tamb¨¦ va ser directora de Catalunya R¨¤dio ha mort arran d'una complicaci¨® postoperatoria
Historias de limones
En los corrales/jardines/huertos de casas, urbanas, rurales o residenciales modernas, nunca falt¨® un limonero
Hist¨°ries de llimones
Els llimoners eren la fita i banc: les velles cases de poble i ciutat, d¡¯estiueig, pageses o marineres servaven el m¨ªnim espai interior preservat per l¡¯ombra, l¡¯aroma i els fruits grocs
Mallorquines comestibles y vetados
En las Islas crece el tomate de ¡®ramallet¡¯ bajo una capilleta, all¨ª nace el ¡®pa amb oli¡¯ y los sofritos
Mallorquins, comestibles i uns vetats
Dins la pell de les Illes neix la tom¨¤tiga de ramellet, de penjar, neix davall un capell o capelleta de figuera de moro o de pic, all¨¤ neix el pa amb oli, els sofrits i els seus brous, guisats, cuinats, salses
Con la excusa de los tomates secos
El fruto popular en Mallorca, reserva campesina desde hace dos siglos, es material gourmet en Sicilia
Amb l¡¯excusa de les tom¨¤tigues seques
Les tom¨¤tigues seques (modernes) populars ara a Mallorca, reserva pagesa des de fa dos segles, s¨®n material gurmet a Sic¨ªlia i mig It¨¤lia
Olivos, serpientes, Ibiza y m¨¢s
Nunca hasta finales del siglo XX hab¨ªan existido serpientes en las islas del sur de las Baleares
Oliveres, serps, Eivissa i m¨¦s
Mai, fins a finals del segle XX, com aquell que diu, abans-d'ahir, a les illes del sud de les Balears havien existit serps, el primer depredador de les sargantanes
Perros, ensaimadas y pat¨¦s
Menos pan a secas y grasas directas, hay canes dom¨¦sticos que comen de todo, contra la doctrina del veterinario que prefiere la dieta del pienso
Cans, ensa?mades i pat¨¦s
Menys pa eixut o greixos directes, molts de cans dom¨¨stics mengen de tot, contra la doctrina de l'educador i veterinari que prefereixen la dieta del pinso i les normes: lloc, hora, mateixa raci¨®
La ¡®cranca¡¯ y la madame
La pintora de plantas Colette Martin, amiga de los pescadores y pescadora, en los a?os cincuenta tomaba el sol con los pechos al aire o desnuda en su casa de S¨®ller
La cranca i la madame
La pintora de plantes Colette Martin, amiga dels pescadors i pescadora, als anys cinquanta a S¨®ller prenia el sol amb els pits a l¡¯aire o tota nua al balc¨® de casa seva.
Berenars comunals
?s un retrat de la reedici¨® consumista d¡¯una Mallorca neoprofunda, distinta, popular, per¨° no folkl¨°rica
Los platos son las estrellas
Cuando el argumento son las comidas, unos determinados productos y manera de hacerlos, esto es la cocina de los hechos y no la de cocinero
Els plats s¨®n les estrelles
Quan l¡¯argument s¨®n els menjars, uns determinats productes i manera de fer-los, aix¨° ¨¦s la cuina dels fets i no la de cuiner
Alioli rojo, una rareza
Raro, extra?o, curioso y sabroso, es el complemento adecuado y sustantivo para los caracoles fritos, otra extravagancia
Allioli vermell, tan rar
Per a caragols frits, complement d¡¯una cuina solit¨¤ria, pagesa, personal. Un endemisme que no duu llinatge, no t¨¦ fama, tradici¨® estesa ni denominaci¨® d¡¯origen
La sopa, una verdad de la Navidad
El caldo y la sopa rellena o de ¡®gallets¡¯ eran y son la declaraci¨®n de principios de la cocina ¨ªntima, dom¨¦stica, familiar, que arrastra una cr¨®nica de ausencias y homenajes
La sopa, una veritat de Nadal
El brou, la sopa farcida o de ¡®gallets¡¯, era i ¨¦s la declaraci¨® de principis de la cuina ¨ªntima, l¨ªquida, d¡¯homenatge i enyoran?a
Las costillas, el triunfo de la carne
Fritas o asadas, sin vestuario ni salser¨ªa: pocos bocados m¨¢s seductores hay que las costillas de un cordero bien hecho
Les costelles, el triomf de la carn
Poques tallades m¨¦s seductores hi ha del llom ben fet, sense carbonitzar-lo ni deixar que la sang ragi, com la del be/me/ anyell/bestiar
Variat, la festa del desgavell
La realitat del microplat acaramullat ¨¦s una suma i mescla contradict¨°ria de sabors. ?s aix¨ª, potser, perqu¨¨ agrada i t¨¦ fan¨¤tics
La aventura del bosque: ¡®esclata-sangs¡¯
Los exploradores de hoy en d¨ªa imitan tal cual aquella expedici¨®n de conquista en busca de los hongos
L¡¯aventura de bosc: esclata-sang
L¡¯esclata-sang ¨¦s el trofeu m¨¦s preuat de la tardor, mitificat, com el raor de la mar. Tamb¨¦ la fama i l¡¯escassa captura duen afegides l¡¯alta cotitzaci¨®, uns preus de foc
Espuma de caballo y cardinal ¡®fake¡¯
Los dulces, postres, son un instante de confesionario, de los peque?os pecados o las intimidades de golosinas
Sabonera de cavall i cardinal ¡®fake¡¯
En els temps austers, i tan rics en qualitat, l¡¯univers de les llepolies no habituals era limitat: eren comuns els palos de quema (crema), borratxos, cremadillos, doblegats¡